Arxiu de la Corporació Musical de la Pobla de Vallbona

Arxiu de la Corporació Musical de la Pobla de Vallbona

• Cultural Institution Archive
• Private

La Corporació Musical de la Pobla de Vallbona va nàixer l'any 1860 gràcies a Don Joan Lázaro i Blasco mestre, secretari de l'Ajuntament i organista de l'Església de Santiago Apòstol. Com a gran entusiasta de la música, va concebre la idea de crear una banda a la població. A aquest efecte, va ensenyar solfeig a gent jove que el va saber il·lusionar. Quatre anys després, el 2 de febrer de 1864, se signava la fundació de la banda Corporació Musical de la Pobla de Vallbona.
Al llarg de la seua dilatada història, la Corporació ha obtingut diversos premis, destacant:
Certamen de Bandes de Llíria de 1891: Primer premi.
Certamen de València de 1916: Primer premi de la segona secció.
Certamen de València de 1917: Primer premi de la segona secció.
Certamen Regional de Bandes de Benaguasil de 1976: Primer premi
Certamen de València de 1987. Primer premi de la tercera secció i Menció d'honor.
Certamen Ciutat de Leganés 1988: Primer premi.
III Certamen de bandes de música Castell de Benissanó: Segon premi i Primer premi en la desfilada.
Ha participat en diversos festivals: Monserrat en 1974, Llíria en 1979, Ajuntament de València en 1981, Benissanó en 1985, Paterna en 1988, Nules en 1991, Tobarra en 2001, Benaguasil 2003, i finalment Albal 2012.
A més s'encarrega de dur a terme totes les actuacions musicals que se celebren a la Pobla de Vallbona, cercaviles, romeries, processons, etc, així com els concerts patrocinats per l'Ajuntament de la Pobla de Vallbona: Sant Sebastià, Dia de la Dona, 9 d'octubre i Verge del Rosari, Santa Cecilia i el concert de Nadal.
En l'actualitat la Corporació Musical està formada per les següents agrupacions:
La Coral
L'Escola d'educands, composta per 150 membres.
El Conjunt instrumental.
La Banda Juvenil.
La Banda de Música

