Arxiu de l'Ateneu Musical de Cullera

Arxiu de l'Ateneu Musical de Cullera

• Cultural Institution Archive
• Private

Hi ha constància a Cullera de l'existència de bandes durant el segle XIX, amb rivalitats que derivaren en la creació d'una Banda Municipal dirigida pel Mestre Fandiño (amb el Reglament de 1890). A 1896 es va fundar la "Unión Musical" per Heliodoro Frígola (Mestre Uriós), amb caràcter municipal al rebre asignació econòmica de l'Ajuntament, d'on es va deslligar a 1910 i es va constituir en Societat Musical amb el nom de "Fomento Artístico", passant a ésser dirigida per Mariano Martí a 1915. Desde 1917 es denominarà "Ateneo Musical", iniciant les seues participacions al Certamen de València-Fira de Juliol en 1927 amb un Primer Premi de la Secció Segona.
En 1931 fou nomenat director Mariano Puig, però després la Guerra Civil les autoritats van ordenar la seua fussió amb l'altra banda de la localitat, fet que va durar fins 1946. En aquell any es va reorganitzar, dirigida de nou per Mariano Puig, registrada com "Sociedad Ateneo Musical Cullerense", retornant al Certamen on va guanyar el 1º premi a 1951 i 1955, participant a la Secció Especial desde 1956, on va obtenir el 1º premi a 1957. Mariano Puig va deixar la direcció a 1968 i va ésser succeït per Arturo Montes, Bernardo Adam Ferrero (1970-1976), Daniel Martínez (1976-1979) i Francisco Fort (1980-1984), quan es va consolidar com a banda participant a la Secció Especial del Certamen de València.
A 1973 va crear una Comissió de Dames i a 1974 va inaugurar un local social propi, sent declarada "Entidad de Utilidad Pública" en 1979.
En 1984 fou nomenat director Gerardo Pérez Busquier, època en la que es va crear una Banda Juvenil i una Jove Orquestra (1985) i uns cursos de direcció (iniciats a 1988) ampliats a altres especialitats instrumentals (desde 1994), destacant el 1º premi amb Menció d'Honor al Certamen de València (1987) i el Timbal d'Or a l'Olimpiada Mundial de Kerkrade (1989). En dades recents han estat directors Francisco Tamarit (1993-1996), Frank De Buyst (1997-2001), Jesús Cantos (2002-2004), Vicente Soler (2005-2016) i actualment Ferrer Ferran.

• Data de fundació: 15 de juliol de 1896
• Primera actuació: 29 de juliol de 1898. Va participar en un Concert a València, convidada per l'organització de la Fira de Juliol.

L'època recent de l'Arxiu s'inicia després de la reorganització de la Banda cap a 1946-1947, sent Arxiver Feliciano Falcó Colom qui, durant els anys 50 va iniciar l'estructura de l'Arxiu que es coneix a dia d'avui.

Cullera és un municipi de 21.999 hab. situat a 39'8 km de València i a 2 m. d'altitud, junt a la desembocadura del riu Xúquer, el seu terme de 53 km quadrats està repartit a ambdues màrgens del riu, en la septentrional es sitúa la Serra de Cullera (233 m.) i el nucli urbà. La zona fou poblada a la prehistòria, època ibèrica i poguera ésser el "Portus Sucronensis" de l'època romana, per on passava el ramal de la Via Augusta que anava de València a Dénia. La musulmana Qulyágra i el seu castell fou conquerida i entregada als Templaris a 1244, passant a l'Ordre de Montesa a 1319 i elevada a la categoria de Villa per Martí l'Humà. Les incursions de pirates berberiscos al s. XVI obligaren a construir una muralla i unes torres defensives avui quasi totes desaparegudes.
En 1707 fou cedit el seu senyoriu al Comte de les Torres, casa del qual es va mantindre fins a l'abolició del règim feudal, rebent el títol de ciutat a 1899. Lloc d'economia agrícola i marinera, des dels anys 60 s'ha derivat cap al turisme, principal font econòmica local a l'actualitat.
El seu castell està situat a la Serra, junt al Santuari de la Mare de Déu del Castell (s. XIX), mentre que al llarg del terme hi han situades diverses ermites d'entre les que destaquen les de Sant Llorenç (s. XVI) i els Sants de la Pedra (s. XV-XVIII). Al casc urbà destaquen la Casa Ajuntament (1781) i la "Casa de la Enseñanza" (1793) de Vicente Gascó, així com el Calvari que puja del casc urbà al Castell, datat a finals del s. XVIII.

