Unió Musical Santa Cecilia de Villar del Arzobispo

Identity area

Identifier

46170 UMSVA

Authorized form of name

Unió Musical Santa Cecilia de Villar del Arzobispo

Parallel form(s) of name

  • Unión Musical Santa Cecilia de Villar del Arzobispo

Other form(s) of name

Type

  • Unión Musical
  • Unió Musical

Contact area

 

Joaquín Usach Martínez Primary contact

Type

President

Address

Street address

C/ La Música, 3

Locality

Villar del Arzobispo

Region

Els Serrans (València)

Country name

Spain

Postal code

46170

Telephone

962 720 244

Fax

Note

Description area

History


  • Segle XIX

Segons testifica el llibre de comptabilitat pertanyent als antecessors de Rafael García Oliver, ex Cronista de la Vila, les primeres notícies que tenim de l'existència d'una societat musical a Villar es remunten a 1860. En ell consten els apunts referents a la quota de soci lliurada per Manuel Lázaro Menor per pagar la renta de la casa en que vivia el mestre de la música entre juliol de 1860 i desembre de 1861. Posteriorment, segons recull Vicente Llatas Burgos, el 30 de setembre de 1868 es va constituir a Villar la Junta Provisional de Govern de la vila després de l'alçament liberal que va destronar a Isabel II. Així, l'Ajuntament, partidari del colp, va acordar "secundar dit acte amb la major solemnitat, amb proclamació pública i solemne, amb la banda de música al capdavant, repic de campanes i altres actes que puguin solemnitzar tan faust esdeveniment".

Durant el transcurs de la Tercera Guerra Carlista (1872-1876) Villar i la seva comarca va ser un important teatre d'operacions. Per això, el 25 de maig de 1873, la banda de música de la població va participar en la entusiàstica rebuda que el veïnat va dedicar al capitost carlista natural de Llíria, José Santés Murgui (1827-1875). Amb tal motiu es van encendre destrals de vent en els carrers [torxes d'espart i peix] i van capgirar les campanes, mentre la banda sonava "als acords de la Marxa Reial ...".

Per contra, informa «El Mercantil Valenciano» que no es va poder celebrar amb música la caiguda de la Seu d'Urgell (1 de setembre de 1875), últim baluard carlista a Catalunya, perquè les partides de Santés i Pascual Cucala Mir (1822- 1892) s'havien portat els instruments. El nou Ajuntament, presidit per D. Vicente López Olba i amb D. José Roger Duval, ric hisendat com a Tinent-Alcalde, va fer que les famílies que van fomentar la rebel·lió els paguessin.


  • Desenvolupament de la Banda (1900-1929)

Comença el segle XX amb la constitució de la Societat "La Fraternitat Musical" de Villar de l'Arquebisbe sota els auspicis de La nostra Senyora de la Pau. Els seus estatuts es presenten al Govern Civil de València el 12 de març de 1904. El seu únic objectiu és "que els seus individus es dediquin a l'estudi de la música i el seu perfeccionament". Una altra font que ofereix certa llum al funcionament de la Banda en aquests primers anys del segle és una fotografia de 1908 en la qual apareixen uns quaranta músics al costat del director i l'alcalde. A la bandera que apareix estesa a terra es pot llegir "Música del Patronat", quedant ocult la resta del nom de l'agrupació. Per tant, desconeixem pràcticament l'evolució que pateix la Banda de Música de Villar en aquest principi de segle. Però són nombrosos i contrastats els testimonis orals de músics, al seu torn fills de músics de principis de segle que recorden actuacions, components, mestres directors amb escassa preparació acadèmica potser, però amb gran passió i il·lusió. Podem dir que la banda participava amb gran acceptació en les festes populars, de les festivitats religioses i dels actes socials locals i foranis amb els seus cercaviles, balls, actuacions litúrgiques i concerts. Un focus cultural del i per al poble, mantenint amb el sacrifici personal continuat dels seus components, simpatitzants, socis i alguna minsa assignació municipal que no arribava ni per pagar al director. Caldria destacar com a figura senyera de la direcció de la banda, entre els nombrosos mestres que es van succeir en aquest primer quart de segle a D.Timoteu López Pamblanco, músic i compositor, que va aconseguir formar una nombrosa banda i, el que és més important, sembrar la rica llavor de l'amor per la música al cor dels villarenses que s'ha transmès a través de generacions en nombroses famílies. Dins de la Societat Musical van florir per aquesta època altres activitats culturals paral·leles com grups de teatre i de sarsuela que reunia a la joventut portant la seva afició per Villar i pobles de la Regió muntanyenca, en condicions inimaginables.


