Societat Juventut Musical de Faura

Àrea d'identificació

Identificador

46512 ASJMF

Forma autoritzada del nom

Societat Juventut Musical de Faura

Forma(es) paral·lela(es) del nom

Altra(es) forma(es) del nom

  • Societat Artística Musical de la Vila de la Unió
  • Antiga Unió Musical de Faura

Tipus

  • Societat Musical

Àrea de contacte

 

Josefa Gómez Monteagudo

Tipus

Presidenta

Adreça

Adreça

Plaza Enric Garcés, 5

Localitat

Faura

Regió

Camp de Morvedre (Valencia)

Nom del país

Espanya

Codi postal

46512

Telèfon

645 97 00 16

Fax

Correu electrònic

Nota

Àrea de descripció

Història

La Societat Joventut Musical de Faura va ser fundada l'any 1878, quan un nombre reduït de músics es va decidir a crear-la sota la direcció de D. Lorenzo Ruiz Osca. L'entusiasme va ser tal que no van tardar a incorporar-se nous elements, amb els quals es va constituir la Banda de Música Villa de la Unión, nom que van adoptar les poblacions de Faura i Benifairó, que es van unir en un sol municipi. Amb aquest nom la Banda va participar en diversos festivals i concursos aconseguint diversos guardons, dels quals cal destacar Primer Premi de Bandes de Música de Tortosa 1885 (primera vegada que concursa la Banda en un certamen), i el Primer Premi de la Segona Secció de Certamen de Bandes de València de 1898 sota la direcció de D. Federico Romero. En 1902 es dissol la Villa de la Unión i la Banda passa a nomenar-se Sociedad Juventud Musical de Faura, sent dirigida per D. Severiano Alart., D. Hipólit Negre, i D. Enrique Garcés Ballester, entre d’altres. L'any 1924 es produeix una escissió en la Banda, dividint-se en la Antigua Unió Musical, dirigida per D. Manuel Muñoz i la Sociedad Juventud Musical dirigida per D. Joan Eiroa. En 1930 es dissol la Antigua Unió Musical i part dels seus integrants passen a formar part de la Sociedad Juventud Musical de Faura nom actual de l'agrupació. La Societat Joventut Musical compta amb nombrosos premis obtinguts en diversos concursos en que ha participat, entre els quals cal destacar:
Primer premi Concurs de pasdobles de València 1951.
Segon premi Certamen Internacional de València 1953 Secció Segona.
Primer premi Certamen internacional de València. Secció Segona 1954.
Primer premi Concurs de pasdobles de Cullera 1960.
Tercer premi Concurs de pasdobles de Gandia 1961.
Primer premi Concurs de pasdobles de Gandia 1962.
Primer premi Concurs de pasdobles de Benissano 1965.
Tercer premi Concurs de Pasdobles de Cullera 1968.
Tercer premi Certamen Internacional del València Secció Segona 1970.
Primer premi Certamen Internacional de València Secció Segona 1971.
Primer premi Certamen Internacional de València Secció Primera 1972.
Segundo premi Certamen Internacional de València Secció Primera 1974.
Tercer premi Certamen Internacional de València Secció Primera 1977.

L'any 1978 guanya el Primer premi en el certamen internacional de València sota la direcció de D. Joaquín Mecho Nebot. Professor de la Banda Municipal de Castelló en l'especialitat d'oboè. En els pròxims anys i sota la seua direcció la Banda obté els següent premis:

Segon premi Certamen Nacional de Campo de Criptana (Ciudad Real).
Primer premi Certamen Internacional de València Secció Primera 1986.
Primer premi Certamen Internacional de València Secció Primera 1987.

