Arxiu de la Societat Ateneu Musical del Port

Arxiu de la Societat Ateneu Musical del Port

• Cultural Institution Archive
• Private

L'origen del que avui és la banda simfònica de l'Ateneu Musical del Port no es coneix amb exactitud. Primer va ser una banda de cornetes i tambors sorgida en el si de l'església del Roser de Canyamelar (València). Progressivament va anar incorporant instruments de vent propis de les bandes de música militars. Segons publicacions dels anys 60, on s'entrevisten a antics músics, se cita 1880 quan una dotzena de músics decideixen assajar sota la batuta de don Francisco Lozano Gil. Com a banda de cornetes i tambors va acompanyar les imatges de l'església del Roser. Com a banda de música va amenitzar les festes de Villanueva del Grau, Canyamelar, Cabanyal i Natzaret així com a les serenates promogudes pels gremis per festejar als seus patrons, i els balls familiars de les alqueries del carrer la Reina i Doctor Lluch.
Serà sota la direcció del senyor José Castro Miralles quan adquireix prestigi en les seves actuacions de carnestoltes, Setmana Santa, festes del Crist del Grau, festes populars del barri de Sant Pere, festes venecianes del port i els concerts d'estiu a Les Arenes, La Florida , Miramar i pèrgola de Car, per citar els llocs més emblemàtics. El grup de músics assajava en unes dependències annexes a l'ermita del Roser. El seu auge va ser tan important que es va precisar donar suport a la infraestructura musical recentment creada formant una veritable societat cultural en el Marítim. Es va cridar Patronat Musical de Poble Nou de la Mar.
Per tal de participar en els diferents certàmens musicals es va legalitzar la societat en 1894 i es va canviar de director. Amb Don José Borrero Pérez es va participar en diversos certàmens obtenint primers premis. Aquest palmarès va fer possible les relacions amb les més prestigioses entitats musicals, directors i compositors. Era seleccionada, juntament amb la Música del Regiment Mallorca, la Municipal de València i la de Catarroja per participar en els actes patriòtics al mestre Giner.
El 1919 es va nomenar un nou director, el senyor Vicente Tomás Ridaura, educat musicalment en el Patronat, el qual va prosseguir la línia d'actuacions anteriors. El 1926 es va concedir la Medalla d'Or de la Creu Roja Espanyola per assistir al desembarcament dels soldats ferits en la guerra d'Àfrica. A la fi dels anys vint el Patronat Musical va passar per moments difícils a causa de les despeses de construcció del "Musical" i a l'escissió d'un grup important de músics. La situació econòmica va ser insostenible fins que el 1931 es va optar per vendre l'edifici per poder fer front als deutes. La crisi econòmica va acabar amb el Patronat Musical del Port Nou del Mar, però no amb la seva banda que es va inscriure el febrer del 1933 amb el nom d'Ateneu Musical del Port per poder seguir participant en els certàmens, Malauradament la Guerra Civil de 1936 a 1939 va acabar amb els projectes.
Després de la contesa va venir la reorganització. Don Manuel Navarro Quiles va ser nomenat director. La banda de música seguiria present en tots els esdeveniments importants del Districte Marítim, amenitzant en aquest període avarades de vaixells a les drassanes d'Unió Naval de Llevant.
A aquest director li va succeir el senyor Pascual García que compaginava la direcció amb la composició. Del seu pas per la societat mereix destacar la tasca que va desenvolupar al capdavant de l'escola d'educands i l'expansió de la banda fins al punt de no poder admetre més músics per falta d'instruments. L'Ateneu Musical del Port col·laborava en tot el que se li requeria. Va actuar de manera altruista en la Setmana Santa Marinera de 1952, va participar en el festival benèfic organitzat per Ràdio Nacional d'Espanya a 1956 i va aportar diners per a la construcció del monument al mestre Serrano.
Don Arturo Montés Sánchez va prendre possessió en 1958. Era també director de la Rondalla Escalante. Va ser una persona molt competent que va aconseguir un elevat nombre d'educands per als que va contractar els serveis de quatre professors de solfeig i un ball. Va formar un Cor Infantil dirigit per Don Jesús Ribera Faig. Tanta categoria va aconseguir l'escola que el professor Cervera Lloret va arribar a dir que es convertiria en un conservatori de música. Però una dècada després l'activitat de la banda va ser gairebé nul·la. La societat només existia de nom, guardat gelosament per un reduït grup de músics que, potser mancats de directrius per a poder aixecar-la, es resistien a deixar-la morir. Aquests músics van ser acollits per la Societat Artística Escalente amb l'únic propòsit de xerrar un dia a la setmana del que havia estat la banda.
A principis de 1970 van decidir no rendir-se i van ser cridant als músics, obtuviendo resposta. La profunda reorganització i la tasca pedagògica del director don Manuel Revert Fort van fer la resta. Per gestions del president es va aconseguir un local al carrer Vicente Brull. Allà l'Escola de Música i la Banda van poder començar un nou camí. Més tard van venir els uniformes. Es van afegir altres activitats per completar el ventall cultures de la societat.
Amb José Onofre Díez Monzó les activitats socials i musicals van experimentar un nou impuls. El carisma del jove directes infundó ànims entre els músics. L'agrupació bandística podia oferir més recitals a l'incorporar-antics músics. Un dels primers concerts amb aquest director va ser el celebrat a la plaça de l'Armada Espanyola. Després vindrien les actuacions en el Reosario amb la col·laboració de l'Associació de Pares d'Alumnes del Col·legi Llar Mare de Déu.
A l'octubre de 1976 va cessar José Onofre Díez. Provisionalment es va fer càrrec de la banda de música, Bernardo Chornet Martínez, coneixia bé la Societat ja que va ingressar com a músic en 1948. Va ser professor de solfeig, vicesecretari i arxiver en la dècada dels 60. La banda de música restituiria el seu prestigi amb el nou director, senyor Salvador Bolón Cañigueral, i amb un nou local al carrer Rosari. Es van reformar els Estatuts, es van unir a la família musical valenciana en adherir a la Federació de Bandes de Música i de la Coordinadora de València. Es va crear un cor per a adults i un cor infantil. Una fita i un repte important per a la societat va ser la celbración del centenari. Una infinitat d'actes van tenir lloc el 1984 sortint enriquida la banda de música i la societat.
El 1987 va prendre la batuta don Isidro Coll Ballesteros. Ell va potenciar la banda i els grups instrumentals. El Cor Cambra Musical aconseguiria el primer premi a Rojales (Alacant) el 1990 i la banda participava en diferents certàmens, obtenint premis. A aquests triomfs musicals se suma la construcció de la nova seu social al carrer Francesc Baldomar amb el patrocini de l'Ajuntament de València. En l'actualitat es nodreix dels educands que es formen a la seva escola de música elemental oficial i en el seu centre autoritzat d'ensenyaments professionals.

