Contacte principal
Plaça del Castell, 2
Alcàsser, València
ES 46290
Arxiu de la Societat Musical Santa Cecília d'Alcàsser
La banda fou fundada cap a 1863 per José Balanzá e impulsada per Esteban Marí des de 1870. Es va desfer al 1906 i es va recompondre al 1909 per Salvador Llácer (Mestre Salvoret) com a "Banda Primitiva de Alcácer", essent aprovats els seus estatuts al 1916 (encara que no foren registrats al Registre Civil de València).
A finals de 1927 es va escindir en dues agrupacions: "Unión Musical" dirigida per Martín Llácer i "Ateneo Musical El Porvenir" dirigida per Amadeo Gascó i després per Mariano Puig (1933-1936) que tingué una gran activitat artística amb premis a certàmens i participacions exitoses a la Fira de Juliol de València. Però, la rivalitat entre totes dues bandes fou molt gran i les seues relacions molt tenses.
Al 1939 es van reagrupar com a "Banda de la Falange Española Tradicionalista y de las JONS Santa Cecilia de Alcácer" i va conservar eixa denominació fins 1947.
Fou dirigida per Mariano Puig fins 1961, amb uns primers anys de gran activitat artística i premis a certàmens. Després fou dirigida per Mauricio Izquierdo (1961-1973) i Francisco Fort (1973-1982) qui li va donar un gran impuls artístic amb premis als certàmens de la Diputació i la Fira de Juliol de València, així com a la Olimpíada de Kerkrade (1981). Hi hagué una continuïtat amb el seu nivell amb Miguel Gorrea (1982-1986) i Manuel Tomás (1987-1990), així com una segona etapa de Francisco Fort (fins 1993). Els següents directors han estat Pascual Martínez (1993-1997), Guillermo Valverde (1997), José Manuel Beltrán (1998-2009), Joaquín Gericó (2009-2015) i José Tello (2015-2018). L'actual director de la banda és Llorenç Mendoza.
Alcàsser és un municipi de 10.039 habitants (INE 2019) situat a 13 km al Sud de València i a 16 m d'altitud. El seu terme de 9'01 km quadrats limita al Nord amb Torrent, al Sud i a l'Oest amb Picassent i a l'Est amb Silla, Albal, Beniparrell i Catarroja. El seu topònim podria tindre el seu origen en l'àrab "al-qàs-(a)r" o fortalesa. Després de la Reconquesta fou atorgada l'alqueria a Artal de Foces qui la va repoblar, convertint-se en Baronia a 1443.
Destaca el vell castell senyorial del Baró, assentat sobre l'antic edifici musulmà, avui seu de l'Ajuntament. A més, cal destacar l'Església de Sant Martí Bisbe, datada a principis del segle XIX i amb pintures de Vicente López sobre la vida del sant titular del temple. En la Senda de l'Horteta, dins del terme municipal, es van trobar restes d'una necròpolis visigòtica (s. VI) avui desapareguda.
La seua economia fou bàsicament agrària fins a les darreries del segle XX, quan l'aparició dels polígons industrials de L'Alter i El Pla van derivar la seua economia cap al sector industrial.
Junta Directiva: Héctor Escorihuela (President). Vicente Granell (Vice-president), Francisco Martínez (Vice-president segon), Juan Fort (Vice-president econòmic), Gabriel Ballester (Tresorer), Jaume Perpinyà (Vice-tresorer), Presen Almudéver (Secretària), Mar Rubio (Vice-secretària), Arturo Llàcer (Area Docent), Javier Julve (Manteniment i materials), Vicent Iborra (Comunicació), Sayd Carmel Iborra (Comunicació), Lucia Marí (Protocol), Juan Gimeno (Events Interns).
L'arxiu de la Societat Musical "Santa Cecília" d'Alcàsser desenvolupa una política activa de compra de partitures per necessitats artístiques, així com recepció d'obres publicades per la Diputació de València. També rep préstecs per correspondència d'obres propietat d'altres bandes per necessitats artístiques pròpies. Tanmateix, la directiva dóna el vistiplau per a fer préstecs de materials a altres bandes, seguint determinades condicions prèvies.
L'edifici, seu de la Societat Musical, és propietat de la mateixa i està assentat sobre l'antic "Teatro Cine Imperial", comprat a l'any 1974.
La seua planta baixa dóna a l'exterior a través d'un bar i una sala on s'exposen fotografies antigues i diplomes de la banda.
Hi ha accés a la part interior on hi ha un Saló d'Actes amb escenari per assajos i concerts de la Societat, mentre que l'anomenat "Arxiu de partitures" està situat al semisoterrani de l'escenari junt a 3 dependències utilitzades com a magatzems d'instruments i a disponibilitat dels músics.
Al final del Saló, a mà esquerra, ix un corredor que desemboca al Carrer Mestre Chapí com a eixida d'emergència, i a la seua part esquerra estan les dependències de Secretaria i 3 aules d'estudi.
A la part dreta de l'esmentat corredor hi ha una ampliació, fruit d'una compra recent d'una vivenda annexa, on es disposa dels següents servicis: un magatzem, dues aules, un hall i una aula de percussió.
A la primera planta d'aquesta ampliació hi ha una Sala de Reunions per a la Junta, així com una estància que custodia el que els membres de la Societat anomenen "Arxiu Documental-Històric".
Metres de dipòsit:
Metres lineals de prestatgeria: 27,15 metres
L'Arxiu custodia:
Base de dades Excel d'ús intern a l'Arxiu que conté 6 guíes-índex:
No té un horari fixe setmanal, encara que està obert els dies d'assaig de la banda, a disposició de músics i director.
Es pot concertar hora amb l'arxiver, contant amb el vistiplau de la Junta Directiva.
Vacances: Finals d'agost i caps de setmana, sempre que no hi hagen concerts.
Accés: Restringit.
És un arxiu privat amb accés controlat per l'arxiver i la Junta directiva.
No hi ha cap adaptació per a persones amb mobilitat reduïda, ni en l'espai ni en l'accés al mateix.
No s'han plantejat fins l'actualitat. En tot cas, es pot utilitzar la taula i seients de l'arxiu, així com els índex i la base de dades Excel
1 Fotocopiadora a Secretaria (d'ús intern i utilitzada sempre respectant els drets reprogràfics).
2 llocs de consulta.
ISDIAH
Data de creació: 27/09/2018
Elaborada per J. Pasqual Hernàndez Farinós.