Showing 48 results

El patrimoni documental comprès per aquesta societat conté: documentació administrativa antiga, premis i diplomes, enregistraments sonors, instruments antics i partitures tant impreses com a manuscrites. Destaquen les transcripcions del Maestro Luis Ayllón i els fons musicals donats per Àngel Julián Mena i per Vicent Uberos Peris (de la seva mare Maria Remedios Peris Alegre).
La documentació administrativa datada en 1925. Conté: Estatuts, actes, llibres de comptes.

El patrimoni documental comprès per aquesta societat conté: documentació administrativa antiga, premis i diplomes, enregistraments sonors, programes de mà de 1940, instruments antics i partitures tant impreses com a manuscrites. Es desconeix el nombre total dels documents que conserva en el seu arxiu musical. Destaca la donació de la família de José Carbonell García (director de la banda entre 1926 i 1939), també un quadre del pintor Antonio Gisbert Pérez (primer director del Museu del Prado). Destaquen obres com; Himne de Sant Jordi d'Espí, Himne de festes de G. Barrachina, Vespra de Sant Jordi de José Carbonell García, pasdoble Barcelona de Laporta de 1931, marxes mores i bailables.
Arxiu administratiu: Conserven un reglament interior de 1881, fotografia en el llibre de J.María Valls Satorres p.22

El patrimoni documental comprès per aquesta banda municipal conté: partitures i enregistraments
sonors. Es conserven còpies dels programes de mà des dels anys 50 al despatx del director.

Es conserven unes 900 partitures aproximadament on es poden trobar algunes manuscrites, originals publicades i còpies de parts i partitures. També hi han unes 100 partitures aproximadament que estàn digitalitzades.
Dos llibres de registre de socis (a mà) un dels anys 30 i altre dels anys 80; matricules de la escola d'educands i correspondència del 2000 fins la actualitat i contabilitat del 91/92 fins la actualitat. Actualment, tot document relacionat amb l'arxiu administratiu funciona per via digital.

A l'arxiu musical destaquen en l'arxiu el pasdoble Gàtova de Ballester i les adaptacions a música escrita de les obres Himne a Gàtova i la Jota Gatovera. També alguns pasdobles i marxes militars manuscrits.

L´arxiu administratiu conta amb actes de la banda, estatuts i documentació administrativa de la societat.

Partitures.

El patrimoni documental comprès per aquesta societat conté: documentació administrativa, una gran col·lecció de documentació musical, programes de mà, diplomes, corbatins i instruments antics. En el seu arxiu musical es conserven partitures i enregistraments sonors les quals han augmentat gràcies a les compres, obres i transcripcions dels seus músics i als intercanvis realitzats amb altres societats i que són conservades en format digital. I ara mateix sumen un total de 2.323 obres registrades en el seu inventari. Destaquen les transcripcions del director Jose Maria Malato Ruiz, Francisco Hernández, Jaime Belda i Roberto Forés. També la donació del director Julián Palanca Masiá i les obres per a banda del compositor Vicent Mas Quiles i els pasdobles i marxes de Martín Domingo.

L'Agrupació Musical de Massarrojos conserva dins del seu arxiu la documentació administrativa de l'escola de música des de 1986; partitures manuscrites i impreses de Salvador Giner i de Ramon Paya, entre els quals destaca el Pasdoble per Massarojos; també es troben disponibles els diplomes dels concursos, festivals i certàmens en els quals ha participat; així com els programes de tots els concerts oferts per l'agrupació.
També compta amb fotografies antigues de la banda, encara es troba en mans d'un particular.
Destaca també l'existència d'un faristol antic, del qual es desconeix la data. Així com les banderes de l'Agrupació, la primera amb data de 1908 i una altra més recent de 1973.
La documentació pertanyent a l'escola de música i les partitures s'encunetran a l'arxiu de l'agrupació situat al soterrani de l'antic cinema de Massarrojos, on la banda porta a terme actualment els seus assajos; a causa que recentment s'ha produït el trasllat a aquest local, la documentació no es troba totalment instal·lada.
Un dels músics de l'agrupació conserva en el seu poder els estatuts de fundació de les antigues bandes, així com nombroses fotografies.
Pel que fa a la bandera de 1908, es conserva al Casino del poble, que en un altre temps va ser també el local social de l'agrupació.

