Arxiu de l'Agrupació Musical Cultural de Teulada

Arxiu de l'Agrupació Musical Cultural de Teulada

• Cultural Institution Archive
• Private

Jaume Ivars va ser el primer director de la primera banda de música que ha existit a la localitat alacantina de Teulada. Des de 1875 fins a la primera dècada de 1900 va ser l'encarregat de dirigir aquesta primera etapa de la "Agrupació Musical Cultural de Teulada", que per aquell temps comptava amb entre 25 i 30 músics del poble. Encara que la banda compta amb una trajectòria impressionant, va tenir una època en què gairebé desapareix per complet. Va ser a finals de la dècada dels 60, quan durant 6 anys, aquesta banda no va participar en el panorama cultural de la localitat. Però l'any 1973, de la mà dels mateixos músics que la formaven anteriorment, reagruparen aquesta banda, que des de llavors pren el nom pel qual és coneguda en l'actualitat. Molts músics importants han estat lligats a la societat musical des de llavors, entre els quals cal destacar a Josep Centre i Piera, que va estar al capdavant de la banda des de l'estiu de 1978 i el bon fer va permetre a la banda sortir a davant després de la reagrupació ocorreguda en 1973. Un altre nom important és el de Salvador Oliver Mengual, que evita un nou desmembrament de la banda, i deixa el relleu a José Mulet Bertomeu, un altre dels homes que han tingut un paper fonamental en la història de la "Agrupació musical Cultural de Teulada ". A la dècada dels 80 arriben els moments de major esplendor de la banda, que comença a donar-se a conèixer, ja no en el panorama nacional, sinó també de manera internacional. El 1981, pren la batuta de la banda Joaquín Sastre y Torrens qui organitza visites a les localitats germanes de Heiligkreuzsteinach (Alemanya) i Teulada (Sardenya). Així, començava una de les millors etapes d'aquesta banda, moment en el qual s'inscriu de manera oficial en el Registre de Societats Culturals de la Generalitat Valenciana, a més d'en la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana. El 1988, Jaume Roselló Castelló pren el relleu en la direcció de la banda durant més d'un any. En les últimes dècades, molts han estat els directors que s'han posat al capdavant de la banda, destacant Pascual Cebri, José Falcó i Fernando Sánchez Manzaneque. Amb aquest últim, comença una remodelació interna de la banda, que desemboca en un salt qualitatiu, a més d'un creixement en el nombre de membres de la banda, el que permet a la "Agrupació Musical Cultural de Teulada" la seua primera participació en el Certamen Provincial de Bandes de Crevillent l'any 1991. Així, comença una nova etapa de la banda, en la qual la participació en certàmens i festivals és una realitat. El 1993, és elegida presidenta Maite Vallès Ivars, i un any més tard, es contracta Julio Puig Durá com a director. El 1999 pren possessió com a President Joan Salvador Berenguer Domenech i Vicente Bertomeu Buigues és nomenada director. Després d'una dècada molt activa, l'any 2006 Vicente Bertomeu atorga la direcció a Pedro Salines Roure, que durant els 2 anys en què va estar al capdavant de la banda, va formar una Big Band, a més de memorables actuacions que demostraven el gran salt en la qualitat musical de la banda. El 2008, Salvador Luján es converteix en director, i també crea la banda juvenil de la "Agrupació Musical Cultural de Teulada", principal nexe d'unió entre els estudis al conservatori de la localitat i la mateixa banda. Un any després serà Àngel Ortolà Feliu el que es converteixi en president de la banda. Des de l'any 2011, Rafael Pascual Alfonso és el director de la banda, que compta amb 70 músics a la seva disposició per fer cada dia més gran la "Agrupació Musical Cultural de Teulada".