En 1988 D. Joaquín Mecho Nebot cessa de director i la Banda es presenta al Certamen Internacional de València sota la direcció de D. Nicanor Sanz Xifre obtenint un Tercer premi en la Secció Primera.
En 1989 torna a reprendre la direccióa D. Joaquín Mecho amb el qual en 1990 l'agrupació ofereix un concert a Granada. També participa en el festival de Música de Blois París (França) en 1991.
En 1993 entra com a director D. Francisco Alegre Torrijo. Professor de la Banda Municipal de València en l'especialitat de clarinet i exercint el càrrec fins a 1994.
En 1994 reprèn l'adreça D. Ramón Herrero García amb el qual aconsegueix els següents premis:
Segon premi Certamen de Cullera 1996.
Primer Certamen de Cullera 1997.
Primer premi Menció d'Honor Certamen Internacional València 1999 Secció segona.

Aquest mateix any l'agrupació participa en el Festival de Bandes de Darfo Boario Terme (Itàlia) on van participar bandes de diversos països europeus.
L'any 2000 la Banda viatja a Massiac (França) on es van oferir diversos concerts. Aquest mateix any també van participar en l'III Euro festival de Bandes de Música de Kurbad Schema (Alemanya) en el qual van participar 13 bandes de Centre Europa.
L'any 2001 l'agrupació torna a la participació dels Certàmens següents:
Primer premi Certamen Provincial de València Secció Primera 2001.
Segundo premi Certamen Autonòmic de Bandes de Música de Xest Secció Primera 2001.
Primer premi Certamen Nacional Villa de Leganés Secció Primera 2002.

També està en possessió de:
Medalla d'alta distinció de la Generalitat Valenciana.
Medalla de les Belles arts de Sant Carlos.
Medalla d'or de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana en reconeixement a la seua llarga trajectòria musical de 125 anys d'història, any 2003.
Premie Arrels 2003
Medalla d'Honor Villa de Faura 2003 pel seu treball cultural durant 125 anys d'història.
Medalla al Mèrit Cultural de la Diputació de València al març de 2007
En 2004 entra com a director de la banda Jaume Domenech Granell participant sota la seua batuta l'any 2005 en el Certamen de Diputació de València Secció Primera obtenint un Primer premi.
En 2006 torna a participar en l'IX Festival internacional de bandes de Música en Kurbad Schema, Alemanya. Participació en el Certamen Internacional de Bandes de Música Ciutat de València 2008 en Segona Secció.
En 2012 participa en el Certamen Internacional de bandes de Música de Villa de la Senia a Tarragona en primera Secció, aconseguint el Primer premi.
Des de 2013 fins a l'actualitat D. José Manuel Betren Bisbal es fa càrrec de la Banda.

Context geogràfic i cultural

Faura és un municipi pertanyent a la província de València, a la comarca del Camp de Morvedre. La seua població censada en 2015 era de 3.477 habitants (Font: INE). Se situa a la subcomarca de la Vall de Segó (popularment coneguda com "Les Valls"). Hi ha indicis de restes romanes i jueus a la zona, tot i que s'ha donat sempre més rellevància a l'origen musulmà de Faura. La població actual prové de la progressiva fusió d'una sèrie d'alqueries. Després de la conquesta cristiana va romandre sota la jurisdicció de Morvedre. Posteriorment va ser constituïda com a senyoriu i, després de l'expulsió dels moriscos, Felip IV va elevar el senyoriu a rang de comtat. A la segona meitat del s. XIX va absorbir el lloc de Rubau i, el 1884, Faura es va fusionar amb el veí poble de Benifairó de les Valls i van constituir l'anomenada "Vila de la Unió". fins que el 1906 van tornar a separar-se les dues poblacions. Durant la segona República i la guerra civil espanyola es va configurar com un reducte de l'esquerra, motiu pel qual va patir una forta repressió en la postguerra.

Mandats/Fonts d'autoritat

Estructura administrativa

Presidenta: Josefa Gómez Monteagudo.

Gestió documental i polítiques de....

Actualment, a falta de polítiques de gestió, en cas de consulta, préstec o qualsevol altra qüestió l'interessat s'ha de dirigir a la Presidència.

