Arxiu de la Societat Unió Musical Quartell

Arxiu de la Societat Unió Musical Quartell

• Arxiu d'Institució Cultural
• Titularitat privada

Basant-se en testimonis diversos, sembla que cap a l'any 1826, un grup de músics aficionats, ja actuaven a les celebracions religioses, en misses solemnes i sobretot en enterraments. Però serà a partir de l'any 1854 quan existeixen dades sobre un contracte d'actuacions musicals al poblat de Llogarets, ja desaparegut, per la qual cosa seria una de les bandes musicals més antigues de la Comunitat Valenciana. Des de l'any 1850 es coneixeria com a Societat Musical Granados, constituïda per un grup de músics que, a més d'actes religiosos, actuaria en balls festius i diversions profanes. Es desconeix si el nom de la banda va poder ser degut a la presència d'algun músics militars. El 31 de maig de 1866, alguns músics de la banda van signar el primer document oficial, es tracta d'un document notarial a manera de contracte. Cap a l'any 1887 es van aprovar els primers estatuts de la societat Musical, i al final de l'any 1920 va passar a denominar-se Societat Unió Musical Istructiva, tenint com a finalitat la instrucció cultural, docent, teatral, etc. I en la dècada posterior va tornar a adoptar la denominació de Societat Musical i a partir de l'any 1978 es va aprovar un nou reglament que inspira la Societat en l'actualitat. L'any 1926, per mediació del coronel d'infanteria Miguel Abriat Cantó la banda de música va començar a participar cada any en les festes i la fira de Molina d'Aragó, província de Guadalajara, fins a l'actualitat que segueixen actuant. L'any 1999 es van complir 75 anys de les actuacions, per tot això, l'any 1978, l'Ajuntament de Quartell va decretar l'agermanament amb Molina d'Aragó. Al llarg del segle XX la banda de música ha participat en multitud de festes i certàmens, com el de València l'any 1935. L'any 1950 va aconseguir el primer premi de la secció segona del certamen de bandes de música de València. Entre els catorze directors de la banda reconeguts en el segle XX, destaca don Ramón del Valle, de 1920 a 1930. La banda Unió Musical ha participat en els certàmens de València els anys 1950, 1952, 1953 i 1954, i ha estat guardonada en els certàmens d'Elx, Cullera, Guadalajara i Madrid. L'any 1978, la Societat Unió Musical tenia 215 socis, actualment té més de 300 socis. La banda de música es compon per 72 músics. I l´Escola de Música, amb catorze professors, té un total de 83 alumnes. Així com l'existència d'un coral polifònic, amb 38 components. L'any 1978 es va integrar a la Federeación Valenciana de bandes de música.

Quartell és un municipi situat en la província de València, en la Comunitat Valenciana. Pertany a la comarca del Camp de Morvedre i el partit judicial de Sagunt. Compta amb una població de 1.431 habitants.
Quartell se situa al territori, que en època romana va ser cinquena d'algun patrici saguntí, segons les restes arqueològiques. Abans de la reconquesta per les tropes de Jaume I, pertanyia al terme general de Morvedre (Sagunt), sota domini del Morvedre musulmà. El primer esment escrit que tenim de Quartell la trobem en el llibre de repartició (Llibre del Repartiment) on apareix el nom de Quarcel pel motiu de la donació que fa Jaume I en 1248 a Bartomeu, el seu porter, de 126 fanecades actuals, el lloc en aquells moments i a causa de la influència musulmana era una alqueria, regada per les aigües de la Font de La Vall de Segó (avui Font de Quart) aprofitant les obres hidràuliques de l'època romana i millorades pels pobladors arribats del Nord d'Àfrica . La major part dels seus habitants eren mudèjars, que després del baptisme forçós de 1525 van passar a ser nous convertits o moriscos, sent expulsats per Felip III el 1609. Just abans de l'expulsió, el Cens de Caracena va registrar en el conjunt del municipi solament 8 cases de cristians vells, concentrades en el nucli de l'Alqueria Blanca, i 70 de moriscos. En 1610 li va ser donada Carta de la Població per Jaime Ferrer, cavaller de l'hàbitat i milicià de Sant Jaume de l'Espasa (Cavaller de l'Ordre de Santiago) i Gastón Roiç de Corella, Comte de Cocentaina, senyors que eren de Quartell "proindivís". A final del segle XVIII i fins a l'abolició dels senyorius en 1837 els últims senyors feudals de Quartell van ser el Comte d'Almenara i el Marquès de Bèlgida i Benavites. Els Comtes de Cocentaina, a més de la meitat de Quartell, eren posseïdors de l'Alqueria Blanca i l´Arap. L'Alqueria Blanca era un lloc de cristians vells, depenia eclesiàsticament de Morvedre, tenia temple parroquial i en 1574 es va convertir en parròquia de moriscs conversos, avui dia es troba despoblat i dins de la seua partida la Foia passava la carretera de la Serpiente d'època romana que unia Morvedre i Almenara. De l'Arap se sap que no tenia església, eren set cases i una vintena de moriscs, quedant totalment despoblada en 1609. A la fi del segle XVIII el senyor de Quartell, que també ho era de Benavites, el Marquès de Bèlgida, passa el Molino que tenia en l'Arap i els tres horts a Benavites quedant avui un enclavament dins del terme de Quartell. En la guerra de Successió a la corona espanyola, Morvedre es va declarar lleial a Felip V influenciant amb aquesta decisió als habitants del seu Terme General, i Quartell, degut també a l'activitat exercida per l'Alferes del Rei Jorge Musoles, es va declarar partidària del rei legítim. Quartell va participar també en les guerres carlines del segle XIX i en 1869 es va declarar partidari de la "Gloriosa Revolució" formant una milícia armada pels veïns del poble.

Document notarial del 31 de maig de 1866. Es guarda a l'arxiu del Regne de València en els censos de l'any 1860 de l'arxiu de la Diputació de València.

Presidència, Vicepresidència, secretari, vicesecretari, tresorer, vicetresorer, Arxiver, vocals i Contractista.
Arxiver: Sergio Diego Queralt.

La seva construcció comença en l'any 2002. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, amb una superfície de 187 m2, distribuït en tres plantes: planta baixa, primer pis i segon pis. A la planta baixa es troba el rebedor i lavabos, amb uns expositors que contenen una petita col·lecció d'instruments de vent. En aquesta planta es troba l'Auditori Municipal amb 300 butaques.
Primer pis: Dues aules d'ensenyament per impartir classes de l'escola de Música, Oficina - Arxiu, una sala de gravació i l'accés a més butaques de l'auditori.
Segon pis: Dues aules més d'ensenyament, magatzem i una àmplia sala d'assaig orientada a l'est amb unes magnífiques vistes a la platja i a a plaça Francesc Sebastià, on es traslladen els músics en els mesos d'estiu per als assajos. - Metres de dipòsit: 8 metres quadrats.

• Metres lineals de prestatgeries: 25 metres lineals.
• Nombre de llocs de sala: 1.
• Metres lineals de documentació: 15 metres lineals.

Inventari en format base de dades Excel.

Dilluns a divendres de 16:30 a 21:00. Dissabtes de 10:00 a 12:00.

Restringit, previ contacte amb la presidència.

Data de creació: 15/05/2017.
Data de revisió: 01/03/2018.

• El Camp de Morvedre (València) (Geographic subregion)