Arxiu Banda Municipal de Castelló

Arxiu Banda Municipal de Castelló

• Arxiu d'Institució Cultural
• Titularitat pública

Abans de la creació del que es coneix ara com la Banda Municipal de Castelló, han hagut diferents agrupacions i bandes que han actuat en actes oficials, no sent la banda municipal de la ciutat. La primera referència que es troba es l’any 1866, on, en el periòdic “El Mediterraneo” es publica un reglament d’una banda titulada “de l’Ajuntament”. Mesos després de la creació d’aquesta banda, el director és substituït pel mestre Pachés.
No obstant, encara que tenia en el títol “de l'Ajuntament”, no tenia el caràcter de municipal.
Es sap, gràcies a les instàncies enviades a l’ajuntament per demanar la municipalització, que es fan nomenar com “L’antiga”. La negativa d’aquestes instàncies per a donar-los el títol de municipal, fa pensar que existeix una altra banda, nomenada “La nova” i que també demana la municipalització d’aquesta. Gràcies a que les dues demanaven el mateix, es crea conflictes i enfrontaments entre aquestes dues, per la qual cosa, en 1868 “L’antiga” es fon amb “La Nova” per poder aconseguir el títol de Municipal. Però aquesta unió dura poc de temps i en 1871 es dissol, ocupant el seu local la companyia de Bombers.

Alguns músics de la banda dissolta i altres aficionats, creen la banda “La Lira”, on trauen els instruments dels particulars, de les restes de la banda dissolta i de les agrupacions dels pobles veïns. Aquesta banda té un gran historial d'actuacions i de participació en certàmens, obtenint un gran reconeixement del món musical pels ciutadans castellonencs.
Però va ser la companyia de bombers qui van reprendre l’activitat musical, de manera inestable, a principis del segle XX, fins que en 1914 aquests assumeixen els músics de “La Lira” i es crea l’antecedent del que serà la Banda Municipal de Castelló.
Es en el ple del 1 de juliol de 1925 on es crea, de manera oficial, la Banda Municipal de Castelló, nomenant els càrrecs de director, sotsdirector, dos solistes, 8 músics de primera, 7 de segona, 9 de tercera i 9 de quarta categoria. El primer concert fou realitzat a l’endemà en el que és avui la Plaça Major, i als pocs dies van aconseguir el primer premi en el Certamen de València.
Es el mestre Pascual Asencio Hernández a qui van nombrar director de la Banda Municipal, càrrec que va executar fins el 27 d’agost de 1925, dimitint i passant el seu càrrec al sotsdirector el mestre Julio Sabater Roig, fins el 18 de desembre del mateix any, que van nombrar al mestre Eduardo Felip Suárez director de la banda. Durant els anys que aquest va ser el director, la banda va guanyar un parell de vegades més el Certamen de València, va passar la guerra civil, va consolidar la seva implantació a Castelló i va donar concerts en diferents ciutats espanyoles. Tot açò va ocórrer fins 1955, any de la seva jubilació i que va passar el seu càrrec al mestre Juan Garcés Queralt. Aquest va canviar, en 1957, la sonoritat dels instruments, passant de to brillant pels de to normal, també va incloure cicles de concerts extraordinaris amb solistes i amb agrupacions corals, arribant a estrenar la Novena Simfonia de Beethoven.
En 1983 van oferir al mestre Garcés la direcció de la Banda Municipal de València, on va acceptar després de 28 anys d’activitat amb la de Castelló. El mestre Francisco Signes Castelló, músic de la banda i l’únic amb el títol de direcció, passa a dirigir la banda municipal temporalment, però va acabar sent el director d’aquesta fins a la seva jubilació. Des de que el mestre Signes va ocupar el càrrec en 1983, la Banda Municipal de Castelló va ampliar la plantilla passant de 45 a 50 músics. Durant els seus anys de direcció, multiplica el repertori i suma importants participacions de solistes, directors i grups convidats.
En 2019 li passa la batuta a Marcel Ortega, actual director de la Banda Municipal de Castelló.

La ciutat de Castelló es situa al nord de la Comunitat Valenciana, sent una de les tres capitals. Capital de província i de la plana alta, limita amb els termes municipals de les comarques de La Plana Alta, Plana Baixa i l’Alcalatén, i l’est del terme es troba el mar Mediterrani. Consta un total de 171.128 habitants (2019.INE) sols el municipi, augmentant a 576.898 habitant (2019.INE) si parlem de tota la província, la qual està formada per 8 comarques: L’Alcalatén, Alt Maestrat, Alt Millars, Alt Palancia, Baix Maestrat, Plana Alta, Plana Baixa i Els Ports. Parlem d’una província muntanyosa i costera, on ofereix uns accidents geogràfics costers com el poble de Peníscola o de muntanya com el pic del Penyagolosa, la Serra d’ Espadà o les comarques naturals del Maestrat.
El nucli urbà de la ciutat es situa a uns 40m sobre el nivell del mar. En el terme municipal es troba la confluència del paral·lel 40º i el meridià 0º de Greenwich, per tant aquest meridià com a línia imaginària, passa per la ciutat (es situa en el Parc del Meridià, en una carretera que va desde el centre de la ciutat fins al grau)

Es tracta d’una ciutat i província agrícola, oferint una de les millors indústries de ceràmica, de taulers (Onda, Alcora, Nules, Castelló i Vila-Real) i de mobles (Benicarlò i Vinarós). També destaca el sector de la pesca, els cítrics i hortalisses.

