Arxiu del Centre Instructiu Musical d'Alfafar

Arxiu del Centre Instructiu Musical d'Alfafar

• Arxiu d'Institució Cultural
• Titularitat privada

La primera banda de música d'Alfafar es va fundar al voltant de l'any 1850. El seu director des de la fundació va ser Ramón Navarro Lacreu. Fundada com a Banda "La Primitiva", subsistia gràcies a l'interès dels músics i a la preocupació del senyor Ramon, que a més va ser mestre d'escola i organista de la parròquia.

La banda va aconseguir la seva maduresa gràcies a directors com Jose Maria Bellver Martí, Felix Ramiro García i Eduardo Panach Ramos; l'excel·lència amb Ramón Navarro Galán, mestre de grans músics; i la modernitat amb Liberto Benet Martinez i uns altres. Durant un breu període de temps es va denominar Banda Municipal, i després va tornar a anomenar-se Banda Primitiva per a més tard, al 1957, passar a identificar-se com Banda del Centre Instructiu Musical d'Alfafar.

Alfafar va ser al seu dia una alqueria musulmana. El nom procedeix de l'àrab "Al Hofra" que significa "lloc profund, de clots o fosses". Aquestes fosses s'han trobat en temps bastant recents en el procés de realització de diverses obres en el centre del poble. En una cantonada de la plaça del País Valencià van aparèixer galeries a una profunditat de quatre a cinc metres; en elles es van trobar diversos fragments de ceràmica que es creu daten dels segles IX o X.

El nom de l'Hofra va ser convertint-se, successivament per corrupció i ús de la paraula, en Alfolfar, Alfofar i en l'actual Alfafar. En el "Llibre del Repartiment" de Jaume I, hi ha constància de donacions al juny de 1238 -abans de la Conquesta de València que es va realitzar a l'octubre- de cases i terres, a gents de les seves hosts a la "Alqueriam d'Alfofar". Al gener de 1347 el Rei Pere IV el Cerimoniós dona totes les terres al senyor Pedro Boïl, cavaller principal d'aquest Regne, de totes les terres, convertint-lo en senyoriu al seu favor el 14 de febrer de 1363. La seva família ho va exercir fins a la desaparició dels senyorius en 1812.

Encara que resten poques edificacions antigues, se suposa que per aquest poble discorria la Via Augusta, i que va existir un nucli de població molt antic dedicat a l'agricultura i la pesca, a causa de la proximitat del lloc amb el llac de l'Albufera.

Alfafar pertany a la comarca de l'Horta Sud. Té un terme municipal d'uns 10 km² de superfície plana i fèrtil, majoritàriament dedicada a regadius entre els quals predomina l'arròs. El seu nucli urbà edificat ocupa aproximadament el 13% del terme, quedant una bona part de la resta dins el Parc Natural de l'Albufera.

El clima és temperat.

Acta constitucional conservada a l'Arxiu de l'Ajuntament d'Alfafar

Junta Directiva, triada en 2014, formada per:

• President: Miguel Antonio García Chafer
• Vicepresident: Francisco Zarzo
• Secretari: Josep Maria Tarazona
• Tresorer: Angel Caballero
• Vocal: José Vicente Fayos
• Vocal: Pedro Méndez
• Vocal: José Vicente García
• Vocal: Francisco Javier Soria

• Totes les accions es sotmeten per acord entre els membres de la Junta Directiva.
• Els documents són de producció pròpia o comprats.

L'edifici de planta rectangular d'uns 400 m2, està distribuït en dues plantes:

• Planta Baixa: destinada a la secretaria, part social, bar, accés al frontó cobert i a les diferents associacions que comparteixen instal·lacions: Comissió Femenina CIM, Penya Valencianista d'Alfafar, Club Billar CIM, Penya Ciclista Pérez Llácer i Penya Taurina Grana i Or .

• Primera planta: Local d'assajos, tres aules individuals insonoritzades, arxiu i dipòsit d'instruments.

• Arxiu: Sala de 10m2

• Metres lineals: 20 metres lineals de prestatgeries (15 metres lineals de documentació)

L'edifici es va construir en l'any 1956 i l'última reforma va ser el 2017.