• Estatuts de 1890, actualitzats a 1949
• Reglament de 1949. Actualitzat el 16 de gener de 2008.

Junta Directiva (Nomenament a 2017):

• Juan Palomares (President).
• Francisco Carrascosa (Vice-President 1er).
• Vicente Carrascosa (Vice-President 2ón).
• Pilar Crespo (Vice-Presidenta 3ra).
• Andrés Medina (Secretari).
• Benjamín Font (Tresorer).
• Agustín Gràcia (Arxiver).
• Encarna Torres (Delegada Arxiu Històric).

L'arxiu de l'Ateneu Musical de Cullera desenvolupa una política activa de compra de partitures per necessitats artístiques, així com recepció d'obres publicades per la Diputació de València, i també donacions de directors i compositors per a la seua interpretació. A més, rep prèstecs per correspondència d'altres bandes per a la interpretació d'alguna obra en un concert concret. Tanmateix, la directiva dona el vist i plau per a fer prèstecs de materials a altres bandes, seguint determinades condicions prèvies.

L'edifici seu de la Societat i l'Arxiu és un edifici propietat de l'esmentada Societat, inaugurat a 1975 i ampliat a 1992 a la seua part trasera on hi havia un pati-corral; posteriorment es van fer les aules (1995-1998) i sales d'assajos (2004). Compta amb planta baixa i dues altures, encara que hi han vàries entreplantes. La planta baixa disposa d'un bar a la part davantera cap a la porta principal i una "sala multiusos" a la part trassera, amb una eixida d'emergència per una escala. El primer pis disposa les dependències administratives, així com l'espai d'instruments i un aula amb armari empotrat que compté documentació audiovisual. L'Arxiu Musical està situat a l'Entreplanta entre la planta baixa i el primer pis. L'Entreplanta entre el primer i el segon pis disposa d'aules de l'escola de música del Centre Autoritzat Joaquín Olivert. El segon pis diposa de serveis, Sala d'Assatjos i una tribuna a la seua part superior per l'assistència d'espectadors als assatjos, i a la part superior de la mateixa es troba l'esmentat Arxiu Històric.

Dipòsit:

• Arxiu Musical (Partitures): 23'205 metres quadrats.
• Arxiu Històric (Documentació): 5'52 metres quadrats.

Prestatgeries:

• Arxiu Musical (Partitures): 15'30 metres.
• Arxiu Històric (Documentació): 3'15 metres.

A l'Arxiu Històric hi ha una col·lecció de llibres antics sense catalogar, fruit d'una donació de procedència indeterminada.

• Fitxer d'obres catalogades.
• Llibres d'Índex manuscrits.
• Base de Dades "Excel" actualitzada per autors, obres, tipus, material, etc.

No hi ha horari fixe. Es concerta cita amb l'Arxiver, previ contacte amb la Directiva de la Societat i el mateix Arxiver.
Tancat: Agost i caps de setmana sense concerts.

Restringit a una cita prèvia amb Directiva i Arxiver.

No hi ha cap adaptació per l'accés de persones discapacitades o amb movilitat reduïda.

Materials de consulta:

• Programes de Concerts i Certàmens. Programes d'obres de la secció teatral, així com material de treball dramatúrgic, tot en carpetes ordenades.
• Revista "Atenea", publicada entre 2002 i 2005, amb freqüència semestral-anual, amb un total de 5 números publicats.
• Col·lecció de gravacions de concerts de diverses seccions de la Societat (Banda, Orquestra…), en format CD i DVD.

Biblioteca auxiliar:

• A l'Arxiu Històric hi ha una col·lecció de llibres antics (al voltant de 100 llibres.), però com estan sense catalogar no hi ha possibilitat d'accedir a una consulta reglada.

Una impressora i fotocopiadora digital a Secretària, que permet imprimir tant documents en paper com digitals. Emprada per a materials d'arxiu, sempre complint amb les normes legals de drets reprogràfics.

A l'Arxiu Musical hi ha 2 places amb taula, mentre que hi ha ordinadors a l'oficina de la Societat, amb conexió WiFi.

ISDIAH, ISAD(G)

Data de creació: 18/09/2018
Data de revisió: 26/10/2018

• La Ribera Baixa (València) (Geographic subregion)