Els documents corresponen a la documentació de caràcter musical relacionat amb la Societat Musical de Segorbe.

Al Saló Social hi ha una Exposició Permanent en 12 panells referits als 150 anys d'història de les Bandes de música a Silla, així com una exposició d'instruments antics, uniformes, banderes i banderins a travers del temps.
Respecte a l'arxiu de partitures, hi han unes poques partitures datades a les primeres dècades del segle XX, majoritàriament de pasdobles i sel·leccions de sarsueles, atesa a la modesta trajectòria artística de la societat en aquells temps. A destacar les parts manuscrites (sense guió) d'una sarsuela del mestre Serrano "La infanta de los bucles de oro" (c.184), signades pel mestre Alard al 9 d'abril de 1908 i el segell de la "Sociedad Protectora de la Música" de Silla. Amb el mateix segell hi ha una sel·leció de la sarsuela "La paloma del barrio" de Soutillo (sic) i Andreu (c.173), amb còpia manuscrita signada per M. López a Silla el 30-9-1922. També destaquen les obres procedents de l'arxiu privat de Dámaso García (identificat pel seu segell) com l'edició dels pasdobles "Angelillo" i "Dauder" de S.Lope (c.5), editats per Sánchez-Ferrís i amb un segell del 7-Ago-1909; així com una sel·lecció de "Goyescas" de Granados i el "Minueto de La Viejecita" de Fdez Caballero (c.208), amb la signatura de l'esmentat Dámaso García, director de la banda a dues etapes als anys 30 i 50. Cal esmentar un guió manuscrit d'una sel·lecció de "El barberillo de Lavapiés" de Barbieri (c.152), amb signatura d'Alfredo Pardo, datada a València a Octubre de 1929. Finalment cal destacar les cópies manuscrites signades per Fernando Meliá a la dècada dels 40, com és el cas del concertant final de "La Tempestad" de Chapí (c.176), datat a l'Agost de 1945, o la dança oriental "Juegos Malabares" de Vives (.176), datat a Cartagena el 25 de Març de 1946.

A la Sala de Juntes es conserven antics llibres d'actes i documentació administrativa que foren utilitzats per l'el·laboració d'un llibre sobre l'història de les bandes a Silla a 2006. A més a l'ordinador de la Sala de Juntes es conserva documentació gràfica utilitzada per aquell llibre.

El patrimoni documental comprès per aquesta banda està format principalment per:

• Partitures, de les que destaquen les obres "Himne de Algimia" i "Pasdoble Algimia" composades per Enrique Ros.
• Diplomes dels concursos i certàmens en els quals ha participat.
• Conserva documents de l'arxiu administratiu, dins el qual destaca la col·lecció dels programes de mà dels concerts oferts per la banda al llarg dels anys, en els quals figuren els poemes escrits per un dels seus socis, Edilberto Blasco. Així com fotografies antigues.
• Destaca també l'antiga bandera de la banda, datada l'any 1953.
• CDs gravats per la banda i vídeos VHS amb els enregistraments de les audicions de la banda.
• Finalment cal destacar que conserven un piano vertical antic del que es desconeix la data de fabricació, en el qual la part superior de la caixa de ressonància està decorada amb motius florals.

D'especial interès trobem partitures manuscrites datades en la dècada de 1950, transcrites o compostes pels propis directors de les bandes.

Serveix com a exemple:

• l'obertura "Lugdunum", obertura de Gabriel Allier, copiada per Enrique Albiach Prats (juliol de 1953)
• la marxa de processó "Joana d'Arc" de Lamote de Griñón
• la marxa de processó composta per Timoteu López Pamblanco, "Resfa" (anterior a la guerra Civil)
• o el pasdoble "A mi Villar", de Pascual Balaguer Martínez.