Edificis

L'edifici construït el 1963, de 420 m2, amb planta rectangular, dues plantes construïdes i altell. La planta subterrània o soterrani alberga la zona multifunció, on s'utilitza tant d'auditori com de sala d'assajos (reformat l'any 1992), on hi ha un espai armariado destinat a la custòdia de la documentació, i altres dependències a manera de magatzem i vestidors. La primera planta consta d'un ampli bar que pertany a la mateixa societat, a través del qual s'accedeix pel seu costat dret a més instal·lacions semi-construïdes, on no es permet l'accés al públic, pendents de reformes. Per aquesta mateixa zona s'accedeix a unes escales que ens porten a l'altell gairebé diàfan i sense lluir també pendent de reformes i que fa de magatzem. Actualment l'edifici es troba pendent de la 2a fase de rehabilitació, aprovada el 2004 i iniciada la seua 1ª fase el 2005.
Metres de dipòsit: 30 metres quadrats.
Metres lineals de prestatgeries: 29 metres.
No disposa de llocs en sala.
Metres lineals de documentació: 29 metres.

Fons

El fons principal de la Societat Joventut Musical de Faura el componen partitures, tot i que també destaquen els nombrosos premis guanyats en diferents certàmens i concursos.

Instruments de descripció, guies i publicacions

Àrea de condicions d'accés i ús

Horari d'obertura

No establert, consultar amb la Presidència.

Condicions d'accés i requeriments

Contacte previ amb la Presidència.

Accessibilitat

Àrea de serveis als usuaris

Serveis per a la recerca

No consten.

Serveis de reproducció de documents

No consten.

Àrees públiques

Àrea de control

Identificador de la descripció

Identificador de la institució

ES 46512 SJMF

Regles o convencions

ISDIAH, ISAD (G)

Estat d'elaboració

Esborrany

Nivell de detall

Parcial

Dates de creació, revisió i eliminació

Data de creació: 04/01/2017.
Data de revisió: 01/02/2018.

Idioma(es)

  • espanyol

Escriptura(es)

Fonts

Sergi Arrando (1997) Introducció al fenòmen de les bandes de música a les comarques valencianes. Braçal: revista del Centre d'Estudis del Camp de Morvedre. Num. 15.
Sergi Arrando(1997) La Sociedad Artística Musical Villa de la Unión (1884-1903). Publicació de l´ Ajuntament de Faura.
Sergi Arrando (1998) El compositor Vicent Garcés i Queralt (1906- 1984). Fundacio Bancaixa.
Sergi Arrando (1998) L´Escola de Música Joan Garcés Queralt de Faura- Benifairó de Les Valls.Braçal: revista del Centre d´ Estudis del Camp de Morvedre. Num. 17-18, Tomo II.
Sergi Arrando (2001) L´Antiga Societat Musical de Faura (La Pistola) 1924-1931” . Braçal: revista del Centre d´ Estudis del Camp de Morvedre. Num. 23
Sergi Arrando (2004) El reglamento de la Sociedad Artístico Musical de Faura (1904)” Braçal: revista del Centre d´ Estudis del Camp de Morvedre. Num. 30 .
Sergi Arrando (2008) La guerra civil i la refundació de la Banda Societat Joventut Musical de Faura. (1936-1948). Llogarets, Revista d´Estudis de Faura. Editada per l´Ajuntament de Faura. Numero 2.
Sergi Arrando (2012) El dietari del compositor Vicent Garcés i Queralt. Braçal: revista del Centre d'Estudis del Camp de Morvedre. Num. 45-46.
Sergi Arrando (2013). Joan Garcés Queralt, una vida dedicada a la música.Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana.
Sergi Arrando (2016) El director i compositor Enric Garcés Garcés. Ajuntament de Faura.
Sergi Arrando (2016) El Casino Musical “Villa de la Unión”. Braçal: revista del Centre d´ Estudis del Camp de Morvedre. Num. 53 .
Còpia de la biografia curta i obres d´ Enric Garcés Garcés fotocopiades i dipositades en la Biblioteca de Musics Valencians iniciada pel Pare Tena.
Una Música, un Poble (2000) .Programa de tv. Canal 9- TVV.

Notes de manteniment

Punts d'accés

Punts d'accés

  • Clipboard

Contacte principal

Plaza Enric Garcés, 5
Faura, Camp de Morvedre (Valencia)
ES 46512