El fons el componen:

• Arxiu administratiu històric i béns culturals. Aquesta part està pendent de catalogació i classificació, a més del nombrós material no exposat.

A la Sala de la Junta directiva es troben exposats:

• Un article de diari sobre la mort de Jose Maria Usandizaga.
• Fotografies dels presidents, també dels membres fundadors Baptista Lacreu Parets "Sac" i Ramón Tarazona. Fotos de la banda en 1885 (La Primitiva), el 1942, alumnes del CIM en 1945, membres de la banda més actuals i fotografies de músics espanyols il·lustres.
• Premis, diplomes i altres reconeixements (aproximadament una quinzena) alguns d'ells: Diploma Honorífic del Festival Musical de Sedaví del 1928. Pergamí recordatori de la benedicció de la bandera a 1957. Tercer Premi a Secció Segona en el Certamen Musical de València de l'any 1970. Primer premi en Secció Primera al certamen Musical de València de l'any 1959. Segon premi en la Secció segona en el certamen Musical de València de l'any 1971. Diploma de la Creu Roja. Tercer Premi al Certamen Internacional de Bandes de 1985.
• Una partitura manuscrita emmarcada d'un pasdoble d'Alfafar, pel músic Vicente Ramón Tarazona i Pons, de l'any 1991.
• Una imatge de Santa Cecília, tallada en fusta.
• Instruments antics: un contrabaix, una caixa pertanyent al músic D.Ricardo Ferrer (1903 - 1991), un clarinet i un fagot de sistema francès.

A la Sala d'Assajos es troben:

• La senyera de 1957 (emmarcada) i les del 1957 al 2007.
• Fotografies dels directors de la banda: Ramón Navarro Galán, Felix Ramiro García, Jose María Bellver i Emilio Panach Ramos dirigint la banda a la Plaça de Bous de València l'any 1948.
• Premis: Primer Premi al Certamen Musical de Cullera en 1956 i Primer Accèssit al Certamen Musical de Cullera de l'any 1949.
• Instruments: dos pianos antics, un a la zona d'accés davant de l'ascensor, un altre a la mateixa sala d'assaig (que va pertànyer a un antic membre de la banda). A més dels instruments preparats per a l'assaig, al costat dels faristols, una bateria yamaha i altres instruments de percussió.

Dipòsit d'instruments:

• La majoria de percussió, però on es troben 6 saxofons i 3 tubes.

• El centre posseeix un inventari dels instruments de vent, en aquest es detalla la marca, el valor i el músic assignat a cada un, podem saber amb certesa que el fons d'instruments de vent està compost per: 3 bombardins, 12 clarinets, 1 clarinet baix, 1 corneta anglesa, 1 fagot, 1 flauta, 2 flabiols, 1 fliscornio, 3 oboès, 1 requint, 9 saxos alts, 1 saxo soprano, 4 saxo tenor, 6 trombons, 3 trompes, 8 trompetes i 3 tubes.

• Arxiu administratiu: factures i altra documentació administrativa des de l'any 1945.

• Arxiu musical: partitures adquirides per compra, altres per donació com la col·lecció de partitures "Retrobem la Nostra Música", publicades per la Diputació de València. Hi ha un total de 623 obres: 143 pasdobles i 480 que denominen generals, que comprenen els gèneres: marxes processó, marxes militars, marxes mores i himnes. Dins dels 143 pasdobles trobarem 11 manuscrits pel mestre Jose María Bellver (1872-1961), i 9 manuscrits per Vicente Ramón Tarazona i Pons.

Un 15% del fons de l'arxiu musical està digitalitzat.

• Inventari en format Excel de tots els instruments de vent.
• Programa informàtic "Gestió de Partitures" que permet la recerca i la creació de llistats de la relació de partitures que hi ha a l'arxiu.

Concertar visita amb la Presidència a través de correu electrònic.

Qualsevol persona pot accedir a l'arxiu concertant prèviament cita amb la Presidència.

Consulta prèvia amb la Presidència. No disposa de biblioteca auxiliar.

No disposa de servei organitzat de reproducció.

ISDIAH, ISAD(G)

Data de creació: 26/12/2018.
Data de revisió: 24/01/2019.

• L'Horta Sud (València) (Geographic subregion)