La Pobla de Vallbona és un municipi de la Comunitat Valenciana. Està situat a la província de València, a la comarca del Camp del Túria i la subcomarca de "La Vallbona". L'any 2016 comptava amb una població censada de 23.403 habitants (Font: INE). Els orígens del nom de la Pobla de Vallbona s'han presentat un tant incerts. És evident que Pobla deriva de poblar i equival a assentament de persones o població. Pel que fa a Vallbona, és una paraula composta de dues diccions: vall i bona, amb significat de "vall fructífer", cosa que té relació amb la frondositat del paratge. D'altra banda, hi ha una tradició o llegenda entre els habitants del municipi -però sense fonament històric- que assegura que quan el Rei Jaume I va passar per aquests entorns, va exclamar: Vall bona per a un poblament, o Quina vall més bona! La fertilitat agrícola d'aquesta vall ha possibilitat una continuïtat de població des de l'època ibèrica, on les terres de la Vallbona formaven part del subsistema de cultius descentralitzats de la ciutat ibera d'Edeta. Igualment, amb la conquesta romana es manté un sistema d'explotació de la terra que, a partir de viles, explota sistemàticament l'espai agrícola en benefici de les elits d'una ciutat propera. La dominació musulmana -primer el califat i després des de la taifa de València- va propiciar el desenvolupament de l'alqueria de Benaguasil com una unitat de poblament important. De l'època taifa són els traçats de les séquies de l'Agutzil, el Campés, de Dalt i de Baix, lligades a la introducció de noves maneres de producció agrícola amb la introducció de cultius com l'arròs a les terres inundables, o la canya de sucre i els fruiters d'irrigació. A partir de la conquesta cristiana, la documentació escrita és més abundant. Després de la conquesta de Jaume I, la comarca es repobla amb cristians per contrarestar la majoria morisca del seu entorn que estava fortament arrelada i cohesionada (a Riba-roja de Túria, Vilamarxant o Benaguasil) i que ocasionava freqüents conflictes pels usos de l'aigua per l'explotació de la terra. Aquests responien a diferents patrons culturals: els islàmics amb hortes d'arròs i hortalisses i els cristians amb blats i vinyes. D'aquesta conflictivitat, ens queda un primer registre d'un plet dirimit per Jordi Joan, procurador de l'Infant Martí a 1380, entre l'alcaid de Benaguasil i els veïns de la Pobla, pels drets de reg que es deriven de la sèquia compartida de l'Agutzil . En aquest mateix document se li atorga a la Pobla la capacitat de regular el reg en el seu terme i establir síndics i agutzils que tinguin cura del sistema de regs. La primera notícia documental que tenim de la pobla de Benaguasil com a entitat jurídica pròpia és la Carta Pobla de l'any 1382, atorgada a Fur d'Aragó pel Duc de Sogorb a una petita comunitat de cristians que s'havia establert de forma ja definitiva separada del vell nucli de Benaguasil. L'any 1401, el Papa Benet XIII cedeix les rendes de la parròquia de la Pobla a la cartoixa de Porta Coeli i, l'any 1403, un decret episcopal del bisbe de València fixa la residència del rector parroquial a la Pobla. La Pobla de Vallbona comptava amb 150 famílies a la fi del segle XVI, però l'expulsió dels moriscos dels pobles veïns, en 1609, va provocar trasllats a les cases i terres abandonades, va suposar una pèrdua d'uns 300 veïns -el 48% de la seva població, segons les sèries fiscals de 1606 i 1647. El mateix terme va quedar reduït a 70 famílies en 1646 ia 60 en 1713. la recuperació es va retardar fins a la segona meitat del segle XVIII, i el 1787 la població va arribar a tenir 1.324 habitants. Es va donar durant aquella centúria una recuperació econòmica, gràcies a les transformacions agrícoles i de la construcció de les masies -si bé és cert que algunes d'elles ja existien. Aquestes estaven lligades al capital rendista procedent de la ciutat i tenien bones expectatives comercials amb el vi i altres productes agrícoles aptes per a l'exportació. Aquesta expansió agrícola, que es prolongarà fins al segle XIX, produeix un augment de la superfície conreada que dobla la quantitat de les terres explotades de secà i d'hortes irrigades. Aquest augment en molts casos necessita de fortes inversions en maquinària per elevar les aigües del Túria. Així, veiem com en 1845 la fosa de Bofill i Companyia de València produeix un enginy d'elevació amb motor i sínia per a la Pobla de Vallbona. Al llarg del segle XIX, amb el procés de desamortització, s'inicia el procés de transferència de la propietat de la terra cap als explotadors més o menys directes, en un procés llarg i que no estarà exempt de dificultats jurídiques. El desenvolupament dels mitjans de comunicació i transport durant el segle XX produirà un important desenvolupament agrícola i comercial a la Pobla de Vallbona. El fet de tenir millor comunicació amb València afavorirà la implantació de fàbriques i l'expansió de la seva economia cap a altres sectors.

President: Sebastià Llopis Chelet.

L´arxiu conté la documentació acumulada des de l´època de la fundació de la Corporació.

Metres de dipòsit: 30 metres quadrats.
Metres lineals de prestatgeries: 54 metres.
Nombre de llocs de sala: 4 taules amb 4 cadires cadascuna d'elles.
Metres lineals de documentació: 48 metres.

La documentació administrativa es conserva al marge de la documentació musical. Enregistraments sonors només unes poques dels últims anys.

L'arxiu musical compta amb un inventari que es va actualitzat d'acord entren noves obres a formar part del mateix.

20 hores setmanals.

Accés restingit, es relitzarà sempre acompanyat per algun membre de la junta.

Inventari manual consultable a la sala.

No disponible.

ISDIAH

Data de creació: 09/01/2017.
Data de revisió: 08/02/2018.

• El Camp de Túria (València) (Geographic subregion)