Arxiu de la Societat Musical d'Alboraia

Identity area

Identifier

460137 ASMA

Authorized form of name

Arxiu de la Societat Musical d'Alboraia

Parallel form(s) of name

Other form(s) of name

Type

  • Cultural Institution Archive
  • Private

Contact area

 

Pepe Carbonell

Type

Vocal i directiu

Address

Street address

C/ Miraculosa, 10

Locality

Alboraia

Region

València

Country name

Spain

Postal code

46120

Telephone

961860828

Fax

Email

Note

 

Enrique Fort

Type

Vocal i directiu

Address

Street address

Locality

Region

Country name

Postal code

Telephone

Fax

Email

URL

Note

Description area

History

En 1895 un grup de veïns d´Alboraya, va fundar una societat Cultural Recreativa denominada Casino de la Plaça sent les seues activitats culturals més destacades el teatre i la música. Per aquell mateix any, en aquesta spcietat i per iniciativa de D. Miguel Grau va nàixer La Banda de Música d´Alboraya, de la qual va ser el seu primer director.
Per motius d´espai el Casino de la Plaça es divideix en dues societats creant-se la Societat Agrícola Industrial (hui ateneo alborayense) i la Societat Musical d´Alboraya, que es va transladar a un atre local.
El 28 de febrer de 1906 es constitueïx oficialment la Societat Musical d´Alboraya, i la primera junta directiva la formaren: En Josep Mª Esteve, En Josep Ballester, En Matías Panach, En Josep Esteve Martinez, En Ricard Trinidad Sanz, En Vicent Ramón, En Vicent Mestre i En Francesc Oliver. El primer president va ser En Josep Ballester i el primer secretari En Ricardo Trinidad segòns consta en el primer llibre d´actes de la Societat.
El director de la Banda de Música quan es va constituïr la Societat era En Josep Serrano, però el 16 de desembre de 1907 va deixar el càrrec, sent substituït per En Alfred Clavel. Abans, el 12 de maig de 1907, la Banda de música estrena uniformes, constituïnt tota una festa i un fet històric per a la Societat. Essent director de la Banda de la Societat Musical En Alfredo Clavel, es va participar en els anys 1908 i 1909 en la Secció Segona del Certamen de València, obtenint-se el Segon i Primer premi respectivament. Donat el ràpid creixement que la Societat va experimentar, i les necessitats d'espai per a treballar amb major comoditat, es traslladen a un local més ampli on poder assajar i realitzar les seues activitats socioculturals, situat en el carrer Cabanyal número 11. Després passaren a un local cedit per En Luis Calasanz Lladró, “La carrossera”, posteriorment llogat fins a tindre la seua seu definitiva.
L'any 1907 s'adquireixen els terrenys per a la construcció de la Seu Social, inaugurant-se la mateixa el 21 de novembre de 1909, la qual cosa representa un gran esdeveniment dins de la vida social i cultural d'Alboraya. S'instal·la a la planta baixa la sala de concerts i teatre i al primer pis el saló de café i local social.
La Banda participa en el Certamen de València l'any 1.931 en el que s'obté el Diploma de la República. En 1.932 s'actua a la Presó de Sant Miquel dels Reis de la ciutat de València. Es fa càrrec de la direcció de la Banda Enrique Martínez per malaltia d'Alfredo Clavell. En 1932 i amb l'arribada del cine sonor, la Societat adquireix una màquina de cine per a pel·lícules parlades que es projecten en la Sala de Teatre. Va ser molt típic “la sessió Matiné” on s'oferia doble programa de cine o de teatre. En aquest temps, la nostra Societat també va ser impulsora de la creació de dues confraries de Setmana Santa: Els Granaders i la Santa Faç. L'any 1935 és anomenat nou director de la Banda Eduardo Panach substituïnt a Enrique Martínez, el qual, a finals d'aquest mateix any en companyia d'alguns músics funden el Centre Unió Musical, popularment conegut com “Banda dels Xatos”, amb la seu situada al carrer Cabanyal.
L'esmentada agrupació no va poder consolidar-se, ja que en esclatar la Guerra Civil, molts dels seus músics van ser cridats a files. En 1940, una vegada acabada la guerra, es traslladen al veí poble d'Almàssera, on van crear el que és hui el Centre Estudi Musical En 1935 pren la direcció de la Banda Vicente Ballester, de malnom “el ratat de la hermosura” fill del poble i trombó solista de la Banda Municipal de València. Dóna un gran impuls artístic i s'adquireix tot l'instrumental a l'empresa Dotesio, amb l'esforç dels músics que entregaren els fons de les seues actuacions, durant cinc anys. La societat sofreix també els avatars de la guerra civil. Es va mantindre certa activitat cultural amb el grup de teatre de la societat, que temporalment es van fusionar amb el de la Societat Agrícola Industrial. Els locals van ser confiscats i va passar a denominar-se Agrupació Proletària Musical, encara que el fet de mostrar-se apolítica va ser determinant per a recuperar la propietat dels locals i reiniciar la seua activitat social després de la guerra.