  • Crisi de 1929

Malgrat l'esplendor artístic i cultural assolit per la Banda en aquests començaments de segle, amb una plantilla estable, amb grups de sarsuela de reconegut prestigi comarcal i una companyia de teatre pròspera i entusiasta va arribar la crisi l'any 1929. Les diferències en la forma de concebre la Societat Musical van portar a un grup de músics a separar-se de la banda matriu, a la tardor d'aquest any, formant la banda de Música Sta. Cecília. El poble la va batejar com La Nova per diferenciar-la de la històrica o La Vella. La divisió i rivalitat dels primers temps va arribar a situacions i extrems lamentables e insospitats no només en el pla musical sinó també en el familiar, social i de veïnatge. N'hi hauria prou dir com mostra que si en una solemnitat una de les bandes s'oferia a amenitzar els actes de forma gratuïta, l'altra era capaç de pagar pel mateix.


  • Refundacions (1940-1964)

Després de la Guerra Civil ambdues bandes van desenvolupar una vida artística i cultural intermitent, lànguida, fosca i sense al·licients que només la rivalitat i els personalismes mantenia viva la passió per la música. Al gener de 1950, d'acord amb les normes sobre Associacions i lleis vigents, La Vella es constitueix com a Associació Musical Villarense i s'adscriu a l'Organisme d'Educació i Descans per obtenir els beneficis i dotacions de l'Estat. El seu primer president va ser D. Vicente Barrachina López i el seu primer director, D. José Mª Cervera Lloret. Al llarg dels anys van ocupar el lloc de director D. José Castelló Cotino, Enrique Albiach Prats, D. José Mª Barrachina, entre d'altres. Per aquestes mateixes dates La Nova, Banda Sta. Cecília, travessava un llarg període de foscor. Només la personalitat controvertida de Pascual Balaguer Martínez mantenia viva la llum cultural de la Societat amb el seu esperit tenaç, i la seva extraordinària formació autodidacta.


  • Fusió en 1964

Els contactes informals entre membres de les dues bandes, que animades per l'esperit d'unió es mantenien de manera informal i intermitent, van fructificar a la primavera de 1964 després de llargues converses formals. El desig de molts músics i del poble de Villar es va veure plasmat amb l'acta de fusió de les bandes, sessió del 7 de novembre de 1964, en l'actual Unió Musical Santa Cecília. El seu primer president va ser D. Vicente Martínez Tomás. Aquests últims 50 anys de la història musical Villar han estat prolífics en costoses realitzacions materials amb l'abnegació, sacrifici i interès dels músics. S'ha aconseguit realitzar el desig secular de tenir un local social propi, confortable i funcional, un saló de concerts, dependències per a activitats musicals i una escola de música. La precisa visió de les successives Juntes Directives i la tasca de José Porta Riera han permès generar fonts de finançament que van assegurar una independència econòmica per llargs anys. Fonamentalment, això es deu a la transformació del ball dominical, en què actuaven els propis músics de la Banda, en una moderna discoteca a finals de la dècada de 1970.