També són d'assenyalar les transcripcions i arranjaments de Francisco Hernández Guirado, alguns dedicades a la banda. Així mateix, apareixen nombroses peces per a instruments solistes com polques (A tu, de Pérez Choví) o fantasies (Erwin per a clarinet de G. Mesiter) i un curiós pasdoble "Dedicat només i exclusivament a la Banda de Música de Villar de l'Arquebisbe" per el seu autor Antonio Marín, titulat Nicolasín, d'especial significació per a la Banda.

La col·lecció de programes és de gran interès, ja que mostra l'evolució del repertori interpretat entre 1969 i l'actualitat, així com la de fotografies i documents audiovisuals.

Els documents més rellevants son:

• Documentació de caràcter musical relacionada amb la Societat Musical Lira Saguntina.
• Fotografies
• Premis
• Instruments antics

En l'entrevista mantinguda amb Paco Vicedo, s'aprecia que des de les últimes dècades s'imposa cada vegada més la pràctica de preservar el patrimoni de la Societat Musical tant a nivell històric, documental com administratiu.

• Es conserva el poc que va sobreviure de partitures antigues, sense llistar ni catalogar.
• Es conserva el que es pot anomenar arxiu administratiu antic, des de 1940.
• Pel que fa a instruments, hi ha un espai en exposició d'instruments antics recollits o cedits per membres de la Societat, molts d'ells vent-fusta, entre els quals cal destacar un sarrusofó de mitjans del segle XIX en molt bon estat de conservació.

El patrimoni documental comprès per aquesta societat conté: documentació administrativa antiga, premis i diplomes, programes de mà desde 1955, retalls de premsa, instruments antics i partitures tant impreses com a manuscrites. Les seues partitures originals es troben custodiades en l'empresa Controlonce. Al seu arxiu musical es troben obres manuscrits de Vicent Costa i Rigoberto Cortina Gallego. Destaquen les donaciones del tenor Alberto Alonso i de Félix Martí (fill de músic de la banda).
Documentació administrativa datada en 1940 fins a 1979. Conté: Estatuts, actes, llibres de comptes.

Es conserven obres manuscrites, impreses, fotocòpies, obsequis de compositors i directors, cds, instruments, fotografies, premis,

El fons està compost per partitures i parts impreses, encara que també hi ha algun document que es tracta d'una fotocòpia. No s'ha pogut veure cap partitura manuscrita en el fons que custodia la institució.

Les partitures estan instal·lades en caixes de cartró i plàstic classificades per gèneres. Dins de cada grup, s'ordenen per nombre currens. La partitura més antiga que es conserva, és la del pasdoble "Alfarp, 1924" compost per Octavio Monserrat, que va dirigir la banda en els anys 20, encara que falten algunes particel·les. El document més antic és un diploma acreditatiu de l'Ajuntament de Benifaió, on es deixa constància de la participació de la banda en un concert en aquesta localitat en 1944.
Quant a l'arxiu administratiu, no hi ha un arxiu administratiu com a tal, però es conserven un àlbum de fotografies realitzades amb motiu del 125 aniversari, a més de diplomes i fotografies antigues emmarcats i penjats a les parets de la seua seu.

Arxiu Obres (129 +112 caixes) i Arxiu Festes (87 + 58 caixes), aquest últim està format per pasdobles.

Si bé la Unió Musical "L'Aurora" es constitueix a la fi del segle XIX, gairebé la totalitat de les obres conservades en aquest arxiu abasta un arc cronològic que va des dels anys 1950 fins a l'actualitat. El gruix de la documentació està constituïda per còpies d'obres musicals per a les funcions habituals de la institució: música festera (pasdobles i música de desfilada), obres solemnes per processons, obres de concert per a banda, i en menor quantia música de cambra, música vocal, mètodes, etc.
El fons institucional el constitueixen: llibres d'actes, memòries anuals, contractes.
En l'apartat de Gestió administrativa, es troben els registres de socis, nòmines de professors, comptes i despeses de les funcions realitzades, estat dels comptes comptables, etc.

