Arxiu de la Societat Juventud Musical Virgen de la Estrella de Gilet

Arxiu de la Societat Juventud Musical Virgen de la Estrella de Gilet

• Arxiu d'Institució Cultural
• Titularitat privada

En l'any 2002, l'escriptor saguntí Társilo Caruana va descobrir una acta notarial datada en octubre de 1842 en l'Arxiu del Regne de València en què explicava que diferents veïns, junt amb el rector Norberto Durà Salvador, van organitzar les directrius de la primera banda. La banda la formarien sobre 20 músics sota la direcció de Durà. La primera actuació que consta fora de la localitat en 1880 és en les festes del "Santísimo Corazón de Jesús" de Rafelbuñol. Va tindre repercussió en la premsa de l'època per la seua gran actuació i per la missa cantada que van interpretar sota la direcció de Francisco Jacinto. En aquells temps, hi havia una familia de dolçainers, els Arastey, descendents de Llíria, molt vinculats a la banda fins al principi del segle XX. Entre 1880 i 1887 el director fou Francisco Gil Ripoll. En 1905 es va tornar a fundar la banda amb nous estatuts. En 1926 es torna a fundar, de nou, amb un rumb més formal.

En 1940, acabada la Guerra Civil, es fa càrrec de la banda de música Vicente Llopis Climent. Posteriorment, en 1945, Ricardo Melchor Climent agafa de molt jove la direcció de la banda, la qual començaría una época de major activitat. En 1948 consta la seua primera actuació en les Falles de València. En els anys 50 va actuar en les falles V. Prades / Angel Guimerà, Fray J. Rodriguez, Cardenal Benlloch, En Sendra / Coll "El Tro". Durant tota la dècada de 1960, es consolida la presència en les Falles en la Falla Murillo-Palomar. En 1975, després de 30 anys al capdavant de la banda de música, mor de forma sobtada Melchor Climent a causa d'una aturada cardíaca, quedant paralitzada l'activitat de la banda.

Ja en l'etapa democràtica, antics músics de la banda decideixen regenerar la banda amb una escola d'educands, que van inaugurar en 1981. Van comptar amb la direcció de Severino Martínez Mestre, veí d'Alfara de la Baronía, per a la formació de nous músics. Gràcies a aquesta regeneració, la banda va tornar a actuar pels carrers de Gilet el dia del "Encuentro" com a punt de partida en 1983, ara amb José Torrent Masià com a director. D'aquella generació van sortir 21 músics molt joves que, junt amb els veterans, van començar l'activitat organitzant el I Festival de Bandes de Gilet amb la banda de la "Sociedad Musical de Algar del Palancia", la Societat Musico-Cultural de Albalat dels Tarongers i la Societat Musico-Cultural d'Estivella en les festes patronals. Aquest any, va participar en les Festes de Museros i en Festivals de Bandes dins de la comarca, a més de començar la campanya de concerts Retrobem la Nostra Música, patrocinats per la Diputació de València de forma ininterrompuda fins a la data actual. En 1984 es van incorporar 10 músics nous. La banda va començar de nou a participar en les Falles de València en la Falla Avinguda Burjassot / Serra d'Agullent i en l'acte de presentació de la Falla Eduardo Merello del Port de Sagunt. En 1985, participa en la Setmana Santa Saguntina, contractats per la "Mayoralía". Aquest mateix any, la banda participa per primer cop de la seua història en una correguda de bous en la Plaça de Bous de València. A partir de 1986 començarà a ser habitual realitzar actes fallers a la comarca i amenitzar les festes en pobles com Petrés, on no hi havia cap agrupació musical. En 1988 assumeix la responsabilitat Eleuterio Ruiz Ballester, director i fundador de la Banda Primitiva de Benetússer. En 1989 es produeix una escissió en la banda en què es fa càrrec de la batuta Blas Cubells Muñoz. Aquest any, per primer cop va vindre a Gilet la Banda Primitiva de Lliria per fer un concert. La banda va participar en el programa magazín "El Show de Joan Monleón" de RTVV. En poc més d'un any es van solucionar els desacords entre els músics i van formar l'actual "Juventud Musical Virgen de la Estrella de Gilet" en 1990.

