Primary contact
C/ Els Dolors, 132
Benicàssim, Castelló
ES 12560
Arxiu de la Unió Musical Santa Cecília de Benicàssim
La Unió Musical Santa Cecília de Benicàssim va ser creada en 1895, per Leocadio Chornet, qui va ser el secretari de l’ajuntament del poble. Chornet va ser l’impulsor i el primer director de la Unió Musical. A principis dels anys 40 el va succeïr Eduardo Vila, el qual creà l’Escola d’Educands i va portar a la banda els seus primers èxits musicals, com el primer premi en el certamen d’Onda celebrat en 1952. Vila va dirigir la banda fins que va cedir la batuta a Antonio Alapont en 1973. Alapont va seguir amb una època plena d’èxits per a la Unió Musical Santa Cecília, com els nombrosos primers premis en els certàmens provincials i autonòmics. Durant aquest període, també es modernitza l’Escola d’Educands, convertint-se en un centre de música reconegut per la Generalitat Valenciana.
Benicàssim és un municipi situat a la costa de la província de Castelló. Situat al costat del mar mediterrani compta amb extenses platges, i el punt més elevat és el pic del Bartolo, a 729 metres sobre el nivell del mar. La població del terme de Benicàssim és de 17.964 habitants (Font: INE 2017), però en el període estival s'eleva pel turisme que rep aquest municipi. La singular evolució històrica ha dotat Benicàssim d'un ampli patrimoni artístic del qual gaudir durant tot l'any, com la ruta de les viles (de la Belle Époque de finals del segle XIX i principis del XX), l'església i el teatre, que ofereix una programació variada de teatre, música, cinema, tallers i exposicions. Anteriorment a la Reconquesta, el Castell de Montornés va constituir un dels més importants feus àrabs en aquests territoris. No consten notícies sobre la seua destrucció i les causes que el van motivar. No obstant això, es coneix que el Castell va ser habitat fins a finals del segle XV. El 29 de novembre de 1242, Jaume I va donar el Castell de Montornés i aquestes terres al seu escribà D. Pedro Sanz, en compensació als serveis prestats en la Reconquesta. Les Baronies de Benicàssim i de Montornés van ser freqüentment objecte de donacions, herències o vendes entre els nobles de la zona. Nicolau de Casalduch adquireix el senyoriu per compra als Pagés. Per herència va passar a donya Violant de Casalduch qui el 9 de setembre de 1603 va atorgar Carta de poblament a fi de repoblar aquesta zona, molt castigada pels continus atacs i saquejos de corsarios i berberiscos. Tal mesura no va obtenir els resultats vinguts de gust, i tan sols uns pocs pobladors es van assentar en la Baronia. En aquest sentit, hi ha clars vestigis de quatre nuclis petits de població, dues d'ells buscant el refugi de les muntanyes, un a les terres fèrtils, molt prop de l'actual casc urbà, i finalment un petit nucli mariner, enfront de la Torre de Sant Vicent. La decisió de Don Francisco Pérez Bayer a 1769 de fundar una església en aquest lloc, va constituir l'impuls definitiu a la configuració de Benicàssim com a poble. A Pérez Bayer se li qualifica freqüentment com a fundador de Benicàssim. Pérez Bayer va tenir el mèrit d'aglutinar al voltant de l'església que va fundar, a tots els veïns de Benicàssim, fins llavors disseminats en petits nuclis de població, i en masies. El progrés va ser lent en principi, però espectacular a partir de 1850. Benicàssim ha estat una de les poblacions pioneres a Espanya com a centre turístic. Així en 1887 es construeix la primera vila d'estiu. El gran auge que va prendre Benicàssim a principis de segle, li va valer posteriorment el qualificatiu del "Biarritz de Llevant". Des de la primera construcció fins a avui, Benicàssim ha sofert una profunda transformació basada exclusivament en el turisme. Actualment Benicàssim ofereix una capacitat receptora de 100.000 turistes.
La junta està formada per una presidenta, vicepresident, secretaria, tresorera i 3 vocal. Fins a l'actualitat, els càrrecs les ocupa:
Els documents que es conserven a l'arxiu són adquirits mitjançant les donacions i les compres del document. Les partícules estan ordenades per gènere
L'Espai de Música Mestre Vila és un edifici de 2.000 metres quadrats. Consta de dues plantada, planta baixa i el soterrani. És a la planta soterrani on hi ha una sala d'assaig i el magatzem, on també es alhora, on es conserven els documents i les partitures de la banda. A les altres plantes es troben diferents aules, l'auditori i despatxos. Les partitures es conserven en 8 mobles d'arxiu.
La Unió Musical Santa Cecília de Benicàssim, conserva una gran part de partitures musicals, també guarden instruments (3 timbals, bombos, saxos, trombó de pistons i clarinets antics) i un tratge antic de la banda.
Les partitures i les parts de les obres que es conserven, estàn anotades en un inventari format per Excel, on consta el títol de la obra i el compositor d’aquesta.
Restringit. Sols poden accedir a les partitures els musics, prèvi contacto amb algún membre de la Junta Directiva.
Llistat en Excel de les obres que es conserven. Entre el 70-80% de les partitures estan digitalitzades.
Si.