Arxiu de la Unión Musical La Aurora de Albatera

Arxiu de la Unión Musical La Aurora de Albatera

• Cultural Institution Archive
• Private

Segons refereix el cronista d'Albatera, Jesús Aguilar Hernández (2002: 515), l'agrupació musical sorgeix en un temps una mica anterior a novembre de 1884, quan se signa el "Reglament de la Música d'Albatera". En aquesta ocasió, l'agrupació rep la denominació de "Progrés Musical", i assumeix la direcció Joaquín Valdés i Canals, professor de música, qui s'encarrega de la formació dels músics educands. Al voltant de 1918, l'agrupació actua sota el nom de "Erviti musical" i realitza els assajos al local del Casino de la mà del mestre Salvador Serna Serna. L'any 1928, s'elaboren els estatuts de l'anomenada "Societat Artística Musical", en el qual s'estableixen dues tipologies de socis: els anomenats protectors o benefactors i els artistes o músics. Segons Aguilar (2002: 516), com els estatuts apareixen sense ratificar, per la qual cosa hi ha la possibilitat que es tractés d'un projecte en curs.
La banda rep la seua denominació actual en temps de la República (1931) amb la signatura dels nous estatuts en termes similars als anteriors de la Societat Casino d'Albatera (Aguilar, 2002: 517).
A la mort del mestre Salvador Serna Serna al setembre de 1946, es fa càrrec de la societat el seu fill Joaquín Serna Serna.
Cap a 1952 assumeix la direcció, el músic militar de la veïna Catral, Joan Miralles Leal. Al llarg dels anys 1960, la banda sofreix un període d'inactivitat que no serà reprès fins a l'època de la transició (1977). En aquesta ocasió, Manuel Serna Berná assumeix les tasques de direcció musical. En les últimes dècades, la banda de música s'ha assortit d'un gran elenc de directors: Eduardo Peris Signes (1994-1995), Santiago Cinquè Serna (1995-2009), José Alberto Pina Picazo (2009), Daniel Gilabert Gil (2009 -2010), Ángel Lasheras Canals (2010-2012), i de nou, Santiago Cinquè Serna (2012-actualitat). En els últims trenta anys la Unió Musical ha estat guardonada en múltiples certàmens musicals, entre els quals destaquen: Segons premis a Benidorm (1985) i Autonòmics de la Comunitat Valenciana en 1989 i 1997; Premi Nacional de Camp de Criptana (Ciutat Real) el 1998; Primers premis en els certàmens provincials de la Diputació d'Alacant a Crevillent (1989), Biar (1997), Bigastro (2000), Elda (2002), Altea (2004), Redován (2013); Primers Premis en els certàmens Autonòmics de Xest (2002) i València (2013); Primer premi al Certamen Nacional "Ciutat de Cullera" (2009).
La Unió Musical "L'Aurora" està en possessió de la Medalla d'Or de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana pel 125 aniversari des de la seua fundació (1882-2008).

Albatera és un municipi d'uns 11.850 habitants (IVE, 2017) situat a la comarca del Baix Segura, en un punt geogràfic a mig camí entre Alacant i Múrcia. La localitat pertany al terme provincial d'Alacant encara que a causa de la seua proximitat amb l'horta de Múrcia i Oriola es vincula a aquestes per les seues característiques culturals, històriques i lingüístiques, com la resta de pobles de la comarca. Quant a la seua situació orogràfica, el terme municipal queda comprès entre les Serres de Crevillent i Callosa de Segura, i poden diferenciar-se clarament dues zones: una zona muntanyosa (Serra d'Albatera) que tanca el terme al nord-est i la plana al sud-est que rep el nom del Saladar. Albatera pren el seu nom de l'àrab (al-uatira: el sender). Els seus edificis més destacables són l'església parroquial de Santiago Apòstol de 1727 i l'ermita de la Mare de Déu de l'Aurora reconstruïda en 1784. Les seues festes patronals de moros i cristians tenen lloc el 25 de juliol en honor al patró Sant Jaume Apòstol ia l'octubre es festeja a la patrona, la Mare de Déu del Roser (Gran Enciclopèdia de la Comunitat Valenciana, 2005).

L'arxiu de la Unió Musical "L'Aurora" no empra un sistema ordinari d'ingrés de documents, l'àrea administrativa conserva informació relativa a les seues funcions dels últims 10 anys. En el cas de l'Arxiu de béns musicals el tipus d'ingrés és del tipus extraordinari, és a dir mitjançant compra o donació. A destacar les donacions dels seus directors i músics integrants, les donacions de la Federació de Societats de Bandes de la Comunitat Valenciana, de l'Ajuntament d'Albatera (himne), de la Diputació d'Alacant.

En l'actualitat la Unió Musical "L'Aurora" d'Albatera disposa de dues seus:

• La tercera planta del Centre Sociocultural "Reina Sofia": lloc habitual dels assajos de l'agrupació, aquí es conserva el patrimoni museístic: fotografies, diplomes, premis i condecoracions.