Aquesta nova etapa s'inicia amb la direcció del saguntí Manel Chust Gallart. En 1992 la banda va viatjar a la ciutat alicantina de La Torre de les Maçanes per realitzar un concert i va estar present en els Jocs Olímpics de Barcelona amb els representants de la pilota valenciana. En la dècada de 1990 torna a entrar una nombrosa generació de músics amb una escola més professional. En 1995, pensant que la fundació de la banda era en 1905, van celebrar el 90 aniversari amb una sèrie d'actes commemoratius. Es va comptar amb la presència de l'Artística de Buñol sota la batuta del reconegut director holandés Henrie Adams. En 1997 pel X aniversari de l'alternativa del torero giletà Juan Carlos Vera Orea, la banda va tornar a la plaça de bous. En ella es va dur a terme un homenatge al "banderillero" Curro Valencia, mort recentment, interpretant el pasdoble Nerva als seus familiars. Aquest mateix any comença en la comarca la Trobada de Bandes del Camp de Morvedre, celebrant-se en quinze ocasions. En 1998 la banda actua per primer cop en Moros i Cristians de Peniscola i va fer un concert en les festes de l'Eliana.

En l'any 2000, Gilet és l'amfitriona de la Trobada de Bandes de Música del Camp de Morvedre en la seua 4 edició. Aquest any inicia l'etapa com a director Israel Rodríguez Giménez, dirigint la banda fins al 2006. En 2001 la banda va fer un concert en la Esglesia junt amb la Coral Polifònica Valentina en què el director era el mateix Rodriguez des de 1998. En 2002 la banda va fer un concert en la casa de Lluís Guarner de Benifairó de les Valls. En 2004 va participar en tres ocasions desfilant en les localitats de Benavites, Gilet i Sagunt. Va tindre la visita a Gilet de la Banda Municipal Flaviense "Os Pardais" de Chaves (Portugal). Aquest any es va inaugurar l'Auditori 3 d'Abril del Centre Cívic de Gilet, un espai en què la banda podia dur a terme concerts sense haver d'utilitzar la Isglesia Parroquial, lloc que utilitzaven fins aquest moment.

2005 va ser l'any del Centenari, ja que és desconeixia encara l'antiguitat real de la banda. En ser l'any de la visita del Papa Benedicto XVI a València, la banda va fer un concert en la Casa de la Beneficència de València. Per al 6 de maig, dia de la mare, es va fer un concert de pasdobles en el qual es va presentar el pasdoble "El Centenari", compost per un músic de la banda per a aquesta ocasió. També va estar present en l'Estadi Ciutat de València del Llevant UD en un partit de lliga. Seguint els actes programats pel centenari, la banda va fer el seu primer viatge a l'estranger sent la ciutat de Chaves (Portugal) i va tornar a participar en una correguda de bous en la Plaça de Bous de València. Per a Santa Cecília es va encarregar una imatge de la musa per portar-la en les festes. Del 9 d'octubre fins al 4 de novembre va haver-hi una exposició de fotografies i projeccions en el Centre Cívic de Gilet. Per clausurar el centenari, la banda va actuar en el Palau de la Música amb una excel·lent actuació, on van acudir en massa tota la població de Gilet. En 2006, arrossegant encara el centenari, es va efectuar un intercanvi amb la Banda Municipal de Música de Utrillas, va participar de nou en el Sexenni de Morella amb una baixada de Moros i Cristians i va assistir a Mestalla per a actuar en un partit València - Barcelona.