Pel que fa a la història de Castelló, cal destacar que s’han trobat restes arqueològiques on es fa pensar que aquest territori ha estat ocupat des del Neolític, però són poques restes les trobades en el territori on es situa actualment la ciutat. Per tant, per aquestes restes i per documents dels quals es parlarà posteriorment, es pot dir que fins 1252 la vila es situava on actualment està la ermita de la Magdalena.
Per poder parlar de la ciutat que es coneix actualment, cal remuntar-nos a 1251, on
a data a Lleida el 8 de setembre de 1251, Jaume I el Conqueridor, estenia un document al seu lloctinent al regne de València, Ximén Pérez d’Arenós, en el qual autoritzava el trasllat de la vila de Castelló des del seu emplaçament originari al lloc de la plana que li resultara més apropiat. Segons la memòria tradicional, aquest trasllat es va realitzar el tercer diumenge de Quaresma de l’any següent. Aquest fet es commemora tots els anys desde 1945 amb la romeria a la Magdalena, en les tradicionals festes de la ciutat de Castelló.

Anys després, en 1260 Jaume I va permetre la realització d’un camí per unir la vila del mar, fet que va donar origen al que ara coneixem com el Grau.
Altra data important per a la ciutat es el 7 de febrer de 1284, ja que Pere III el Gran, fill i successor de Jaume I, va atorgar a la vila de Castelló la facultat d’autogovernar-se mitjançant la concessió del dret a tindre els seus propis òrgans municipals. Castelló va assumir des del segle XIV la seu de la governació de la comarca, i amb aquesta, un rol de la capitalitat que no l’ha abandonat al llarg de diversos segles.
Els segles XVII i XVIII suposen un canvi cap a la ciutat moderna gràcies a l’augment de la seva població a causa d’un creixement econòmic. Castelló canvia de fisonomia amb algunes construccions públiques de gran importància per a aquesta ciutat com El Fadrí (1604), la Llotja del Cànem i el nou Ajuntament, creixement que també es realitza durant el segle XIX.
Altres dates importants per a Castelló és en 1833 quan aconsegueix la capitalitat provincial o la creació de les “Normes de Castelló” reguladores de la llengua valenciana en 1932 o la creació de la UJI en 1991

Institució dependent de l’Ajuntament de Castelló.
Director: Marcel Ortega (2019- actualitat)
Encarregat de l’Arxiu: Javier Signes

La Banda Municipal de Castelló obté els documents mitjançant compra i donacions d'altres bandes o particulars.
Actualment estan en procés de digitalització de les partitures

L'arxiu de la banda municipal es troba en la segona planta del Palau de la Festa de Castelló, construït l'any 2010 aproximadament, sent aquest any quan es canvia la seu de la municipal. En aquesta planta, a part de l'arxiu on es conserva la documentació musical, també es pot trobar tres cabines d'estudi, una sala d'assaig i un despatx. A part de l'arxiu, en el passadís també es pot trobar altre tipus de documents, com fotografies, premis, recordatoris, cartells de concerts i diplomes dels certàmens musicals.

Hi ha un total de estanteries que conserven els documents de l'arxiu, situades en una de les parets i en la meitat de la habitació.

Conserva un total d'unes 3.000 obres manuscrites i impreses aproximadament, programes de mà, un petit inventari enquadernat amb carpetilla de cuir amb l'escut de Castelló en la portada, tres fotografies, alguns cartells de concerts realitzats emmarcats, un piano antic sense datació, ceràmica, recordatoris, premis i diplomes dels certàmens musicals. També es conserva el fons d'una donació realitzada pels familiars de Vicente Roca, músic de la banda

Fins fa any i mig funcionaven amb dos catàlegs manuals, on en un d'ells, figuren les obres i en l'altre marxes, pasdobles i himnes. Actualment utilitzen Base de Dades creada per l'informàtic de l'ajuntament. Tant en el manual com en la base de dades, les obres estan ordenades alfabèticament per títol de la composició, també figura l'autor, gènere i observacions. Sols poden accedir a ells el director de la banda i el responsable de l'arxiu.

Per poder consultar una obra, contactar amb l'arxiver o director de la banda. Realitzen préstecs de la documentació previ compliment de papeletes. També existeix la opció de la realització per Mail (envien PDF de la documentació sol·licitada per correu electrònic)

Estan començant a digitalitzar els documents

ISDIAH

Complet

Data de creació: 14/06/2022

Gascó Sidro, Antonio José La Banda Municipal de Castelló: notas para su historia. Excmo. Ayuntamiento de Castelló, 2000
Ajuntament de Castelló. Banda Municipal de Castelló http://www.castello.es/web30/pages/area_web20.php?cod0=8
Informació Turistica de Castelló https://www.castellonturismo.com/ca/la-ciutat/historia-i-origens/
Ajuntament de Castelló. Presentació de la ciutat http://www.castello.es/web30/pages/generico_web10.php?cod1=26&cod2=153

Elaborada per Aina Segarra

• La Plana Alta (Castelló) (Geographic subregion)