El patrimoni documental comprès per aquesta banda està format principalment per partitures, de les que destaquen les manuscrites dels seus antics directors: Vicente Juste, Enrique Suarez i Miguel Lima. Entre el patrimoni material destaquen antics faristols, la bandera que data de 1927 i corbatins dels certàmens o trobades en què ha participat, fotografies, enregistraments dels concerts i els programes de mà i instruments anteriors a la dècada dels 50. Conserva igualment una bandera de principis del s. XX, uniformes i instruments com un clarinet de 13 claus, tot això en mans de particulars. Es conserva l'arxiu administratiu des de la refundació en els anys 80 que conté la documentació de l'escola de música.

El fons està format per obres d´orquesta, banda simfònica o piano entre altres diverses formacions. Una bona part del mateix és música manuscrita pels seus autors - músics i directors vinculats a la Primitiva d'Alcoi - per als seus tres seccions. També posseeix documentació relativa a la fundació del Centre Instructiu Musical Apolo i la seua administració.

El patrimoni documental comprès per aquesta societat conté:

• Documentació administrativa antiga
• Premis i diplomes
• Enregistraments sonors
• Instruments antics
• Partitures, tant impreses com manuscrites.

• En l'avantsala que fa de Saló Social hi ha un expositor amb llibres commemoratius, DVDs, cintes VHS i cassetes d'actuacions de la Banda que formen part de la història de la SM, anuaris els pimeros estatuts i altres elements commemoratius.
• Respecte a l'arxiu de partitures, majoritàriament de pasdobles, i seleccions de sarsueles.
• A destacar partitures: del Mestre Carrascosa, pasdobles de Juan Enrique Canet Todolí i Amando Blanquer Ponsoda. La "Marxa Mora d'Elda". Compten també amb la sarsuela "La Alsaciana" del Mº Guerrero (còpia de 1958), uns primers arranjaments del "Cor dels Pelegrins", de l'òpera de Tannhäuser de 1965 o un concert de clarinet de Weber.

La part més important és l'Arxiu musical, on es conserven més de 3.400 obres, algunes d'elles molt valuoses com són transcripcions d'algunes òperes amb data del segle XIX de Joaquín Rambla, Miguel Navarro, etc. Gran quantitat d'obres de les editorials de principis del segle XX adquirides per la Banda Primitiva i el Centro Musical de Socorros Mutuos. Algunes de les partitures tenen dedicatòries dels diferents directors, inscripcions dels músics o indicacions dels premis obtinguts amb elles.
Es conserven obres autògrafes d'autors com Mariano Puig, Juan Martínez, Antonio Vento, José Medina, Vicent Sanchís, entre d'altres.
Destaquem el repertori composat per a la nostra població: l'Himne d'Alaquàs, les marxes de processó als patrons, molts pasdobles dedicats a membres de la societat musical ...
A més es conserva per donació de la família tot l'arxiu personal de José Medina Ferrer, amb les seues composicions, mètodes d'armonia, piano, composició, instrumentació, solfeig... així com material musical de tipologia variada (sarsuela, guions de director, biografies de músics, diccionaris, etc.).
En quant a l'arxiu històric es conserven:

• els estatuts originals de la Banda Primitiva de 1895, 1905, 1916 i 1932 donats per un particular;
• documentació antiga de caràcter administratiu des de l'any 1950;
• els diplomes i premis de concursos, festivals i viatges (els més antics de 1909);
• els materials audiovisuals: gravacions d'audio (la més antiga de 1980), vídeo (la més antiga de 1958), fotografies (la més antiga 1893);
• programes de mà de concerts i llibres de les festes de Santa Cecília des de 1972 a l'actualitat;
• algunes peces d'uniformitats antigues i les banderes de 1954 (amb dues imatges de Santa Cecília i una llauradora, de les dos banderes de les bandes anteriors a la guerra civil), la de 1982 (actual) i corbatins.
  Recentment s'ha entrevistat a persones majors vinculades a la banda, enregistrant-les de manera digital. Tot aquest material ha estat digitalitzat i emmagatzemat de manera ordenada junt amb donacions de famílies i informació trobada a hemeroteques, biblioteques i arxius.

El fons integra el repertori generat i interpretat per les dues agrupacions instrumentals de la Societat: la Banda i el Grup de Metalls.