El 17 d'agost de 1.939 es torna a obrir la Societat, amb la seua antiga denominació. A l'octubre d'eixe mateix any, el grup de teatre va representar “La malvaloca”, per a contribuir a la restauració de les campanes de l'esglèsia i en Nadal d’eixe mateix any es representen les sarsueles “la Reina Mora” i “la Chicharra”.
En 1.945 l'empresa Dotesio reclama el pagament del deute pendent per l'instrumental i en no poder fer front a la mateixa, es va vendre la planta baixa del local social, que incloïa la Sala de Teatre, un saló de tres-centes butaques i en el que durant anys s'havien representat obres de sarsuela i s’havien fet concerts. En aquest local, va col·laborar en la creació dels decorats del teatre, el gran pintor alboraiense José Peris Aragó. L'empresa que el va adquirir va dedicar el local a sala de cine. Així va sorgir el Cine Montecarlo. L'efecte va ser molt negatiu per a la societat, l'activitat de la qual es va veure relegada a la utilització de la primera planta, dividintse l'espai en saló d'assajos i saló de café. Es va constituïr una orquestrina per a recaptar fons i animar en certa forma l'entorn social de la Societat. La dirigia el mestre En Vicente Ballester i s'organitzaven balls de saló en els esmentats locals.
Es de destacar el gran ambient que hi havia al casino de la societat, on es feien jocs de taula i campionats d'escacs. També va tindre importància, durant quasi dos dècades, l'organització i regència de la plaça de bous on es celebraven els actes de les festes del poble al mes de Juliol. Amb això també s'aportaven fons per al manteniment de la Societat. Progressivament les dones es van incorporant a la societat. Fins al moment sols ho-haiven fet com a Clavariesses per a la festa de Santa Cecilia. En l'any 1964 entra en la banda la primera dona músic. Des de 1968 la Societat fa el nomenament de Musa de la música en la persona d'una senyoreta que, en representació de la Societat, participa amb les muses anomenades per les altres Societats Culturals del poble i la regina de les festes, designada per l'Ajuntament, en els actes socials locals. La nostra Societat es l'unica en mantindre esta tradició personificant la continuïtat de la nostra activitat social i artística en dita figura. En 1976 es dona d'alta la primera dona com a sòcia.
En els anys 60 la Banda té directors de relleu com Manuel Galduf, que posteriorment va ser director de l'Orquestra de València i Catedràtic de Direcció d'Orquestra del Conservatori de València, y Francisco Hernández Guirado , professor de l'Orquestra de València i director d'importants bandes com la d'Alzira i la Primitiva de Llíria. L'any 1972 es fa càrrec de la direcció de la Banda i Escola d'Educands Francisco Ramos Rioja, natural de Llíria i trombó solista de la Banda Municipal de València, qui romandrà durant 24 anys en eixe lloc. Amb ell s'inicia un ressorgir de la Banda que es reflecteix obtenint el Primer Premi i Medalla d'Honor en el Certamen Internacional de València l’any 1975 i també el Primer Premi Provincial al Certamen de la Diputació celebrat a la Pobla de Vallbona l'any 1976.
Al setembre de 1975 i a fi de recaptar fons, s'organitza el joc del bingo en la societat. Amb aquestos fons, incrementats amb l'emissió d'obligacions de 1000 pessetes i l'ajuda de benefactors, es va poder recuperar a l'abril de 1.977 la propietat de la planta baixa, exceptuant el saló de cine, per un import de 4.000.000 de pessetes. Era president de la Societat Vicente Alonso Salvador. A l'actualitat, la incorporació de les dones es contínua i molt important com a membres actius de la Societat (socies, músics en totes les agrupacions, professores de l'escola, directores d'agrupacions, membres de la junta directiva i inclós presidentes). En 1980 i amb la col·laboració dels primers ajuntaments democràtics, s'inicia un nou envol de la societat, abordant-se obres de reforma, ampliació del local social i adquisició de nou instrumental, amb el que la Banda va participar en la Primera Secció del Certamen de València els anys 1984 i 1988, obtenint el Tercer i Primer Premi respectivament.
A l’any 1996 i 2004 , la banda participa al Certamen Nacional de Bandes “Ciudad de Murcia” obtinguent el segon i primer premi respectivament en secció primera. Al 1998 i 2000 es participa igualment al Certamen “Ciutat de Cullera” on s’aconseguí el primer i segon premi respectivament. A mes a mes, a l’any 2003 s’obté el primer premi de la secció primera en el Certamen de la Diputació Provincial de València. Ja al any 1988 naix L'Orquestra de Pols i Pua, a partir d’on se creen la resta d’agrupacions que hui en dia donen vida a la Societat: El Cor Polifònic (1988), L'Orquestra de Cambra (1993), El Grup de Danses (1994) i La Colla de dolçainers (1996). A meitat dels anys vuitanta es dóna un important impuls a L'Escola de Música, amb la contractació de professorat especialista en llenguatge musical i en diferents instruments, el que ens ha portat a l'actual situació: En el curs passat 2004-2005 l'escola va comptar amb una plantilla de 25 professors i una matrícula de 262 alumnes de cicle inicial i llenguatge musical i 191 alumnes d'instruments.

