Contacte principal
C/ Sant Roc, 28
Silla, València
ES 46460
Arxiu de l'Agrupació Musical La Lírica de Silla
A 1867 està datada l'existència d'una Música Municipal a Silla i a 1879 la presència del mestre Pascual Faubel i al voltant de 1880 del músic local Federico Burguet com a director, encara que la primera figura destacada fou el mestre Juan Alard (1898-1915) amb qui la banda va concórrer al Festival-Certamen de la Fira de Juliol a 1901 i 1909, inscribint-se al registre d'associacions a 1910 com a Banda de Música de Silla, canviant a 1916 a Societat Protectora de la Música. Al 1929 es va dividir en dues agrupacions: Ateneo Musical de Silla (L'Aranya) dirigida per Enrique García, i Juventud Musical de Silla (El Calcetí) dirigida per Dámaso García, fins la fi de la Guerra Civil, quan es va reagrupar sota la direcció de Fernando Penella, encara que en un context de grans dificultats materials. A 1955 va prendre l'actual nom de A.M.La Lírica i va iniciar un resorgiment dirigida per V.Sanchís, D.Martínez, R.Sáez i A.Claverol. L'arribada de R.Forés a 1973 va suposar el inici de la seua expansió artística i social, amb un local propi desde 1978, que es va mantindre a les décades següents amb J.M.Peñarrocha, J.L.Peris, J.J.Poveda i V.Soler. A més, va vore el naiximent d'una Jove Orquestra, una Coral Polifònica i una BigBand, que han ampliat el seu ventall d'activitats. Els directors recents han estat J.Solá, A. Valero i, actualment, J. Giner.
Silla és un municipi de 18440 habitants situat a 12'3 km al Sud de València i a 8 metres d'altitud. El seu terme de 25 km2 limita al Nord amb Beniparrell i Albal, al Sud amb Almussafes i Sollana, a l'Est amb l'Albufera i a l'Oest amb Picassent i Alcàsser. Sobre restes romans es va crear un nucli poblacional musulmà al voltant d'una torre defensiva encara conservada, fins la reconquesta cristiana, quan al 1233 el rei Jaume I la va donar a l'Ordre de Sant Joan de l'Hospital, conquerida pel maestre Hug de Fullalquer que li va donar dues cartes de poblament a 1243 i 1248. Posteriorment passà a ser senyoriu de l'Ordre de Montesa fins al segle XIX. Començà a incrementar la seua població en el segle XVIII gràcies al sanejament de la marjal i entre 1960 i 1980 va agafar les dimensions actuals gràcies a les corrients migratòries lligades al desenvolupament industrial. Compta amb una torre musulmana reconstruïda per l'Ordre de Montesa, una esglèsia parroquial de la Mare de Déu dels Angels datada a 1764, amb decoració interior de V.López. Al dia 6 d'agost, festa patronal, es balla la tradicional "dança dels porrots", d'origen incert, així com s'interpreta el motet de "La Carxofa" de Rigoberto Cortina.
Reglament aprovat el 14-01-1929 Actuals estatuts datats el 17/05/2004.
Junta directiva:
L'Arxiu de l'Agrupació Musical "La Lírica" té una política activa d'increment dels fons de l'arxiu, segons les necessitats de les diferents seccions que la integren (Banda, Orquestra, Cor, BigBand) per mig de compra o recepció de donacions.
La seu de l'Agrupació Musical "La Lírica" és un edifici propietat de l'esmentada agrupació, que consta d'una planta baixa i dues altures. A la planta baixa hi ha un bar, així com un Saló Social que conserva una exposició permanent dedicada a la história de les bandes de Silla i la pròpia agrupació, a més de dues aules per a jardí musical de l'escola de la banda, a la segon de les quals hi ha un armari on es custódia la secció de l'arxiu dedicada al Cor. A la primera planta hi està la Sala de Juntes, vàries aules de l'escola, així com el Saló d'audicions amb capacitat aproximada de 300 persones i un escenari per a 95 músics, a més de l'accés a l'arxiu per un lateral a l'esquerra del citat escenari. L'arxiu consta de dues altures, comunicades per una escala interior. La segona planta abarca aules i l'accés a la tribuna del Saló d'audicions amb una cabida d'aproximadament 100 persones.
Metres de dipòsit:: 39'28 metres quadrats: 12'54 a la primera altura, 25'84 a la segona, i 0'9 a la secció del Cor a la planta baixa.
Metres linials de prestatgeria: 24'26 metres línials del conjunt total de prestatgeries amb partitures.
Nombre de llocs en sala: 2 puestos de sala a la primera altura de l'arxiu.
Metres linials de documentació: Un total de 25'26 metres línials amb documentació de tot tipus, apart partitures.
No hi ha cap Fons o coleccions de música a l'Arxiu, apart de les partitures utilitzades per les seccions de l'agrupació musical.
L'accés és lliure, prèvia autorització de la Junta directiva, director de la Banda i arxivera.
No hi ha cap facilitat, a més de què l'accés a la segona altura es fa per una escala metàlica de gran dificultat per a qualsevol usuari amb un mínim problema de movilitat
No hi han, perquè no s'ha plantejat fins a la data actual.
3 Fotocopiadores per a ús intern de l'Arxiu, sempre que el seu ús respecte les lleis de drets reprogràfics.
Biblioteca auxiliar de consulta: Col·lecció de Partitures-Director de Sarsuela i Ópera de la "Colección Música Hispana" del ICCMU ; Col·lecció de Partitures "Retrobem la Nostra Música" ; 23 vol. de la "Colección Música Hispana" i 36 vol. del "Retrobem la Nostra Música" ; Carpeta amb publicacions antigues de la revista "Música y Pueblo" ; Llibret publicat amb motiu de les Festes de Santa Cecília. Perïodicitat anual ; 30 Cds de diversos orígens i procedències.
ISDIAH, ISAD (G)