Pel que fa a la documentació de la Banda, la majoria d'obres són editades però cal destacar la presència d'alguns manuscrits de gran interès com són:

• partitura manuscrita del pasdoble "Ateneo Musical" de Mariano Puig (caldria esbrinar si és autògraf del compositor, qui fou director de la Societat durant molts anys).
• partitura manuscrita d'una transcripció de "Los Preludios" de Liszt, datada al 1957.
• partitura manuscrita d'una transcripció de la "Tocata y Fuga" de J.S. Bach.
• manuscrit de la "Misa" de G.B.S. Mercadante, amb parts de veus i instruments, que al llibre de Gericó es planteja com a procedent de l'antic arxiu del "Ateneo El Progreso" (Gericó: 22).

A més, a l'esmentat llibre es citen els títols d'obres manuscrites conservades a l'arxiu, d'entre 1907 i 1928 (Gericó: 29), la majoria marxes i pasdobles, així com fantasies i obertures d'òpera i sarsuela.

Pel que fa a la documentació del Grup de Metalls són carpetes amb obres per a aquest tipus d'agrupació sense catalogar.

Es tracta d'un fons amb partitures en diferents formats que pertany a una societat musical de nivell mitjà.
És de destacar que conserva alguns pasdobles compostos per directors importants de la història de l'entitat com José García Pastor i Miguel Ezparza García i que a més a més el fons custodia materials manuscrits del segle XIX.

Especial atenció mereixen més d'una dotzena de composicions que porten el segell del músic major Rafael Rodríguez Silvestre (1862-192?), dos polques militars i dos pasdobles compostos per Ruperto Chapí i diferents obres de gran format de R. Rodríguez com: "Andante y polaca para fliscorno: oposiciones de 1º diciembre de 1887" o la col·lecció de diverses composicions sota el títol "Juguetes fáciles" compostes en quatre moviments (polca, vals, "mazurca" i "habanera") i enumerades seguint un criteri alfabètic.

Per altra banda el fons també presenta curiositats com la marxa de processó "Sant Vicent Ferrer" de Salvador Giner editada per Ildefonso Alier, així com la composició "Recuerdos de Archena: capricho sinfónico" de Higinio Marín López.

Malgrat l'antiguetat de la Banda en l'arxiu es conserven molt pocs exemples de música manuscrita. Destaquen diverses obres manuscrites del compositor local Gregorio Castellano Castellano i una del compositor i director Hermenegildo Ruiz Segura, també alguna marxa militar manuscrita.

El gruix del fons documental està format per partitures. Un fons més antic constituït per 42 carpetes i 658 documents del qual existeix un índex però no està informatitzat, i d'un fons més actual que es troba informatitzat.

Aquesta societat musical conserva documentació de diversa tipologia; documentació administrativa antiga, premis i diplomes, fotografies registres sonors i partitures. La documentació administrativa es troba en la Secretaria del centre. Destaquen les donacions i obres de les figures més destaques en la societat com són Rafael Talens i Enrique Escrivá.
La documentació administrativa la tenen situada en la Secretaria de la Societat..

El patrimoni documental de la banda municipal comprèn partitures i enregistraments sonors. Les partitures originals fins a l'any 2008, les fotografies i la documentació administrativa es conserven a les dependències de l'Arxiu Municipal d'Alacant, així com un fons de 135 obres per a orquestra de pols i pua de Batiste Mut, de El Campello. 823 caixes en total.

Es destaca en la visita les marxes de processó dels compositors locals José Pascual Vidal i Antonio Mateo, encara que la banda compta en els seus fons amb les versions actualitzades de les mateixes per a la seua millor lectura. Des de 1998 l’actual director tambien és compositor raó per la qual compten amb diverses obres donades per ell mateix al fons.

El patrimoni documental comprès per aquesta banda està format principalment per partitures, de les que destaquen les manuscrites del seu director Juan Francisco Gil Martínez, compostes especialment per a aquesta banda. Conserva igualment tots els diplomes dels concursos i certàmens en els quals ha participat. Dins de l'arxiu administratiu destaca els carnet dels antics membres, així com nombroses fotografies. Conserva una gran col·lecció de discos de música donats pel musicòleg del Liceu de Barcelona Joan Arnau. Finalment cal destacar que conserven una tuba que encara que es desconeix la seua antiguitat ja apareix en les fotografies de la dècada dels anys 50.