Dins de les activitats desenvolupades per la Banda cal destacar els Concerts oferts a Innsbruck (Àustria), Palau de la Música de València, Terol, Monestir de Santa Maria del Puig (València), en homenatge a D. Juliol Ribelles Brunet, entre altres; així com la participació en Festivals de gran renom com el de Sant Miquel a Llíria, l'organitzat per la Falla Giorgeta-Roiç de Corella (València) o el IV Festival Ibèric de Bandes Amadoras a Loures (Portugal) .També han estat profitosos els certàmens en els quals ha participat: València, Benaguasil, Sogorb, Camp de Criptana, Kerkrade o Altea. Cal destacar els dirigits per D. Rafael Villarejo Ramírez, D. Francisco Hernández Guirado i Enrique Artiga Francés en els quals ha aconseguit les màximes qualificacions. La discografia de la Banda inclou l'edició de diversos CDs amb les interpretacions realitzades en aquests certàmens, així com el dedicat a les músiques ballables titulat Begin the Beguine.

Van estar al capdavant de la Banda: D. Amador Martínez Faubel, Francisco Hernández Guirado, D. Amando Blanquer Ponsoda, José Pascual Asesio Orús, Rafael Villarejo Ramírez, Enrique Artiga Francés, José Asensi Alamá, D. Miguel Gómez Gómez, D. Fernando Ferrer Martínez, D. Francisco Melero Belmonte, D. Joan Pau Hellín Chaparro, D. Fernando Rodrigo Serral i D. Eduardo Nogueroles Bermúdez, José Pascual Arnau Paredes i D. Àngel Gimeno Quiles, entre d'altres. El seu actual director titular a D. Luis Serrano Alarcón.

Data de la primera actuació documentada de la banda : 30 de setembre de 1868: la Banda de Música de Villar participa en la celebració de l'alçament liberal que va donar pas a la Revolució Gloriosa.

Geographical and cultural context

Villar està situat a la comarca de la Serranía, a uns 50 km al nord-oest de València i a 520 m sobre el nivell del mar. La població està envoltada per una zona semi-muntanyenca a l'est i l'oest, i una zona plana al sud. Aquesta està regada pel Canal de Benagéber, procedent de l'embassament del mateix nom al riu Túria. Les seves muntanyes són els contraforts occidentals del Sistema Ibèric, el que influeix en un clima d'hiverns secs i freds i estius temperats. El Turó Castellar, a 690 m., Corona el poble. Des del seu cim trobem una magnífica panoràmica fins al mar. Aquestes terres van estar poblades durant l'Edat de Bronze, també pels ibers i pels romans, als que deu el seu nom actual, del Villar: conjunt de Viles. Prova d'això són les nombroses troballes pertanyents a aquestes civilitzacions. Els àrabs també es van assentar ací. A ells deu el seu primer nom, Benaduf: "el que toca el pandero", derivat de la tribu berber que el va ocupar.

Posteriorment, Jaume I va donar la població en senyoriu a D. Fernando Díaz a 1236, depenent després del Sr. Hurtado Ruiz de Lihory i de la Baronia d'Andilla, fins que en 1300 va passar a formar part de la Baronia de Chulilla i amb això al patrimoni de la Mitra Valentina. El seu palau Arquebisbal va ser proposat a l'emperador Carles V com a residència per curar la seva malaltia. Porta el sobrenom "Arquebisbal" perquè el 7 de maig de 1795 es va concedir el rei Carles IV i alhora que li atorgava el títol de Vila Real. Durant les guerres carlistes el conjunt de la torre de l'església i del palau va ser quarter general de les tropes. Al poble, durant la guerra civil, es va situar la rereguarda del front de Terol i va comptar amb hospital de campanya, escola d'aviació, polvorí, aeròdrom militar i un ampli conjunt de refugis antiaeris. Al llarg dels segles el creixement de la vila s'ha degut a l'intens treball de les terres més properes (la majoria fora del seu terme) i a l'explotació de mines d'argiles i caolines.

