Arxiu de la Unió Musical La Nova de Quatretonda

Arxiu de la Unió Musical La Nova de Quatretonda

• Arxiu d'Institució Cultural
• Titularitat privada

La tradició bandística en Quatretonda es remunta a mitjans del segle XIX. La primera referència històrica és de 1865, moment el qual es notificava a la Diputació Provincial de València l'existència d'una banda d'aficionats dedicats a les tasques agrícoles. Estaven dirigits per un d'ells, el que tenia un major instint musical, i sols aspiraven a les festes del poble. Aquesta va ser la tònica al llarg del segle XIX i el primer terç del XX, una petita entitat que pràcticament no participava en el cicle festiu valencià, en moltes ocasions funcionava sense un director qualificat, carent d'una acadèmia d'educands i que alternava etapes d'una major activitat amb altres de menor o nul·la. A partir de 1925 es va entrar en un període de crisis sorgint tensions entre els joves i majors, arribant a plantejar-se una escissió, però finalment en 1930 es va dissoldre. Sabem que en 1932 es van vendre els instruments i faristols per a la creació de la banda del poble veí de Beniatjar. En 1935 un grup de joves van decidir muntar una rondalla i es van dirigir a Fernando Benavent Vidal, estudiant de piano i co-organista parroquial en aquell moment, qui els va proposar de tornar a crear la banda de música. La idea va tindre una bona acollida i a ella es van sumar alguns veterans. La guerra va frustrar l'intent, esperant fins als anys 1940, en el que es va reprendre el projecte, donant-se d'alta en el Registre d'asossiacions del Govern Civil de València el 21 d'agost de 1942 amb el nom d'Unió Musical La Primitiva de Quatretonda. Cinc anys després, per pressions de la governació, van haver de canviar el nom a Unión Musical Quatretondense. A partir d'aquest moment la banda va realitzar una sèrie de canvis, canviant la tradició anterior. Des d'aquest moment mai va faltar un director enfront de l'entitat, es va crear una escola d'educands i va començar a participar tant en el cicle festiu local com en l'autonòmic assistint a diferents festivitats patronals, moros i cristians, falles i fogueres. La situació va convulsionar en la dècada de 1980. Les tensions entre els sectors més joves i els més majors van esclatar després de la destitució del director Fernando Benavent Vidal. En 1981 els més joves van deixar la banda, creant l'Agrupació Musical la Nova de Quatretonda. Al cap de poc temps després, finals de 1985, noves tensions entre els membres van provocar una nova escissió que va donar lloc a la Societat Musical la Lira. A finals de 1992, la Unión Musical Quatretondense i l'Agrupació Musical la Nova de Quatretonda, van iniciar contactes per dur a terme una unió temporal, mantenint cadascú la seua independència. El primer acte conjunt es va produir durant les festes patronals de setembre de 1993. Un any més tard van adquirir l'actual seu social en el carrer Sanchis Guarner. En l'actualitat estan en tràmits per donar-se de baixa ambdues societats i donar-se d'alta com una única societat, la Unió Musical La Nova de Quatretonda

Norma de la fundació: Llei d'associacions
Per pressions del Govern Civil de la Província de València se'ls va obligar a caviar el nom de l'entitat el 14 de desembre de 1947 de UNIÓN MUSICAL LA PRIMITIVA a UNIÓ MUSICAL CUATRETONDENSE

Les maneres més normals d'ingrés de partitures són mitjançant compra i donació

Metres de depòsit: La seu social compta amb una habitació dedicada a l'arxiu de les partitures i de la màquina fotocopiadora al costat de la sala d'assajos. Es tracta d'un recinte quadrat de 4x3,80 metres que sumen 15,2 metres quadrats
Metres lineals d'estanteries: L'espai està format per diferents armaris i estanteries metàl·liques amb un total de 49 baldes utilitzades que sumen 38,48 metres lineals
Número de llocs de sala: No consta
Metres lineals de documentació: 38,48 metres lineals de documentació

El fons de partitures de la Unió Musical la Nova es forma per la unificació de les col·leccions procedents de la Unió Musical Quatretondense i la Agrupació Musical la Nova.
Gràcies a un inventari mecanografiat de 1979, sabem que el fons de la Unió Musical Quatretondense estava format per unes 404 composicions, dividides en Clàssics 53, 13%), Marxes (43, 12%), Marxes Cristianes (5, 1%), Marxes mores (25, 6%), Marxes fúnebres i de processó (45, 11%), Pasdobles (211, 52%) i finalment "Sin clasificar/ varios" (22, 5%). Després del procés d'unificació, en el 2000, aprofitant l'existència d'objectors de consciència que feien el servei en la societat musical, es va decidir unificar les dues col·leccions de partitures. Actualment, la col·lecció està composta per més de 1969 composicions. A grossomodo trobem: Marxes cristianes (105, 5%), Marxes mores (168, 9%), Obres (402, 20%), Pasdobles (736, 38%), Marxes de processó (141, 7%), Xaranga (342, 17%) i les partitures de Retrobem la Nostra Música (75, 4%). Si comparem les dades aportades per l'inventari de 1970 amb el llistat actual, el fons ha patit un increment del 387%, multiplicant el seu volum per quatre en els últims quaranta anys. Dins dels fons especials mereix citar la col·lecció de Fernando Benavent Vidal (1912-1998), que es descriurà a continuació.

Com a instrument de descripció s'utilitza un imprés en format Word dividit en les set seccions indicades (Marxes cristianes, mores i processó, pasdobles, obres, xaranga i Retrobem), les quals s'ha d'afegir cinc arxivadors pertanyents al fons Fernando Benavent Vidal (1912-1998). El llistat imprés suma un total de 1969, encara que aquesta quantitat s'ha de posar en quarentena, ja que està ampliat amb addendes manuscrites. Es tracta d'obres que s'han incorporat posteriorment, i que no s'han tingut en compte a l'hora de l'elaboració de l'actual recompte. Pel que concloem que, el fons posseeix més de 2000 peces diferents. A més, dir que els fons estan dividits en originals i fotocòpies; per evitar possibles pèrdues en la unificació de l'any 2000 es va decidir fer aquesta divisió, custodiant els materials originals en uns arxius que no s'han de tocar i tenint les partitures per a la seua interpretació en la resta d'arxivadors.

No hi ha horari de consulta per a l'arxiu. Però es pot contactar amb els responsables de la societat musical per a realitzar una visita en horario de la acadèmia musical o en horario d'assajos.

Accés lliure, amb preavís

L'edifici no està adaptat per a discapacitats

No consta

No consta

ISDIAH

Complet

Data de creació 21/05/2021

Oriola Velló, Frederic: Músics i bandes. Aproximació histórica a les bandes de Quatretonda. Quatretonda: Ajuntament i Cooperativa V. de Quatretonda, 1997. Oriola Velló, Frederic: «La tradició bandística a Quatretonda (1865-1942)», Almaig: estudis i documents 34 (2018), pp. 37-47.

• La Vall d'Albaida (València) (Geographic subregion)