Arxiu de la Unión Musical de Soneja

Arxiu de la Unión Musical de Soneja

• Arxiu d'Institució Cultural
• Titularitat privada

Els primers testimonis escrits d'una agrupació bandística a Soneja daten de les últimes dècades del segle XIX. A partir d'un grup de músics de vent, més o menys nombrós, al maig de 1900 es constitueix i queda registrada la banda amb el nom d'Unió Musical, formada, al principi, per uns 36 músics de la localitat, sent el seu president fundador Cipriano Gil.
La banda, al llarg del temps, ha tingut diversos directors. Quan es va fundar, el director titular era Emilio Andrés, que al mateix temps actuava com a secretari de la junta directiva. A Emilio Andrés li va succeir Rafael Doñate, que també va realitzar una meritòria tasca musical, fins l'any 1927 en què va morir. A Rafael Doñate, li succeeixen Francisco Barceló (de 1927 a 1929), Rafael Julián (1929-1931), Manuel Guzmán (1931-1935) A partir de 1935 quan Juan Francisco Gil Martínez, popularment conegut com "El Tio Gil", es va fer càrrec de la direcció. Ell va ser el Director, i alma mater d'aquesta Societat durant més de 50 anys sense cap contraprestació. El 1976 li va ser concedida la Medalla d'Argent del mèrit al Treball, per la seua incessant tasca musical. És el 1987 quan es va retirar voluntàriament deixant la direcció de la banda en mans d'un altre sonejero, José Miguel Puig Fuentes. El 1991 la batuta va passar a José Antonio Rebollar Sorribes. A partir d'aquesta etapa es reestructura l'antiga Acadèmia d'Educands i es constitueix l'actual Escola de Música que el 1995 s'integrarà a l'Escola de Música Mancomunada de l'Alt Palància. Llavors es produeix un canvi en la línia d'actuacions de la banda. Es comença a participar en certàmens exteriors, especialment en el provincial de Castelló. Com a premi a l'esforç, a partir de 1992 comencen a arribar els guardons. Es realitzen les primeres sortides a nivell internacional en sengles gires per Àustria i França. Al setembre de 1998 la direcció passa a Marcos Cano Algaba. Sota la seua direcció es va realitzar la gravació del CD "El Centenari" patrocinat per la Diputació Provincial i l'Ajuntament de Soneja, amb obres de Juan Francisco Gil Martínez i l'actuació al Palau de la Música de València en el tercer cicle de concerts de bandes per a RNE (TVE-Música) registrada en el CD "Plaza Mayor". A partir d'octubre de 2003 accedeix a la direcció l'actual titular Juan Fco. Plasencia Civera qui assumeix les directrius de l'escola d'educands i reorienta la seua línia educativa, promovent l'accés a conservatoris a partir del grau mitjà i incrementant amb això el nivell tècnic i artístic dels músics. La banda interpreta, al mateix temps, obres d'una major complexitat que s'han vist recolzades amb els últims premis obtinguts. Actualment, a més de l'Escola de Música amb 60 alumnes matriculats, la Societat posseeix també una banda juvenil formada per 35 alumnes músics i dirigida per Antonio Porcel Montesinos. La massa social està formada per 260 socis i la Junta Directiva està presidida en 2018 per Pablo Mateo Rivas.