Villar i la seva comarca és una zona de parla xurra, varietat dialectal del castellà amb important influència del valencià. Les festes patronals estan dedicades a la Mare de Déu de la Pau (24 de gener) i a Sant Roc (16 d'agost). Són famosos els seus Carnestoltes (febrer) i molt concorreguda la Jornada gastronòmica dedicada a l'olla xurra (maig). Recentment ha renascut l'interès pel folklore i la indumentaria tradicional a mans del Grup Salarejo. L'Arxiu "Vicente Llatas Bugos" custòdia i promociona el llegat d'aquest cronista referent a la Història del poble i a la parla xurra. L'Ateneu Cultural manté un museu etnogràfic i la Sala d'Exposicions Pintor Rafael Calduch està dedicda a l'art contemporani. Diverses rutes conviden el visitant a conèixer els jaciments, edificis i monuments de la vila. Destaca entre elles la dedicada a explicar els espais ocupats durant la guerra civil i el desenvolupament de la mateixa: Villar de la Llibertat, espais de memòria.

Mandates/Sources of authority


  • Reglament per al règim de la Societat UMSC de Villar de l'Arquebisbe. Govern Civil de València 2 de novembre de de 1965.
  • Estatuts socials Societat UMSC de Villar. Llei Orgànica 1/2002 de 22 de març reguladora del dret d'associació. Aprovats en Assemblea General de 15 de maig del 2004.

Administrative structure

L'òrgan de govern de la UMSC és la Junta Directiva composta per:

  • President: Joaquín Usach Martínez (2015)
  • Vicepresident
  • Secretari
  • Vicesecretari
  • Tresorer
  • Comptable
  • Arxiver
  • Vocals (nombre no inferior a cinc ni superior a vuit).

Records management and collecting policies

La base fonamental d'aquest arxiu és el fons musical adquirit al llarg del temps mitjançant compres, donacions o intercanvis. Amb motiu del cinquantenari de la fusió de les bandes que va donar lloc a l'actual UMSC, s'han digitalitzat i catalogat nombrosos béns culturals recollits entre músics, associats i veïns.

Buildings

L'edifici que ocupa la UMSC és conegut com "La Musical". És una propietat de la societat adquirida a finals de la dècada de 1960. Al principi, en la seva construcció van col·laborar desinteressadament els músics, esposes i mares. Posteriorment, les instal·lacions s'adeqüen a les necessitats socials i de seguretat que la legislació demana.
Consta:

  • Bar
  • Saló de concerts
  • Arxiu: Dipòsit (40m2) ; Prestatgeries (60 metres lineals)
  • Camerí per al director
  • Secretaria
  • Aules per a l'escola de música
  • Terrassa d'estiu
  • Ampli saló que va ser de ball i després discoteca.

Holdings


  • 1400 partitures
  • 5160 fotografies
  • 33 vídeos
  • 22 cassets
  • 35 CDs.

Finding aids, guides and publications

Publicacions pròpies:


  • Butlletí informatiu "En solfa"
  • Programes especials del 25, 40 i 50 aniversari de la fusió de les bandes de música.
  • Programes de la Tardor Musical des de 2001 fins a l'actualitat.
  • Programes de mà d'concert digitalitzats des de 1969 fins a l'actualitat.

Access area

Opening times

Horari variable. Contactar amb l'arxiver/a o Junta Directiva.

Access conditions and requirements


  • L'arxiu només es accessible per als músics e investigadors/es.
  • La consulta d'obres o fons es realitza previ contacte amb l'arxiver/a o Junta Directiva.

Accessibility

No està adaptat per a usuaris amb mobilitat reduïda.

Services area

Research services

Llistats en paper i bases de dades en access.

Reproduction services


  • Préstec i consulta de materials als membres de la societat musical i de reprografia per als directors o professors de l'escola.
  • Es permet la reproducció sempre que els drets d'autor ho permetin i l'accés a la documentació digitalitzada sota la supervisió de l'arxiver/a.

Public areas

Control area

Description identifier

Institution identifier

Rules and/or conventions used

ISDIAH, ISAD(G)

Status

Level of detail

Dates of creation, revision and deletion


  • Data de creació: 08/11/2018.
  • Data de revisió: 14/02/2019.

Language(s)

Script(s)

Sources

Maintenance notes

Access points

Access Points

  • Clipboard

Primary contact

C/ La Música, 3
Villar del Arzobispo, Els Serrans (València)
ES 46170