Arxiu de la Societat Musical Lira Saguntina

Arxiu de la Societat Musical Lira Saguntina

• Arxiu d'Institució Cultural
• Titularitat privada

Abans de néixer com a entitat social, i en els temps de la guerra carlina, ja existien dos Bandes de Música a Sagunt, en aquell temps, enfrontades per motius polítics. "ELS GARIBALDIS", en record de l'heroi liberal del Ressorgiment italià, va néixer a 1.870 de la mà de Tomás Gutiérrez, sent la plataforma de creació de l'actual "Lira Saguntina". Vestien vestit militar, guerrera blau marí, botonadura daurada i pantalons vermells i ros. Aquesta indumentària es veia augmentada en els dies de gala per una banda vermella que cenyia la cintura i un plomall encarnat afegit al barret.

"ELS SERRALBOS", denominació popular amb què es va apel·lar a "ELS CERRALBOS", van néixer anys més tard que els seus antagonistes i eren portadors del nom de la figura del Marquès de Cerralbo, motivada en un hàbit de lleialtat cap a la comunió tradicionalista, estant la seva creació més motivada per factors polítics que culturals, ja que el citat Marquès es dedicava, des de la Prefectura, a l'organització del partit carlista, utilitzant tots els mitjans d'unió va creure beneficiosos. Situació per la qual, entre altres, la seva desaparició es torna quasi lògica. Vestien de manera similar que els seus "oposats", excepte la banda, que es lluïa en celeste.

Més tard, sorgeixen inconvenients, i alguna que una altra escaramussa entre tots dos, desapareixent finalment "ELS SERRALBOS". I és a partir d'aquí quan entri "ELS GARIBALDIS "i les restes de" ELS SERRALBOS "neix, afavorida per l'Ajuntament, i sota el nom de "Banda de Sapadors Bombers de Sagunt", de la qual ja es tenen referències al Certamen de Bandes de Música de València amb la direcció de Tomàs Gutiérrez Rodríguez, en els anys 1886 i 1888, en els quals va aconseguir, entre nou Bandes, un cinquè i un quart premi, respectivament.

Pocs anys després, per motius econòmics, l'Ajuntament dissol aquesta Banda per el que es refunda amb el nom de "Banda Lira Saguntina" i participa al Certamen de València els anys 1891, amb un tercer premi interpretant "Tutti In Maschera", de Pedrotti i Carmen, de Vicet. En 1894, sense premi, van interpretar "El Sopar dels Apòstols ", de Wagner i "Cleopatra ", de Mancinelli. I el 1896, amb un primer premi van interpretar "Adéu", de Giner i "Preludi Original", d'Antonio Palanca Masiá. els tres anys sota la direcció de D. Antonio Palanca Masiá.

El 1896, hi va haver un intent de formar una Banda Municipal a Sagunt, tal com diu un escrit de data 12 de desembre de l'esmentat any, i signat per 19 músics que des 1891 formaven la dalt anomenada "Lira Saguntina". En aquest mateix any, 1896, la Banda Lira Saguntina, dirigida per Antonio Palanca Masià va al Certamen de Tortosa, obtenint el SEGON PREMI de la Secció Primera.

La Societat Musical "Lira Saguntina" tal com avui la coneixem estructuralment, va ser fundada allà per un 18 d'Octubre de 1.908 amb el nom de, "Banda Unió Musical de Sagunt "sent el seu primer president i director, Baldomero Cants Escrivà, que juntament amb la primera Junta Directiva, va prendre possessió del càrrec l'1 de novembre següent, tal com es reflecteix en el manuscrit de la primera acta. Va ser el seu primer local social "LA GARROFERA ", del carrer Sant Francesc 15, en els locals, per adequar-la a mobiliari, els seus primers 50 socis havien d'aportar la seva pròpia cadira, que després quedaria en propietat de la Societat. La primera quota social que es satisfeia arribava al muntant de cinquanta cèntims.
Baldomero Cants Escrivà, en aquell temps, casat amb una filla de Tomás Gutiérrez, va ser el primer President i Director de la Banda de Música. Aquest mateix any, 1908, amb el nom d'Unió Musical de Sagunt, participa al Certamen de València en la 2a secció, sota la direcció de Baldomero Cants Escrivà, van interpretar "Hänsel And Gretel" de Humperdink i "Rapsòdia Hongaresa" de Liszt. Més tard, al març de 1.909, la Societat es traslladaria a l'estret, però entranyable, local de carrer Capità Pallares (Escola "Lluís Vives), local que se substituiria a 1.912 per la antiga església de l'ex-convent de Sant Francesc, amb les seves dependències annexes, al costat de la Glorieta. Allà es construiria el "Teatre Principal", amb les seves representacions teatrals, en les que la Zarzuela gaudia d'extraordinària preferència. Es va abandonar després de 22 anys d'estada en ell. El 15 de Desembre del mateix any, es va canviar el nom de la Societat pel de "Unió Musical "Lira Saguntina".

