Contacte principal
C/ Collado, 7
Nàquera, València
ES 46119
Arxiu de la Societat Musical Santa Cecília de Nàquera
A causa de la seva antiguitat, no és possible determinar la data exacta de la fundació de la banda de música de Nàquera, ja que no hi ha documentació escrita que ho acrediti. No obstant això, hi ha indicis i dades que permeten confirmar l'existència de la banda en l'últim terç del s. XIX. Consta que el 1893, amb motiu de la benedicció de la imatge de l'Encarnació, va actuar a la Festa Major aquesta banda. Per tant, podem considerar que aquesta data marca l'inici de la seva activitat.
Al juny de 1902, l'agrupació musical va realitzar un concert extraordinari en honor als membres de la Societat Cultural "Lo Rat Penat" de València, sent-li lliurat una banderola que es conserva encara avui en els arxius de la societat. Però serà a partir de 1945 quan podem constatar amb rigor l'existència de la banda, ja que es conserven a la Societat els llibres d'actes de la banda. Concretament el dia 3 d'abril d'aquest any quan es signa la primera acta a l'Ajuntament.
Una altra fita important és la decisió que es va prendre el 27 de novembre de 1956 de contractar un director que s'encarregui de la direcció de la banda i de l'escola d'educands. Per la qual cosa es faculta el president D. Miguel Navarro Blasco perquè realitzi les gestions pertinents, donant com a resultat la contractació de D. José Luís Casielles, que va ocupar el càrrec, en la seva primera etapa, fins 1.960.
A partir d'aquesta data, la banda inicia un deteriorament progressiu pel que fa al nombre de músics que la composen, de manera que, reunits els músics en Assemblea General celebrada el dia 27 de desembre de 1.968, sent el seu president D. Ramón Pérez, es pren l'acord de dissoldre la Banda per falta de músics, dipositant a l'ajuntament els uniformes, instruments i altre material.
En 1976, amb la presidència D. Genaro Clausi Pérez i posteriorment amb Eduardo Pérez Ibáñez, la banda pren nous impulsos, es construeix l'actual local de la Societat, que s'inaugura el 13 d'Abril de 1980, sent president D. Ismael Navarro Camps. El 1982, es contracta a Jesús Martí Correa com a director i és, des de llavors, quan la banda aconsegueix el seu màxim esplendor i desenvolupament. Jesús Martí va compondre la música del "Himne de Nàquera", sent l'autor de la lletra Agustí Esteve Carrasco.
A partir dels 80 i 90 la banda participa en festivals i certàmens obtenint diversos premis:
L'any 2000 va celebrar el seu 125 aniversari, realitzant amb la col·laboració de l'Il·lm. Ajuntament de Náquera, la gravació del seu primer CD.
El 2005 participa en el XV festival de bandes de la ciutat de Múrcia. 5 anys més tard, rep de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana, la Medalla i diploma commemoratius dels 135 anys d'existència.
Actualment la banda està integrada per 55 músics i l'escola d'educands té una matrícula de 81 alumnes, de totes les edats, que amb gran il·lusió reben classes de les diferents especialitats musicals. Gràcies a ells ia la contribució i suport dels seus nombrosos socis, continua transmetent la cultura musical a tota la població.
Nàquera és un municipi de la Comunitat Valenciana pertanyent a la província de València, a la comarca del Camp del Túria. Compta amb una població censada de 6.058 habitants (Font: INE 2017). Es situa en els contraforts de la Serra Calderona. Els orígens del municipi es remunten a la prehistòria, tal com queda palès per l'existència de diferents jaciments arqueològics que daten de l'època paleolítica, neolítica i en l'edat de bronze, sent els d'aquesta última etapa els de major importància per confirmar la existència d'habitants, com el de Trencalls o el del Puntal dels Moros.
La Náquera islàmica era una alqueria de 40 cases habitada per homes i dones lliures amb una economia basada en l'agricultura de secà i les hortes de regadiu. El primer Senyor de Nàquera apareix en 1237, quan el Rei Jaume I es la concedeix a D. Egidi Atrosillo. La titularitat de l'alqueria musulmana passa a Gil Martínez d'Enteza, posteriorment a la família Catlar, a la qual segueix la família Roig de Corella i els Figuerola.
Durant del període de la Conquesta i en plena primera etapa cristiana, els habitants continuen mantenint-se gràcies a l'agricultura ia la cura dels animals. Pertany a aquest moment la definició completa de l'originari nucli de població actual, de la qual perdura la ubicació de l'antic castell, el molí i l'església. Després de l'expulsió dels moriscos en 1609, la població va quedar despoblada gairebé del tot. L'últim canvi de poder que hi va haver fins a l'abolició dels drets sobre la població, va ser el de la família Figuerola als marquesos de Boïl al voltant de 1757. Durant aquesta època, segueix sent un poble amb una economia basada en l'agricultura de secà, i en la ramaderia, com ho demostra la construcció del bovalar a mitjan s. XVIII. També és important per a l'economia del municipi l'explotació de les diferents pedreres del terme municipal.
La presència de Nàquera va destacar en la guerra de la Independència, on hi havia una guarnició espanyola encarregada de tancar el pas d'Alcalá. La participació de Nàquera en la guerra carlina també és destacada, com mostra la documentació conservada en el seu arxiu Municiapal. És en 1908 quan el Marquès de Boïl perd tots els seus drets sobre la població. El veritable canvi econòmic de Nàquera esdevé a principis del segle XX, quan es comença a percebre el territori de Nàquera com a zona de segona residència motivat per les favorables condicions climàtiques, la bellesa del seu entorn i la proximitat a la capital. Comencen a sorgir els primers xalets, establint-se la primera urbanització, La Carrasca.
La presència de Nàquera durant la Guerra Civil és de gran rellevància, ja que part del govern republicà s'estableix a urbanització La Carrasca. Però, després de la decadència que segueix a una guerra, la localitat comença a recuperar-se a finals dels anys 60 amb la construcció d'un gran nombre d'urbanitzacions, canviant totalment la base de l'economia que passa a ser serveis i construcció.
Acta fundacional de 1945
La Societat Musical Santa Cecília de Nàquera porta a terme una política activa d'ingrés de documents mitjançant compra i donació.
El terreny de l'edifici de la Societat Musical va ser adquirit al 1976. Després de les obres, s'inaugura el 13 d'abril de 1980. Es compon de tres plantes:
Metres de dipòsit: 15 m2
Metres lineals de prestatgeries: 59 metres lineals
La Societat Musical Santa Cecília de Nàquera conserva, dins de la seva seu:
Dins de l'arxiu administratiu es conserven els llibres d'actes des de la seva fundació el 1945 fins a l'actualitat, així com la documentació referent a l'escola d'educands.
Base de dades per a la gestió de l'arxiu de partitures, accés i control dels instruments.
Durant el curs escolar es troba obert de dilluns a divendres de 17 a 21 hores.
Accés restringit, prèvia comunicació amb la Junta Directiva.
Base de dades i acces.
Es fotocòpia el material si els drets d'autor ho permeten.
No disposa
ISDIAH, ISAD(G)
Data de creació: 25/07/2018.
Data de revisió:15/11/2018.