Geographical and cultural context

Alboraia es un municipi valnecià situat a la comarca de l´Horta Nord. És el segon municipi per població de la comarca, després de Burjassot, amb 23.269 habitants (Font: INE 2013). És conegut com el “portal de l´Horta” per ser l´entrada des de València a l´Horta.
Alboraia era una alqueria musulmana que Jaume el Conqueridor atorgà al bisbe d'Osca, Vidal de Canyelles, per la seua participació en la conquesta de la ciutat de Balansiya. Teresa Gil de Vidaure va assolir la propietat mitjançant una permuta de terres amb aquest bisbe, amb la qual va engrossir el patrimoni de Jaume de Xèrica, fill seu i del rei Jaume el Conqueridor.
L'any 1331, passà a mans de Gilabert de Zanoguera, que en va fundar el senyoriu. Durant el segle XV, passà a poder de la corona. Al seu terme, es troba el despoblat de Rafelterras. L'església va ser construïda el segle XV sota l'advocació de Santa Maria. Al costat del barranc de Carraixet, s'alçà una ermita dedicada la Mare de Déu dels Desemparats; el seu primer edifici data de l'any 1414 i va ser ordenada construir pel Consell General de València l'any 1400, per tal de consagrar els cementiris on eren soterrats els ajusticiats i els desemparats. L'edifici actual és de nova planta.
La principal activitat n'és l'agrícola, i el conreu més important és el de la xufa, que ha fet famosa l'orxata d'Alboraia. El recompte poblacional de l'any 1646 ofereix un còmput de 88 cases; Cavanilles xifra la població, l'any 1794, en 560 veïns; a mitjan segle XIX, Madoz apunta la quantitat de 3.301 habitants.

Mandates/Sources of authority

Administrative structure

  • President: Pepe Carbonell.
  • Vicepresident: Pedro Martínez.
  • Tresorer: Vicent Carbonell.
  • Secretari: Manuel Rafael Doncel-Moriano Llorens.
  • Vicesecretaria: Gloria Galán.

Records management and collecting policies

La Societat Musical d´Alboraia du a terme una política activa d´ingresos de documents al seu arxiu.

Buildings

L'edifici de la Societat Musical de Alborai es compon d'una planta baixa, on es localitza un bar, a continuació; a la primera planta es localitzen les oficines, diferents aules de música, la sala d'assajos i l'arxiu; finalment, a la segona planta trobem també aules d'assaig.

  • Metres de Dipòsit: 30 metres quadrats.
    • Metres lineals de prestatgeria: 72 metres lineals.
  • Nombre de llocs en sala: una taula amb dues cadires.
  • Metres lineals de documentació: 72 metres lineals.

Holdings

La Societat Musical d´alboraia conserva dins del seu arxiu documentació administrativa des de la seva fundació, partitures manuscrites, entre les que destaquen les dels seus directors Alfredo Clavel i Miquel Ferrer, fotos antigues, diplomes i premis des de 1908, nombrosos instruments antics (fagot, oboè, flabiol, tuba, timbals i fins i tot un saxo baix datat el 1933), una bandera antiga de 1956 i diversos CDs amb actuacions de la banda.

Finding aids, guides and publications

Base de dades per a la gestió de l´arxiu de partitures.

Access area

Opening times

Access conditions and requirements

Restringit, prèvia consulta a la Directiva.

Accessibility

No disposa de mesures que faciliten l´accás a usuaris amb mobilitat reduïda.

Services area

Research services

Reproduction services

Es fotocòpia el material si els drets d´autor ho permeten.

Public areas

A la planta baixa es localitza un bar-cafeteria.

Control area

Description identifier

Institution identifier

Rules and/or conventions used

Status

Level of detail

Dates of creation, revision and deletion

  • Data de creació: 27/03/2018.
  • Data de revisió: 21/05/2018.

Language(s)

Script(s)

Sources

Maintenance notes

Access points

Access Points

  • L'Horta Nord (València) (Geographic subregion)
  • Clipboard

Primary contact

C/ Miraculosa, 10
Alboraia, València
ES 46120