Arxiu de la Unió Musical La Lira de Vila-real

Arxiu de la Unió Musical La Lira de Vila-real

• Arxiu d'Institució Cultural
• Titularitat privada

L'origen de la banda de música de Vila-real es remunta a 1848, quan l'organista i secretari municipal Blas García Batalla va fundar la primera societat musical local, que va aprovar el seu reglament en 1854. Degut a les tensions sorgides amb altres grups instruments preexistents, aquesta formació es va dissoldre en 1885. Els propis músics van fundar, sols un any després, la Sociedad Musical de Villarreal. Disputes internes d'ordre religiós van provocar la disgragació de la societat en 1895, quan va naixer una segona banda batetjada com "La primitiva" o "La nova". S'obri així un període marcat per una forta rivalitat entre ambdues agrupacions, que perdurarà fins 1909, quan es dissol aquesta nova agrupació.

En 1911 és nomenat director José Goterris Sanmiguel, qui aconseguirà sufocar els enfrontaments entre els músics i portarà a l'agrupació a viure un dels períodes de major esplendor. La seua tasca al front de la Societat Musical es va veure recompensada amb nombrosos premis en certàmens (Borriana, 1913; Castelló, 1915; València, 1915), a més d'altres assoliments com la creació de l'Escola de Música i Declamació en 1925. A la seua mort en 1930, va ocupar el lloc de director el seu fill, José Goterris Rambla.

Amb l'arribada de la Guerra Civil, la banda va continuar la seua activitat gràcies a la participació dels educands, que van mantenir viva la societat baix la direcció de Bautista Ortells. En acabar la contesa, els músics van tornar a la formació musical, però les tensions polítiques entre ells van provocar una nova divisió de l'agrupació, formant la secció de vent de la Ta-Go-Ba, una rondalla que funcionava en la ciutat des de 1932.

La definitiva reassociació dels músics no va arribar fins 1953, quan s'adopta el nom que perviu fins avui en dia: la Unió Musical la Lira de Vila-real. Des d'aquell moment, els músics van deixar de costat les tensions del passat i van lluitar per recuperar el nivell artístic que havien assolit en altres temps. Per això van designar com primer diretor a Francisco Olmos, amb qui van tornar a participar en distints certàmens. A la seua marxa, en 1958, li va seguir una etapa d'inestabilitat en la qual es van succeir diversos directors: Rafael Beltrán (1958-59); Amadeo Antonino (1959-73); i Onofre Prohens (1973-75).

En 1976 pren el càrrec Francisco Signes Castelló, sota la batuta del qual es tornen a collir alguns èxits en els certàmens provincials de Castelló. La seua etapa s'estendrà fins 1997, quan el succeeixen Joaquín Ortells (1998-99), José Antonio Rebollar (2000) i Vicente Ortiz (2000-06), fins que en 2006 pren la batuta el vila-realenc Juan José Peláez Vilanova. En aquesta darrera etapa, la societat ha vist creixer notablement el nombre de músics que la conformen, producte del gran desenvolupament de la seua escola de música (Flores, 2009).

Vila-real és una ciutat de la Comunitat Valenciana, pertanyent a la comarca de la Plana Baixa. Compta amb 50 334 habitants (INE, 2017), sent el segon municipi amb major població de la província de Castelló. L'actual nucli de població va ser fundat pel rei Jaume I en 1274, segregant-lo del terme de Borriana mitjançant la Carta pobla.

Durant la Guerra de Successió, Vila-real va ser assaltada per les tropes borbòniques de Felip V, que van ocasionar al voltant de 500 morts i nombrosos danys materials.

Durant la segona meitat del segle XIX, l'economia va prosperar notablement en iniciar-se el cultiu de tarongers, que va donar un gran impuls econòmic a la ciutat.

Des de 1956, el sector agrícola ha sigut substituït paulatinament per la indústria (sobretot la ceràmica), que ha ocasionat un marcat creixement urbà en atraure a nombrosos inmigrants.

Estatuts de la Unió Musical la Lira (1964)

La societat musical està representada per una junta directiva formada per set persones (president, vicepresident, secretari, dos tresorers i dos vocals). La gestió de l'arxiu recau en una persona aliena a la junta directiva.

La documentació que forma part de l'arxiu de la societat sol ser per compra, donació dels autors o prèstec d'altres arxius.

L'actual seu de la Unió Musical la Lira, coneguda popularment com "El musical", és un edifici cèntric de tres altures, inaugurat el 2007.

En la planta baixa hi ha un ampli espai de recepció, a més del magatzem de la societat i les oficines de l'escola de música.

La primera planta és ocupada per la sala d'assaig, l'oficina de l'associació i l'arxiu. La darrera planta alberga l'escola de música.

L'arxiu de la societat compta, a més de amb partitures, amb material documental, hemerogràfic, fotogràfic i audiovisual.

L'arxiu musical compta amb una base de dades que facilita l'accés al material.

Per accedir a l'arxiu cal concertar una reunió amb l'arxiver.

L'accés és lliure, sempre que estiga autoritzat per la junta directiva. Per accedir a l'arxiu, la persona interessada ha de possar-se en contacte amb l'arxiver.

L'arxiu compta amb una zona de treball que es pot fer servir per a consultar els fons. Gran part dels fons de l'arxiu estan digitalitzats, el que facilita el seu accés sense necessitat de visitar l'arxiu.

L'arxiu disposa de fotocopiadora i escàner.

ISDIAH, ISAD(G)

• Data de creació: 30/09/2019.
• Data de revisió: 15/10/2019

• La Plana Baixa (Castelló) (Geographic subregion)