A finals de 2006 comença l'etapa de Francesc Luís Brunet, qui va dirigir la banda fins a 2017. En 2007 la banda es trasllada a Llombai per realitzar un concert amb la Unió Protectora Musical de Llombai. En 2008 es fa un intercanvi amb la banda Unión Petresana de Petrés. En 2012 la banda actua per primer cop en les "Veladas de Santo Espíritu" i torna de nou a les festes del Sexenni de Morella fent un passacarrer junt l'Associació Musical Mestre Candel de Morella. També actua amb un concert en la Platja de Xilxes amb la Unió Musical de Xilxes. Gràcies a l'investigador saguntí Társilo Caruana Puig, es descobreix que l'antiguitat de la banda es remunta a 1842. En 2013 la Diputació de València encarrega un pasdoble per la Plaça de Bous i va ser la Banda de Música de Gilet l'elegida per a actuar amb un concert de pasdobles taurins en la Casa de la Beneficència i amb l'estrena posterior en la mateixa Plaça de Bous. Aquest mateix any, dins de la Campanya Retrobem la Nostra Música, es va interpretar pasdobles compostos pels músics de la banda.

Per l'any 2015, la federació comarcal decideix concertar a totes les bandes de la comarca en la Gala de Premis Orpheo. En aquesta primera edició, Gilet va ser l'amfitriona i el premi màxim amb la categoria "tota una vida dedicada a la música" va ser per al clarinetista de Gilet José Ramón García Bese, estant actiu en la banda des de 1942. Per aquest motiu es va interpretar com homenatge el pasdoble dedicat a ell "El Granerer". Pel 9 d'Octubre, la banda va desfilar pels carrers del Casc Antic de València, sent molt observats pels assistents per la quantitat de músics joves que participava en la banda. Per la festivitat de Santa Cecilia, van acudir de nou a València, sent la primera banda en la història en actuar dins del Palau de la Generalitat rebuts pel president Ximo Puig. En 2016 la banda va actuar de nou per la Falla de Gilet el dia de la Ofrena a la Verge de la Estrella. En abril es va homenatjar a l'antic director Ricardo Melchor Climent commemorant els seus 40 anys de la seua mort. Va ser un emotiu homenatge on va acudir la família i es va interpretar obres inèdites del mestre. En finalitzar l'acte es va anunciar el nomenament de l'escola de música com Escola de Música Ricardo Melchor. Posteriorment, la banda va fer un intercanvi amb la "Sociedad Instructivo Musical La Primitiva" de Alborache amb el mestre amic Francisco Perelló Aldás. Per estiu, la banda va actuar a les festes de Cirat.

En 2017 es programa la celebració del 175 aniversari de la fundació amb una intensa activitat musical. Retrobem va dedicar a la música festiva de Moros i Cristians, ja que en Octubre la banda es desplaçava a Sagunt per a amenitzar la comparsa Llancers de Morvedre, es van realitzar dos concerts amb la Unió Petresana en conjunt a les festes de Petrés i a les de Gilet sota el títol "Units per la Música", i va participar en les festes de les localitats Cabra de Mora i Mosqueruela, ambdues de Teruel. Comença una nova etapa amb la tornada de Manuel Chust Gallart com a director de la banda. Per la fraternitat amb la directora manxega Kiska Quesada, l'Associació Musical Valenzuela de Calatrava acudeix a les festes patronals de Gilet i s'organitza, posteriorment, un viatge a la mateixa localitat de Valenzuela de Calatrava en honor a la "Virgen del Rosario", on participa en diferents desfiles, un concert i una processó. Per ser una data tan assenyalada la de l'aniversari, s'organitza un Concert de Nadal en què participen tots els músics veterans, sent aquest el de major assistència amb 65 músics a l'escenari, contant inclús, amb la figura del fill de l'antic mestre Ricardo Melchor.

En 2018, la banda actua, per primera vegada, en un divertit Concert de Carnaval, ha tornat a actuar a les Falles després de dècades sense participar en elles, acompanyant a la Falla Luis Oliag / Mariola Granada, i realitzant la festa del Mig Any acompanyant a l'Associació Moros i Cristians de Sagunt. En el mes d'octubre, la banda viatja a Todnauberg (Alemania) i fa un desfile en la ciutat de Freiburg.
En l'actualitat compta amb una plantilla activa de 50 músics en la Banda Gran, 15 en la Banda Jove i 15 en la Coral. Com a curiositat, s'ha de destacar que molts dels músics de la formació de 1983 han tornat ja sent adults, compartint escenari amb familiars i amics, i fent més ric l'esperit de la formació.