Com Banda Unió Lira Saguntina va acudir al Certamen de València en 1910, amb un nombre de 59 músics obtenint un TERCER PREMI de la PRIMERA SECCIÓ. Era director de la Banda en aquelles dates, Antonio Palanca Masiá, qui gratuïtament dirigeix "la seva Banda" i van interpretar "Simfonia Fantàstica", de Berlioz i "Escenes pintoresques" de Massenet. Va ser en aquest mateix any, 1910, quan es van beneir les banderes de la Creu Roja, acte que va ser acompanyat per les dues Bandes que en aquells dies hi havia a Sagunt, la "Lira Saguntina" i "L'Art".

Per aquell temps (data de creació dels primers estatuts pels quals s'havia de regir la Societat), es comptava amb 850 socis i 50 places en la Banda.

En 1.912, el centenari de Josep Romeu va ser acompanyat i interpretat, l'himne compost per a l'ocasió per Antonio Palanca Masiá, per "La Lira" i "L'Art". Successivament, i a partir de 1.912, quan Baldomero cants deixa la presidència, ocupen el càrrec de presidents: Juan Chabret Bru, Miguel Vives Llopis, Rafael García Segarra, Enrique Belarte Batalla, José Bono Villaplana, José Casanova Ramos, Miguel Vives Latorre, Ramón Casans García, Manuel Cuenca Rodrigo, Julián García Lluch (en diverses ocasions, l'última de 1944-1948) i Felip Collado Álvarez (de 1934 a 1.937).

El 1914 torna la Unió Lira Saguntina al Certamen de València, amb 55 places i en la Secció Primera, obtenint un TERCER PREMI sota la batuta d'Antonio Palanca Masiá, interpretant "Carnaval Noruec", de J.Severin, i "Orfeu a l'Avern", de Julián Palanca Masiá, a més de les marxes per la desfilada: "Oh Pàtria!" i "Laurona", també de Palanca.
Després, pateix un impàs i ja no torna a actuar fora de la població fins 1.930. en aquest lapse de temps, van passar per la difícil tasca de la direcció Antonio i Baltasar Palanca Masiá, a qui passa, al final de 1.929, Bernabé Sanchis Porta.

Amb el definitiu nom de Societat Musical Lira Saguntina, s'acudeix al Certamen de València, en 1.930, Segona Secció, presentant 40 places i deixant d'actuar 14 persones per excés de plantilla. La direcció va anar a càrrec de Bernabé Sanchis Porta i van interpretar "La Meiga", de Guridi i "Dejanire" de C. Saint. La Societat comptava amb 800 socis a 50 cèntims mensuals. Julián Palanca Masiá, va formar part del Jurat.

Va tornar al certamen en 1.931, i com a dada curiosa, ressenyem que en aquest any, en el qual es va batre el rècord de Bandes participants en aquest Certamen, (10), 3 eren de Sagunt ; "EL Art", la "Lira Saguntina" i una del Port de Sagunt, anomenada Societat Musical "Sota i Aznar". L'obra obligada va ser "La Marchenera" de Moreno Torroba, i de lliure elecció "Les Danses Guerreres del Príncep Igor", d'Alexander Borodin, aconseguint la Lira Saguntina el Primer Premi de la Segona Secció. Va ser tan clamorós l'èxit obtingut, que l'arribada de l'expedició es va demorar en més de tres hores en raó al abundant gentada que impedia l'entrada a l'Ajuntament de músics i acompanyants al esdeveniment. Va ser dirigida per Bernabé Sanchis Porta. En aquest mateix any, al Certamen Musical de Xàtiva, i sota la mateixa batuta, es va obtenir el 2n Premi de la Secció Primera.
En 1.932 es va tornar a anar al Certamen de València, amb la direcció de Bernabé Sanchis Porta, en el qual no es va aconseguir cap premi en la Secció Primera, interpretant "El Amor Brujo ", de Falla i "Stenka Racine", de Glazunov, però sí en el següent any, 1.933, que amb 62 places i en la mateixa secció, s'arriba al 2n Premi, interpretant "Torre Bermeja", d'Albeniz i "Dejanire", de C. Saint. Aquest va ser l'últim any que dirigiria el susdit director, el qual va interpretar el seu pasdoble "Juan Chabret".

En 1.933, canvia el President, assumint aquestes tasques Felip Collado Álvarez, i el director de la Banda; aquest últim canvi motivat per la presentació de la dimissió irrevocable per part de Bernabé Sanchis Porta el 19 de Desembre de 1.933, sent substituït per Vicente Tomás Ridaura des del 10 de Maig de 1934. Comptava la Societat amb 62 places com a músics i 823 socis.