Cabanyal-Canyamelar és un barri de la ciutat de València, pertanyent al districte de Poblats Marítims. Està situat a l'est de la ciutat i limita al nord amb Malva-rosa, a l'est amb el mar Mediterrani, al sud amb Grau i l'oest amb Aiora, Illa Perduda i Beteró. Entre 1837 i 1897 va constituir un municipi independent anomenat Poble Nou de la Mar. La seua peculiar trama en retícula deriva de les alineacions de les antigues barraques paral·leles al mar. Antigament es tractava d'un poble de pescadors, però aviat es va convertir en una zona d'interès com a lloc de descans i oci. L'any 2009 comptava amb una població censada de 21.101 habitants (Font: INE 2009).

President: Francisco Llorca Maria.
Vicepresident: Salvador Bolón Cañigueral.
Secretari: Manuel Tormos Gonzalvo.
Vicesecretari: Joan Serra Ruixo.
Tresorer: Carlos Escuin García.
Ajustador: Miguel Gallart Pérez.
Arxiver: Vicente Juanis Marisol.

L'Arxiu de la Societat Ateneu Musical del Port desenvolupa una política activa d'ingrés de nous fons mitjançant compra.

L'edifici de la seu de la Societat Musical del Port és de nova construcció i el posseeixen en propietat, es compon d'un soterrani, on trobem l'arxiu, els camerinos dels músics i una aula de percussió; a la planta del carrer es localitza la recepció i despatx d'administració, les aules infantils, les cabines d'estudi i la cafeteria; en l'entreplanta trobem els camerinos dels directors i els lavabos dels músics; a la planta primera hi ha el saló d'actes i l'amfiteatre; a la planta segona l'escenari; a la tercera planta es localitzen les aules de llenguatge musical, els despatxos de directors, la biblioteca, la sala d'informàtica, la sala de reunions i el despatx de presidència; i finalment, a la planta quarta trobem les aules d'instrument, percussió i sales polivalents.

• Metres de dipòsit: 40 metres quadrats aproximadament.
• Metres lineals de prestatgeria: 120 metres lineals aproximadament.
• Nombre de llocs de sala: tres llocs de consulta.
• Metres lineals de documentació: 120 metres lineals aproximadament.

La Societat Ateneu Musical del Port conserva 1.200 partitures de banda aprox. escanejades, més altres 200 partitures entre orquestra i grups instrumentals, partitures de l'orquestrina dels anys 30 i obres manuscrites de principis de segle, d'entre altres el Mestre Gimenez o Chapí. A més disposa d'una àmplia col·lecció d'instruments antics, alguns d'ells datats a principis del segle XX. El seu fons documental el completen fotos, premis i diplomes dels certàmens i concursos en què ha participat, quadres i la col·lecció de VHS amb els enregistraments dels certàmens de la ciutat de València. Destaca la medalla d'Or de la Creu Roja de 1926.

Disposa d'una base de dades de les partitures ordenades per nombre currens, títol de l'obra, autor, tipus d'obra i durada de la mateixa.

L'accés és restringit, ja que necessita d'autorització prèvia de la Junta directiva.

L'arxiu accessible per a persones amb mobilitat reduïda.

Disposa d'una base de dades de les partitures.

Disposa de servei de reprografia, i es fotocopiarà el material si els drets d'autor ho permeten.

A la primera planta es localitza una cafeteria, que presta servei mentre la Societat es troba oberta. També disposa d'una biblioteca, tot i que és d'ús privat per als soci i els seus volums no presenten una temàtica musical concreta.

• Data de creació: 14/04/2018.
• Data de revisió: 09/05/2018.

Hi ha un llibre amb la història de la Societat, que actualment es troba pendent de publicació.

• València (València) (Geographic subregion)