Contacte principal
C/ Poeta Zorrilla, 64
Elda, Alacant
ES 03600
Arxiu de la Asociación Músico Cultural Santa Cecilia de Elda
En principi, es va fixar el moment de la seva fundació l'any 1852, arribant a celebrar el seu 150 aniversari el passat 2002. No obstant això, es va descobrir que, en un acord de ple es citava a la banda de la ciutat al costat del seu director a setembre de l'any 1822. la Banda va patir grans canvis, tant personals com institucionals, com per exemple, una primera escissió entre els "realistes" (cobraven un real) i "pesseters", entre 1907 i 1910. i la reunificació en la "Societat instructiva Musical Santa Cecília "en 1952, després de la seva segona divisió en 1934, va tenir com a finalitat més immediata la sol·licitud a l'Ajuntament de la municipalització de la Banda.
Des dels 40 músics que componien la banda en el seu naixement amb Joaquín Beltrán, ha arribat a tenir fins a 70 membres precisament l'any 1952, en unir-se les dues sociedades. La Banda Santa Cecília va assumir aquest nom en 1907, per distingir-se de "La Filharmònica", i que el 1952 va passar a dir-se "Societat Instructiva Musical Santa Cecília" en unir-se les dues agrupacions que van coexistir des de 1934, passa a dir-se en l'actualitat "Associació Músic Cultural Eldense Santa Cecília" des de 1986.
L'Associació Músic Cultural, en l'actualitat consta de més de mig miler de socis que col·labora amb una quota mínima de 15 € a l'any de forma absolutament altruista. Gestiona i organitza les classes de l'Escola de Música, així mateix organitza les Jornades Culturals a la segona quinzena de novembre a la celebració de la festivitat de Santa Cecília, diversos concerts entre els quals destaquen el Concert Extraordinari de Santa Cecília i el Concert de Nadal, i diverses activitats de confraternització entre els socis com la «Recollida de Nous Músics», i viatges de la Banda per dur a terme concerts a altres municipis a la qual solen acompanyar familiars i simpatitzants. Per la resta s'encarrega de concertar i organitzar totes les activitats que realitza la Banda al llarg de l'any.
Destaca també el paper de la banda com a encarregada de realçar els esdeveniments més excel·lents del poble. Des dels seus començaments la banda estant present en la inauguració de la línia fèrria Madrid-Alacant per Isabel II (1858), el pas d'Amadeu I per l'estació d'Elda en el seu viatge a Alacant (1871), l'homenatge a D. Antonio Maura en el seu pas per l'estació d'Elda mentre va ser escridassat en la resta de les poblacions que sens dubte va ser determinant per a la concessió del títol de Ciutat a Elda per Alfons XIII (1904), celebració de l'aniversari de l'arribada dels sants patrons en 1904 , i un llarg etc.
Elda és un municipi d'una població de 52.745 habitants (INE, 2016), situat a la comarca del Vinalopó Mitjà i constitueix un dels nuclis urbans més importants no només de la província, sinó de tota la Comunitat Valenciana. En poc més de 45 km² ens trobem amb 23 barris o zones urbanes envoltada de nombres accidents muntanyencs el que ha donat al llarg de la seva història un importància estratègica militar i industrial, formant part del corredor que comunica l'interior amb la costa.
A la segona meitat del S. XIX, trobem un gran auge cultural, on sorgeixen notables eldenses en el món de la societat local i nacional, de la talla d'Emilio Castelar, Juan Rico i Amat. Es desenvolupa el teixit cultural local, es comencen a celebrar les festes de Moros i Cristians i s'imprimeix el primer periòdic local el Bé General en 1887. al mateix temps, en el marc de la II Revolució Industrial, comencen a substituir-se els petits tallers de sabaters i espardenyers per grans fàbriques de calçat de pell. Els seus monuments més destacats, el jaciment Iber-Romà del Monastil, el Castell d'Elda o el Teatre Castelar.
La tradició musical a la comarca té un interès social i cultural al llarg de la història, i marca el present i futur de les societats trobem esdeveniments en què la música és la protagonista i en els seus esdeveniments, a banda de les Festes Patronals trobem el Concurs Internacional de Cant Ciutat d'Elda o els Concerts de Festes Majors o l'Antic Festival d'Òpera que durant els 60, coincidint amb les Fires del Calçat, es va realitzar a la ciudad. Es va arribar a un acord amb el Liceu de Barcelona, per al muntatge dels llibrets, sota la direcció, en l'orquestra del Liceu, de qui va ser el seu director en aquells anys, el eldenc Gerardo Pérez Busquier. La Traviata, Norma, Marina, Rigoletto, La Bohème, Carmen, Madama Butterfly, van ser algunes de les òperes que es van cantar, primer en una carpa provisional muntada a la Plaça Castelar i més endavant al Teatre Castelar.
En fase de redactar uns Estatuts actualitzats.
Arxiu general de partitures generades per l'activitat pròpia de la SM, arranjaments per a cada instrument, i partitures de director
Inventari en paper i excel
No consta
Accés prèvia cita amb la presidència o arxiver
Disposa d'una petita biblioteca històrica amb Encilopèdies, Anuaris, Estatuts, així com un apartat audiovisual amb Cds, cassetes i cintes de VHS.
ISDIAH, ISAD(G)