Arxiu de la Unió Musical Amor a l'Art de Benlloch

Arxiu de la Unió Musical Amor a l'Art de Benlloch

• Cultural Institution Archive
• Private

Els inicis de la Banda de Benlloc són bastant precisos encara que no exactes. Tenen una dada que fa referència al dia 1 de Febrer de 1860, data en què l’Ajuntament de Benlloc contracta els serveis de l’organista D. José Corbató. Amb aquest contracte s’ especifica que el mestre “se compromete a cooperar en lo posible para los adelantos de la música mientras subsista..”. Referent al que diu aquest contracte, després de fer noves deduccions, es conclou que els inicis de la Banda van ser al voltant del 1850 quan un grup de persones amb inquietuds musicals van reunir-se per començar una agrupació musical i van ser organitzats al 1860 a través de l’Ajuntament per l’organista de l’Església de la Serra D. José Corbató. Sobre 1870 D. Ramon Fortea Gallén va agafar el càrrec de la banda (nascut al poble i pare de Daniel Fortea, un del millors guitarristes de la selva època i un del estudiants més reconeguts del mestre Francesc Tàrrega).
Com la millor garantia de perdurabilitat de la Banda i l'afiançament d’aquesta, es la formació de músics, també es dedueix que per aquesta època comencen a tindre estudiants.
No es sap quan va deixar el càrrec el mestre Fortea i la etapa que va després d’ell no està del tot esclarida. Fins la publicació del llibre sobre la Història de la Banda, es creia que el seu successor va ser un músic natural de les Coves de Vinromà del qual no saben res a part del seu apodo “Cagarrita”, però gràcies a un document que s’han trobat es sap que no és així. Aquest document es una carta firmada per un tal Román Abad i que amb tota probabilitat va ser el successor de Fortea, encara que la carta no està datada, però dedueixen que pot ser entre 1905 i 1910.
En 1898 Vicente Rambla Portolés, “El tio Sentet” es va fer càrrec de la batuta, estant com a director uns 46 anys. “El tio Sentet” va ser músic del Regiment, tocant el cornetí. No obstant, no tenia una profunda instrucció musical, però va conèixer un dels moments més florits de la Banda. En 1925, aquesta va anar a Vall d’Alba als festejos de la fundació del poble com a tal, la Banda passava una bona època. Anys després van ser els anys dels certàmens provincials de Castelló, però aquests concerts ja no els va dirigir Portolés per la seva avançada edat, encara que si ho feia amb les actuacions del poble.
Durant el període de la Guerra Civil Espanyola, la Banda de Benlloch, va ser dividida, i per tant, al poble van conviure dues bandes al mateix temps, sent Enrique Llorens “Barilo” el director de la Banda Republicana (entre 1935 i 1936, anys que dura aquesta) i l’altra Banda va ser dirigida pel Tio Sentet i per Francisco Amela. A partir del 36 i inmediatament després de la guerra, la banda es va tornar a unificar i seguia estant dirigida pel Tio Sentet fins al 1945.
Després d’aquesta dada, no es tenen molt clar el canvi de directors ,encara que s’han encontrat documents els quals parlen de diferents directors de la Banda, com Federico Radiu, que va agafar la batuta en 1945 fins al 47, després es va quedar sense director i va ser D. José Garcia Centelles (Pepe “el cançoner”) qui va ocupar aquest càrrec durant un any.
Entre 1945 i 1949 va ser la època daurada de la banda, van guanyar el primer premi les vegades que es van presentar als Certàmens Provincials, sent el primer el 17 de Juny de 1945, presentant-se a la segona categoria, al 1948 es van presentar a primera categoria, i en 1948 va ser la tercera vegada que es van presentar, a primera categoria, i dirigits per Becer. També es van presentar l’any 1949 a la secció especial, sent el guanyador per no presentar-se l’altra banda finalista, Borriana.
Durant aquesta època, la Banda va decidir arrendar un cafè per formar una Societat Musical més estable, estant aquest cafè atès per dos conserges (Pepe Ibañez “El Cabá” i Batiste “El Cacho”, que s’alternaven semanalment), el secretari ( Pepe “El Cançoner”) i dipositari (José Casanova Portolés).
Després dels certàmens va ser Joaquín Rambla Sales, el fill de l’anterior mestre Tio Sentet, qui va dirigir la Unió musical, fent-se càrrec després de la prematura mort de Federico Radiu.Rambla va ser el mestre durant cinc o sis anys, sent substituït pel mestre Manuel Muñoz, natural de Faura, on també regenta el Bar a beneficis propis. El mestre va durar fins 1959, quan uns quants músics de la banda, després que aquest últim director deixara el càrrec, van decidir buscar un nou director, on van demanar a D. Modesto Alcácer que fòra el nou director de la Banda de Benlloch, on aquest va acceptar dirigir-la. Va portar la batuta durant 43 anys (la segona meitat del segle XX). Aquest va aixecar la essència de la banda i va crear grans músics, junt Manuelet i després Sigifredo com a professors al principi, i posteriorment per ell mateix. En 1993, el mestre Modesto demana el relleu com a professor, moment en el que la Banda decideix fer una escola més moderna amb professors individualitzats per cordes d’instruments, i posteriorment, en el 96, el relleva Eloy Puertas com a director. En el 2002 agafa la batuta l’actual director de la banda, Josep Sancho.
Avui en dia, l’Agrupació Musical “Amor al Arte” de Benlloch, no sols es dedica a interpretar i recuperar les peces de música tradicional, sinó que també es dedica a l’adaptació d’obres modernes.