A Gilet ja apareixen assentaments primitius, com ho proven les restes d'una població ibèrica trobades en la muntanya anomenada "La Peña", on s'han trobat fragments ceràmics i altres que anirien des de l'Edat de Bronze fins a l'Época Medieval. En "Santo Espíritu" es va descobrir una cova en la qual hi ha una pintura rupestre en color roig pàl·lid i que pareix una representació d'un "ídolo oculado". Aquesta pintura no s'ha pogut datar amb exactitud per les condicions geològiques de la cova, concloent que es va representar al principi de l'Edat de Bronze. En la Font de la Vidriera, també es van descobrir restes d'una població ibèric romanitzat que s'ha datat entre els segles III i II aC.
Del poble com a tal es tenen les primeres notícies com a alqueria àrab. Després de la conquesta de Jaume I, les terres van ser donades a Juan de Zaragoza i més tard a Bernardo Palau. A Adán de Paterna les terres li les van entregar en 1348, tornant a la Corona posteriorment fins que Pedro II de València les va donar a Pedro Guillem el 15 d'abril de 1375.

Es va formar una noblesa local i comarcal que es va anar consolidant durant el segle XIV a base de privilegis cedits per la monarquia. El 7 de març de 1471, Joan II obstina la jurisdicció de Gilet a Manuel Llançol. La noblesa local és considerada com baixa, ja que les seues possessions sols se cenyeixen al poble. La Revolució Francesa marca el trànsit de la societat feudal fins a una societat liberal, ocupant en Espanya el període del segle XIX. Per a evitar el pagament de les rendes senyorials, el poble de Gilet va sol·licitar la seua incorporació al Patrimoni Real, per mediació de la Basilica de València, on va ser concedida en 1806, i en la que a canvi de diferents terrenys de la devesa de "Santo Espiritu", els agricultors van passar de pagar el 20% al 5% les seues collites al Marqués de Llançol. En morir Teresa Llançol sense cap hereu, els seus marmessors van començar a pressionar a la població perquè els pagaren les rendes senyorials, creant un gran conflicte en la població i en la que la Basílica de València es va declarar incompetent. És per aquest conflicte que les rendes senyorials van continuar vigents en Gilet fins a 1841, últim any en què es té constància.

La majoria de la població de Gilet era morisca, per la qual cosa, l'expulsió dels moriscos va suposar un problema important a causa del descens de la població que va sofrir. Després d'aquesta expulsió, es procedeix a la repoblació de Gilet amb gent procedent d'altres llocs per a suplir el descens de la població sofrida, i per això suposava un problema a la noblesa autòctona. La carta de repoblació de Gilet especifica el lloc d'origen dels repobladors, sent aquests: 3 de Castella, 11 de Sagunt, 7 de Puçol, 5 d'Aragó, 2 de Catalunya, 2 de França, 1 de Morella, 1 de Castelló, 1 d'Ademuz, 1 de Villar del Arzobispo, 1 del Puig i 1 de Canet.

La Guerra Civil no va perjudicar el poble com a escenari fins a 1939 just a punt de finalitzar-se, i durant aquest període l'església va sofrir un gran nombre de danys, tant en el seu arxiu parroquial amb la pèrdua de valuosos documents històrics, com en la pèrdua d'imatges de culte.

Pel que fa a la geografia, el municipi està inclòs en la subcomarca de la Baronia. Està ubicat en el sud-est de la Serra de Calderona al costat de la conca del riu Palancia. La seua altitud és de 83msnm34, a una distància de 30 km de València i a 6 km del nucli de Sagunt. Pel que fa a la seua situació privilegiada es estar situat entre muntanyes, però al mateix temps a prop del mar.
La superfície del terreny és muntanyosa, i les altures de les muntanyes arriben fins als 400 metres en la part oest. Les més importants són: Xocainet (437 m), Pico del Águila (441 m), La Redona o Peña (427 m), de la MonteCruz (325 m).
La vegetació natural es caracteritza per l'existència del pi Carrasco en quasi totes les muntanyes així com el matorral de garriga.
El clima característic és el mediterrani, amb estius calorosos i hiverns temperats, la temperatura mitjana anual és d'uns 18,5 °C. El règim de pluges és molt irregular, però la tardor i la primavera són les estacions en les quals són més freqüents.