L'arxiu de partitures és el principal patrimoni musical de la banda, deixant de banda les seves pintures i dibuixos de Segrelles, d'un valor més extramusical. Un recompte dut a terme per l'arxiver recull 71 patituras d'arranjaments o passatges de sarsueles; 351 de música simfònica o de concert (entre les quals apareixen dues obres de Salvador Giner en manuscrits de l'època: "Les fases del camp" i "Una festa al Alkázar"); 31 obertures; 36 polques o concerts per a banda i solista (per exemple un concert manuscrit per a clarinet del mestre Castanyers); 26 obres de cambra; 12 obres religioses (misses, motets, etc., entre les que destaquen algunes manuscrites del músic albaidí Eduardo Torres, el pare va dirigir la societat, o un motet de Rigoberto Cortina, "Panem celi", copiat per Torres); 69 arranjaments instrumentals; 678 pasdobles (alguns manuscrits de José María Bellver, de Manuel Boscà Capsir, també de Fernando Tormo); 119 marxes cristianes i 204 marxes mores; 117 marxes de processó; 19 arranjaments de música nadalenca; 19 himnes diversos i 179 obres per a la banda juvenil.

La Societat Ateneu Musical del Port conserva 1.200 partitures de banda aprox. escanejades, més altres 200 partitures entre orquestra i grups instrumentals, partitures de l'orquestrina dels anys 30 i obres manuscrites de principis de segle, d'entre altres, el Mestre Giménez o Chapí. A més disposa d'una àmplia col·lecció d'instruments antics, alguns d'ells datats a principis de segle. El seu fons documental el completen fotos, premis i diplomes dels certàmens i concursos en què ha participat, quadres i la col·lecció de VHS amb els enregistraments dels certàmens de la ciutat de València. Destaca la medalla d'Or de la Creu Roja que va rebre el 1926 per rebre al port als ferits de la guerra d'Àfrica.

Els documents rellevants de la documentació de caràcter musical relacionats amb el Centre Instructiu Musical d'Alfafar.

A banda de les partitures en format paper i digitalitzades (un 15% aprox.), de les que s'ha pogut fer una valoració aproximada, hi ha fotografies, premis, estendards, banderes, corbatins, cartells, programes i instruments pendents de la seva catalogació i classificació.

Hi ha un total de 623 obres: 143 pasdobles i 480 que denominen generals, que comprenen els gèneres: marxes processó, marxes militars, marxes mores i himnes. Dins dels 143 pasdobles trobarem 11 manuscrits pel mestre Jose María Bellver (1872-1961), i 9 manuscrits per Vicente Ramón Tarazona i Pons.

Documentació administrativa des de l'any 1945 aprox. a l'actualitat.

Varietat d'obres sense ressaltar cap en particular.

Partitures.

Es conserven unes 25 partitures manuscrites, més 22 partitures manuscrites fruit de donacions i obsequis de compositors i directors, i la resta de partitures que es conserven són obres impreses i fotocòpies. A més, es conserven diferents cd’s, tant si participa la banda com si han participat altres bandes de la Comunitat Valenciana i instruments antics (on no es pot saber la datació).

També conserven documentació administrativa com Actes de la banda i de l’escola de música; estatuts de la banda de música; documents de la banda i de l’escola de música i actes de les reunions comarcals del Baix Maestrat, entre altres documents menys importants.

Es conserven 21 partitures manuscrites, 1 partitura original i 550 partitures impreses. També es conserven 25 CD. Quant a l'arxiu administratiu, conserven 4 llibres d'ingressos, despeses i caixes (des del 1951 fins 1958) i un llibre de socis.

Es conserven unes 800 obres musicals, aproximadament. Sent aquestes partitures transcrites, es a dir, que es tracten de còpies. Quant a l'arxiu administratiu es conserva en format digital. No es conserva cap document antic.