Teulada és un municipi de la Comunitat Valenciana. Situat al nord-est de la província d'Alacant, a la comarca de la Marina Alta. Compta amb 11.460 habitants (Font: INE 2015), un 55,55% dels quals és de nacionalitat estrangera. Presenta dos nuclis de població, el nucli urbà de Teulada, situat a l'interior, i el de Moraira, a la costa.
El territori que avui coneixem com a terme municipal de Teulada ha conegut la presència de l'home des dels temps més pretèrits. Són diversos els jaciments prehistòrics que ens indiquen que diverses zones del terme van estar habitades per l'home prehistòric, que va deixar testimoni de la seua presència aquí. El jaciment més antic, i sens dubte el més important, no només de Teulada, sinó dels més antics de tota la Mediterrània és la Cova de la Cendra. La cultura ibèrica es troba representada per un bon nombre de jaciments arqueològics en els quals s'han trobat sobretot restes ceràmiques i estructures de poblats; però és en el període romà quan el terme de Teulada, a prop del municipi romà de Dianium, experimenta una gran importància en la quantitat d'assentaments, consistents bàsicament en vilae o cases de camp, dedicades a les explotacions agràries, esteses per tot el territori. En el moment de la conquesta cristiana a mitjan segle XIII, Teulada era una alqueria andalusí, mentre que Moraira era un port natural del qual no se sap si presentava assentaments humans. Incorporat a la Corona d'Aragó, entre 1270 i 1280 va tenir lloc la primera gran arribada de pobladors cristians, uns cent segons recullen les cròniques. En 1386, Teulada aconsegueix el seu propi terme municipal diferenciat del dels altres pobles confrontants; tenint llavors 300 habitants. Al segle XV, després de la mort de l'últim Comte de Dénia i Duc de Gandia, Teulada va passar a la Corona, convertint-se en Vila Real durant un període aproximat de mig segle. Posteriorment, Teulada va passar a dependre de la família Palafox, marquesos d'Ariza, que van ostentar el títol de senyors de Teulada fins a la desaparició del règim senyorial a mitjan segle XIX. A principis del segle XX, l'economia local (basada en l'agricultura i molt especialment en la producció de panses i de vi moscatell) es va veure afectada per la fil·loxera, epidèmia que va afectar molt negativament en les plantacions de vinya. En conseqüència, hi va haver una emigració cap al nord d'Àfrica i Amèrica, provocant una disminució de la població que no es recuperaria fins als anys 1960. La gran transformació econòmica, demogràfica i social de Teulada es va originar amb el turisme a partir dels anys 1970 i 80. Moraira deixar, a partir de llavors, de ser un llogaret de pescadors (encara que segueix aquesta activitat econòmica) i es va convertir en un gran centre turístic internacional. El turisme de segona residència és, avui en dia, el principal motor de l'economia del municipi.

La Junta Directiva està composta per la presidenta, el vicepresident, el tresorer, secretari, ajustador i quatre vocals.

La documentació entra a l'arxiu de la institució mitjançant la compra

L'edifici consta de tres plantes, la planta baixa es compon d'arxiu, sala de juntes, dues aules i la sala d'instruments. La primera planta abasta tot el local d'assajos de la banda i la tercera és utilitzada per altres associacions de l'ajuntament.

• Metres de dipòsit: no disponible.
• Metres lineals de prestatgeries: 15 metres lineals.
• Nombre de llocs de sala: no disponible.
• Metres lineals de documentació: 10 metres lineals.

El fons de l'arxiu està format, generalment, per partitures, instruments (alguns antics), cds, una gran col·lecció de programes de concerts, llibres de festes del municipi (amb les actuacions de la banda), premis, fotografies, pins i insígnies, alguns llibres de consulta, actes de la directiva i antics uniformes de músics.

Restringit, es un arxiu privat en un local de l'ajuntament i hi ha que demanar permís en antelació per poder accedir.

Hi ha dos sales de lectura, un ordinador, impresora, fotocopiadora i encuadernadora.

Reprografia.

Data de creació: 24/05/2017.
Data de revisió: 01/03/2018.

Entrevista amb l'arxivera: Rosanna Romero Andrés.

• La Marina Alta (Alacant) (Geographic subregion)