Acta notarial fundacional de l'any 1842 conservada en l'Arxiu del Regne de València

Junta Directiva, elegida el 30 de juny de 2015, formada per:

• President: Enrique Soriano Gómez
• Secretari: Josa Mª Catalunya Oliver
• Tresorer: Carles Catalunya Melchor
• Vocal: Mónica Martí Manrique (Delegada Escola Música)
• Vocal: Francisco García Peñalosa (Delegada Escols Juvenil)
• Vocal: María Orón Aznar
• Vocal: María Elvira Orón Orón
  • Vocal: Angel Luis Domínguez Escolástico
• Vocal: Juan José Orón Orón

Totes les accions són sotmeses per acord entre els membres de la Junta Directiva. Els documents són de producció pròpia o comprats

Edifici municipal inaugurat el 13 de desembre de 2002, situat en el Carrer 9 d'Octubre, 1 de Gilet. Planta trapezoidal d'uns 460m2, distribuït en tres altures:

• El soterrani està destinat a garatge per a, entre altres coses, guardar tot el material que necessiten les associacions així com material destinat a les festes patronals o altres esdeveniments. En aquesta mateixa planta també s'ubica la nova oficina de correus des del principi del 2006

• La planta baixa disposa de recepció, una sala polivalent on assaja el Cor, un saló d'actes multiús destinat a activitats culturals, conferència, concerts, assajos de la banda de música o reunions, on l'aforament es pot variar segons les necessitats de cada esdeveniment, banys i la sede de la Societat Musical, on es troba el seu arxiu.

• La primera planta consta de diferents dependències o despatxos per a cada una de les associacions ubicades en l'edifici, les quals disposen d'un despatx propi per a dur a terme les seues gestions, i al mateix temps tres d'aquestes són compartides amb la Societat Musical per poder impartir les classes de solfeig i d'instruments (de vent). Des de març de 2006 també es troba un Telecentre, dins dels programes Internet Rural i Red.es, per a l'accés a internet de forma gratuïta, on es realitzen cursos d'internet i informàtica i altres activitats relacionades amb les noves tecnologies. En la mateixa planta descobrim també, la Biblioteca Municipal i altre accés a les grades del saló d'actes.

    >Metros de depòsit: 18 m2
    >Metros lineals d'estantería: 30
    >Número de llocs de sala: 2
    >Metros lineals de documentació: 25

El fons està compost per:

• Arxiu administratiu històric i bens culturals: articles de periòdics, cartells, programes, fotografies, premis, diplomes, banderes, corbatins i instruments. Aquest part està pendent de la seua catalogació i classificació. Part d'aquest està en l'arxiu, els instruments es conserven en una habitació del mateix edifici a la qual s'accedeix per les grades de l'auditori.
• Arxiu musical: partitures de producció pròpia o comprades, i la col·lecció de partitures "Retrobem la Nostra Música", publicades per la Diputació de València
• Arxiu administratiu: factures i altra documentació administrativa

Inventari del fons en format Excel, des de l'any 2001

Concertar visita amb la Presidència per correu electrònic

Qualsevol persona pot accedir a l'arxiu concertant cita amb la presidència prèviament, per correu electrònic

Si

Es facilita l'accés a la documentació, sempre per sol·licitud a través del correu electrònic. Es disposa d'una base de dades en format Excel.

• Biblioteca auxiliar: En la planta superior es troba la Biblioteca Municipal

Si, sota supervisió de l'Arxiver i/o President, sempre i quan el copyright ho permès

Número de documents multimèdia per determinar

ISDIAH, ISAD(G), Dirección General del Archivo Nacional. (2010). Proposta per a la descripció de documents musicals en l'Arxiu Nacional, juliol

Complet

Data de creació 17/11/2018

Elaborada per Laura Peris Pascual

• El Camp de Morvedre (València) (Geographic subregion)