La Societat Musical d´alboraia conserva dins del seu arxiu documentació administrativa des de la seva fundació, partitures manuscrites, entre les que destaquen les dels seus directors Alfredo Clavel i Miquel Ferrer, fotos antigues, diplomes i premis des de 1908, nombrosos instruments antics (fagot, oboè, flabiol, tuba, timbals i fins i tot un saxo baix datat el 1933), una bandera antiga de 1956 i diversos CDs amb actuacions de la banda.

Es conserva una gran quantitat de partitures manuscrites i impreses. També conserven 18 partitures aproximadament d’autors locals com Vicent Arnau, Vicente Royo Bolta, Vicente Royo Blat i Francisco Antonio. També conserven una petita col·lecció d’enregistraments sonors, composta per uns 33 cd’s de Certamens de Bandes i dos banderes de la banda, una dels anys 60 i altra de 1979, l’actual es conserva en casa de un particular.
Conserven també el seu arxiu administratiu compost de 21 arxivadors de documentació administrativa, des del 2006 fins 2015.

L'Arxiu Musical està estructurat i ordenat en l'espai que li correspon al local de la societat. Destaca la presència de partitures manuscrites de transcripcions d'obres realitzades pel mestre-director Mariano Puig, durant les décades dels anys 50 i 60, destacant obres com la "5ª Simfonia" de Beethoven, el "Capricho Italiano" de Tchaikovsky o "Juego de Cartas" de Stravinsky; totes aquestes peces poden ser objecte d'estudi per a valorar el repertori de l'època i l'estructura tímbrica de les bandes d'aleshores.

Per altra part, hi ha el projecte de inaugurar una exposició temporal al novembre de 2018 (Festes de Santa Cecília) amb documents de la història de la Societat, coordinada per Encarnación Torres.

A l'Arxiu Històrics hi han alguns exemplars de llibres d'actes i documentació administrativa.

La Societat Musical Santa Cecília de Nàquera conserva, dins de la seva seu:

• Arxiu administratiu (des de la seva refundació el 1945)
• Partitures. DVD i CD.
• Partitures manuscrites, entre les que destaquen les misses cantada a tres veus de Ramon Payá i el mestre Casany
• Fotografies antigues
• Part dels seus antics uniformes
• Programes de mà dels seus concerts
• Dues banderes i la banderola regalat per l'Associació Cultural "El Rat Penat "de València el 1902.

Dins de l'arxiu administratiu es conserven els llibres d'actes des de la seva fundació el 1945 fins a l'actualitat, així com la documentació referent a l'escola d'educands.

L'arxiu està format principalment per partitures. Destaquen els nombrosos manuscrits d'autors locals com José Goterris Sanmiguel, Benito Traver García, José Ramón Sancho o Rafael Beltrán, així com els arranjaments fets per directors de l'associació.

Hi ha un gran nombre de còpies manuscrites elaborades pels músics de la primera meitat del segle XX per al seu ús personal.

D'altra banda, es conserven els cartells i programes dels concerts i activitats realitzades per l'associació, així com altres materials hemerogràfics i fotogràfics que documenten la història de la societat musical. També es conserven instruments i uniformes antics.

Es conserva la documentació que ha produït i guardat el mestre Izquierdo durant la seva vida, 1890-1951.
El mestre Izquierdo va estudiar violí, composició i piano a València, ampliant els seus estudis als 20 anys a Madrid. És en aquesta ciutat on comença els estudis de direcció, sent el mestre Bartolomé Pérez Casas qui el va introduir i Salvador Giner qui va ampliar els estudis de direcció. En 1924 torna a València, on es concertino de violí en la Orquestra Simfònica de València i profesor de música. Comença la direcció en aquesta orquestra, i a partir d’aquest any, dirigeix varies orquestres i bandes, incloent la de Catarroja.

Es conserva manuals, estudis de piano i violí, publicacions periòdiques i partitures, tant de les obres que ha dirigit i interpretat com de les que ha compost, tant manuscrites com impreses. També conserva partitures que li ha regalat altres compositors. La banda, també conserva dues esqueles de la mort i dóna a conèixer l’ultim concert dirigit per ell en la banda.