• L'edifici Casa de la Música "Manuel Berná": lloc de l'Escola de Música "L'Aurora", va ser inaugurat el 24 d'octubre de 1997 i està constituït per dues plantes, el formen 10 aules, dues oficines i una sala d'actes , dels quals la banda només utilitza 3 aules i una oficina, ja que l'Escola de la Unió Musical "l'Aurora" comparteix espai amb l'Associació Musical "Santiago Apòstol" i el Col·legi Públic "Cervantes". La sala destinada a l'arxiu també s'utilitza per a la docència.

• Metres de dipòsit: 10 metres quadrats.

• Metres lineals de prestatgeria: 56 metres de prestatgeria.

• Nombre de llocs en sala: un lloc de consulta.

• Metres lineals de documentació: 47 metres de documentació musical; 9 metres de documentació administrativa.

Fons d'obres manuscrites: és el fons més important d'aquest arxiu tot i que també és força reduït, destaquen principalment les obres originals sobre música festera i obres de concert per a banda d'alguns compositors locals, com és el cas de Manuel Berná García (1915-2011 ), entre algunes de les seues obres que guarda l'arxiu cal citar les següents: Guió de la Marxa mora "Abencerrajes" Op. 3 (1939); Partitura amb dedicatòria del pasdoble "Albatereando" Op. 8 (2002); Guió de la marxa lenta "El bon mestre" Op. 60 (1939); Guió amb dedicatòria de l'Himne a la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat "Nostra Senyora de Montserrat" Op. 94 (1939); Partichela de la trompa solista del Concert Clàssic per a trompa i banda Op. 43 (1991); Guió del Rèquiem Op. 156 (1987). Un altre dels compositors del qual es conserven obres originals és Manuel Serna Berná, principalment pasdobles.
Fons de còpies: la gran majoria dels compositors, directors, professors i músics que han passat per aquesta institució han fet importants contribucions a l'arxiu en forma de donacions. Cal destacar gairebé integrament les obres per a banda de Santiago Cinquè Serna. Altres músics que han llegat part dels seus treballs són: Manuel Serna Berná, Daniel Gilabert Gil, Antonio Bailén Sarabia, Juan Antonio Aibar Rubira, Sergio Serna Pons, Joan Miralles Leal.
Arxiu institucional: la major part de la documentació administrativa és recent, la documentació històrica no està descrita ni classificada, cal esmentar els llibres històrics d'actes de la Junta Directiva que es remunten a l'any 1957.
Arxiu administratiu: a les oficines disposen d'un petit arxiu fotogràfic producte de donacions particulars, una col·lecció d'audiovisuals que adquireixen de la televisió local, un tiratge de sis revistes no comercials en honor a les festes de Santa Cecília (1998-2003), entre les publicacions comercials es troben les enregistraments sonores de la Unió Musical.
Col·lecció museística: la banda disposa d'una discreta col·lecció d'instruments antics, alguns dels quals en ús en l'actualitat. Entre els quals cal destacar els següents:

• Clarinet Noblet Núm A12008 (li falta el barrilet).
• Bombardí Rott Núm 42361. (Sib)
• Bombardí Rott Núm 7770. (Sib)
• Trombó Booseys & Hawkes England Regent IU Núm 632-690.450.
• Trombó Booseys & Hawkes England Regend IU Núm 632-677.733.
• Trompeta Yamaha YTR-232S Nº040364.
• Trompa Rott Czechoslovakia Núm 66009 (li falta la bomba d'afinació)
• Piano de paret Bernareggi Gasso i Cia Núm 18416 (avariat).
• Tuba Rott Casa Erviti S. Sebastià. Sense Núm. De sèrie.
• Bombardí Rohland & Huchs Graslitz. Fills d'E Carrión - Vitòria. Sense Núm. De sèrie.

Com a instrument d'informació s'utilitza un inventari d'instruments musicals i un catàleg d'obres musicals elaborat de manera manual, en el qual s'anoten les obres que s'incorporen al catàleg mitjançant nombre currens. Per facilitar la recerca de la partitura en concret, s'ordenen en aquest catàleg per ordre alfabètic. Com a instrument de control s'utilitza un registre d'entrada i eixida de documents: on s'anoten els ingressos i eixides temporals dels documents.

L'accés a l'arxiu per al públic general és restringit. Es permet la consulta als investigadors sempre que es justifiqui el motiu de la investigació i previ consentiment del president i la junta directiva.

L´accés a l´arxiu no està preparat pera persones amb mobilitat reuïda.

L'arxiu disposa d'un sol lloc de treball per a la consulta dels documents. No disposa de base de dades, només es compta amb el catàleg com a instrument arxivístic d'informació.

Ofereix el servei de reprografia de documents quan els drets d'autor ho permeten.

• Data de creació: 18/04/2018.
• Data de revisió: 09/05/2018.

• El Baix Segura (Alacant) (Geographic subregion)