Soneja és un municipi de la Comunitat Valenciana pertanyent a la província de Castelló i la comarca de l'Alt Palància. Compta amb una població censada de 1.469 habitants (Font: INE). El municipi està situat en el camí natural que uneix Aragó amb la Comunitat Valenciana. Els assentaments humans més antics de la comarca de l'Alt Palància es localitzen en el terme de Soneja, en els voltants de la Devesa. L'origen del nucli poblacional és islàmic, localitzat originàriament sobre un petit monticle en el cim del s'edificarien, amb posterioritat, el temple religiós i la residència dels senyors de Soneja. La seua primera ocupació es relaciona hipotèticament amb la tribu berber Sanhaja (Sanhâga, Sinhaja, Sinhaya), la qual va arribar a la Península Ibèrica a partir del segle VIII i, especialment, entre els segles XI i XII, procedent de la costa africana occidental. El primer document escrit en què apareix citada Soneja està datat el 17 d'octubre de 1277. Es tracta de l'acta de la presa de possessió sobre els drets eclesiàstics del bisbe de València sobre el terme de Soneja, dins el plet entre els bisbats de Sogorb i València pel límit dels mateixos. Després de la conquesta cristiana, Soneja va passar a mans de la família Pérez d'Arenós, els qui en 1330 obtenien un privilegi del rei Alfons el Benigne atorgant-los el mer i mixt imperi sobre Soneja i Azuébar, a Fur de València. Els Pérez d'Arenós van estar en possessió de Soneja fins al segle XV. Un moment transcendental en la història de Soneja va ser l'expulsió dels moriscs en 1609. Arran d'aquesta expulsió, la població va quedar totalment buida, havent de repoblar amb nous habitants, que van signar la Carta de Població el 27 de novembre de 1609 amb el senyor de Soneja, José Folch de Cardona. En total, el document va ser signat per 40 noves famílies. També en 1631 es va signar el conveni d'aigües entre el mateix senyor de Soneja i el de Sot, Luis Ferrer, per a la regulació dels usos de reg de la sèquia Mare. És a partir del segle XVIII quan la població experimenta un increment considerable en el nombre d'habitants. Durant la guerra del Francès, el general francès Palombini va atacar Soneja el 30 de setembre de 1811, enfrontant-prop de la població a una avançada de la divisió espanyola del general Bisbe. Pocs anys després, en 1836, durant la primera guerra carlina, Soneja va ser assaltada i incendiada per la facció carlista del Serrador, el que va portar als seus habitants a construir un triple recinte emmurallat en 1839/1840, del qual encara es conserven restes. També durant la guerra civil de 1936-1939, Soneja va patir els bombardejos a partir de juliol de 1938, i va ser durant els mesos d'abril i maig de 1939 quan es va habilitar un camp de concentració en els seus voltants (entre els seus presos, va romandre retingut el dramaturg Antonio Buero Vallejo). Després d'aquests successos, la localitat va remuntar el seu contingent poblacional de nou, fins que, a la dècada dels 70 del segle XX, la crisi econòmica i la crida de nuclis urbans, com València, no només va frenar el creixement, sinó que li va fer perdre habitants. Aquest progressiu despoblament ha continuat fins fa pocs anys, quan la població ha vist guanyar habitants gràcies al desenvolupament de l'activitat industrial i l'arribada d'immigrants procedents d'altres països.

Pablo José Mateo Rivas: President.
Clara Borras Mondragón: Vicepresidenta.
Sara Rufanges Zorita: Secretària.
Mercedes Tárrega Rivas: Vicesecreària.
Nieves Piquer Rivas: Tresorera.
Beatriz Soriano Piquer: Vicetresorera.

La Unió Musical de Soneja desenvolupa una política activa d'ingressos de documents per producció pròpia, cessió, compra i canvi amb altres bandes.

La seu de la Unió Musical de Soneja es divideix en dues altures, en la primera es desenvolupaven els assajos, encara que actualment se'ls ha quedat petita i utilitzen per a això l'edifici de l'antic escorxador municipal; a la segona planta és on es localitza l'arxiu i el despatx administratiu, així com una sala on es duen a terme les activitats de l'escola d'educands. Tots dos edificis que utilitza la banda són cedits per l'Ajuntament. La banda posseïa un local adquirit pels socis fundadors, però els hereus d'aquests ho van vendre.

• Metres del dipòsit: 20 metres quadrats aproximadament.
• Metres lineals de prestatgeries: 26,2 metres.
• Nombre de llocs de sala: 2 taules amb diverses cadires.
• Metres lineals de documentació: 24 metres aproximadament.

La Unió Musical de Soneja conserva principalment fotografies, diplomes, instruments antics i partitures, que són el reflex de l'evolució de la mateixa.

Posseeixen un document Excel que conté l'inventari de partitures.

Accés lliure, amb l'autorització de la directiva i acompanyat d'un dels seus membres.

No està adaptat per a usuaris amb mobilitat reduïda.

Sala de consulta i zona de lectura. Disposa d'inventari de les partitures, tant en paper com en excel. Biblioteca auxiliar amb 577 volums aproximadament.

Si el drets d´autor ho permeten es fotocòpia el material.

• Data de creació: 10/02/2018.
• Data de revisió: 14/03/2018.

• L'Alt Palància (Castelló) (Geographic subregion)