La població de Bell-lloc està situada a uns 30km de Castelló, al centre del Pla de l’Arc, en la Plana Alta de la província.
Aquesta població té els seus orígens en les alqueries musulmanes de Benifaixó i Tahalfazar, noms que relleven un origen àrab del nucli de població. Va pertànyer al castell de Miravet i va ser repoblat en 1250 pel bisbe Ponç de Tonellas. Restes de sepultures ibèriques s’han localitzat a Els Fondos.

La junta directiva està formada pel President, Vicepresident, Tresorer, Secretari i Vocal.

La documentació entra a l'arxiu de la institució mitjançant la compra i donacions.

La societat musical de Bell.lloc s’encontra en les instalacions de l’Auditori Municipal, on aquest està equipat amb aules per a donar les classes i una sala de concerts. En una d’aquestes aules es troba l’arxiu, on guarden les partitures de la banda.

• Metres de dipòsit: no disponible.
• Metres lineals de prestatgeria: l'arxiu està compost per 22 mobles amb calaixos / classificadors on es guarden les partitures i una prestatgeria.
• Números de llocs en sala: una taula.
• Metres lineals de documentació: no disponible.

El fons de l'arxiu està format, generalment, per partitures, impreses i manuscrites. Al mateix temps, també guarda pocs cd’s.

En l’arxiu es disposa un inventari de les partitures que conserven.

Restringit, previ contacte amb el director de la banda. Per poder obtenir algun document, el músic s'ha de posar en contacte amb el director de la banda i aquest li facilitarà la partitura corresponent.

Disposa d'entrada condicionada a persones amb mobilitat reduïda, i les aules es troben a la planta principal.

Disposa d'un llistat de les partitures i documents que es custodien a l'arxiu de la banda, però no està actualitzat. Publicació de "Una història d'Amor a l'Art: 150 anys de vivències, relats i visions de la Banda de Música de Benlloch" per Josep Sancho, Enrique Climent, Conxita Andreu, Juan Luis Moliner, Fanny Moliner i Noemi Galindo, 2003 . Editat per la Diputació de Castelló, Generalitat Valenciana, Bancaixa i l'Ajuntament de Bell-lloc. També recopila fotografies de la banda del poble que conserven els seus habitants, documents i testimonis de la gent.

Data de creació: 11/11/2017.
Data de revisió: 01/03/2018.

Elaborat per Aina Segarra.

• La Plana Alta (Castelló) (Geographic subregion)