Posteriorment, en 1.934, i durant vint anys, s'ocuparia un nou local a la mateixa Glorieta, propietat d'Isabel Romaguera i en concepte de lloguer, cantonada a la carrer Capità Pallares, edifici al qual es va arribar després de compartir durant uns mesos l'edifici social del "Centre Republicà Autonomista", i poc després a l'edifici immediat, molt més gran, amb sortida al carrer Sant Diego, a l'emplaçament on avui es troba l'actual Societat de Caçadors. Va finalitzar tot aquest bagatge amb el assentament situat a la Plaça del Cronista Chabret juny.

S'arriba a l'any 1.935, i és en els seus finals quan Mariano Puig Yago s'ocupa de la direcció de la Banda. En el següent any, 1.936, per l'esclat de la guerra civil, aquesta Societat, com moltes altres de la geografia nacional, pateix un gran trastorn, i fins els seus arxius es veuen trastocats, ja bé per ignorància, o per assalts, extraviant dades que van perjudicar a la recopilació per dates de determinats documents històrics. Hi ha un gran lapsus de temps sense fixació d'activitat musical, fins que el 20 de juliol de 1.939, en finalitzar la guerra, es va formar una Comissió per a la reorganització de la Societat, amb Florencio Delgado Sancho, com a president i Valentín Palència Muñoz en el càrrec de director des del 10 d'Agost de 1.939, reprenen de nou els fils de la Societat.

El 5 de juliol de 1.936, i en la seu de la Societat, es va formar una mútua per tal que els Srs. Socis que morissin poguessin comptar amb la Banda en el seu enterrament, costum que va perdurar fins als anys 70.

Fruit de la inestabilitat de l'època, la Societat va travessar una greu penúria econòmica, arribant a reduir el sou del director de 600 ptes. mensuals a 150, després de successives rebaixes, d'aquesta manera pagament una gran càrrega econòmica per a la Societat, obtinguda per mitjà de donacions particulars, actes i subvencions (no gaire suculentes) per poder afrontar aquest, juntament amb nous instruments per als educands. En el social, 1.937 es va destacar per un succés molt especial, la Junta Directiva aprovada en Junta General, va tenir de dimitir en ple atès que els electes ho van fer, majoritàriament, per dues vegades consecutives. En una tercera junta general, va quedar, per fi esbossada la Junta Rectora de la Societat. Era en aquells dies president Manuel Cuenca Rodrigo, el qual va haver de dimitir el 10 de setembre del mateix any per incorporar-se a files juntament amb el Vice-Secretari i el vocal segon, reprenent la Presidència accidental José María Torres Capella fins gener de 1.938.

Al novembre de 1.939, va ser lliurada a la Societat la imatge de Santa Cecília de mans de Román Bolinches Albiach, en nom de la Comissió de Festes de Santa Cecília.
A finals de febrer de 1.940, i per la greu crisi econòmica que va patir la societat, no podent-se fer càrrec del sou de director, es va haver de cessar Valentí Palència, succeint-li en el càrrec, i de forma interina, el músic de la Banda, Enrique Villalba Navarro. En aquest mateix any, i segons resa l'ofici núm 3.391 de l'en aquells Il·lustríssim Ajuntament nacional de Sagunt, de data 17 de Juny, la Societat Musical "l'Art" va ser obligada a dissoldre per ordre remesa a aquest Ajuntament pel Governador Civil de València Francisco Javier Planas de Tovar. Els motius adduïts van ser la manca de voluntat de negociació a l'hora de la fusió amb la Societat Musical "Lira Saguntina".

Des de l'any 1.941, quan Julián Palanca Masià va actuar amb la Banda a Burjassot, fins 1.945, hi ha una enorme crisi en la Societat, passant des del tràngol de desaparèixer fins a la fusió de les dues bandes de la ciutat; "L'Art", de mal nom "El Moc" (per la seva joventut) i la "Lira Saguntina" coneguda com "Els enterradors", (per actuar en tots els soterraments dels Confrares de Setmana Santa), en una sola Banda, la qual cosa sembra un ambient de discòrdia, pel nom. Finalment, es va decidir per l'actual de "Lira Saguntina", formant-se una comissió que va presidir Julián García Lluch desde 1.944 fins 1.948.

Passen per la difícil tasca de Directors; Julián Palanca Masiá, Vicente Tomás Ridaura, al que va sustituir Vicente Tormo Ibáñez (5 d'Octubre de 1.944) i Fernando Tormo. José Albelda Hidalgo, l'any 1.946, el 15 de Juny, i fins 1.950, passa a ser Director de la Banda de Música i Julián García Lluch, President des de 1.944.

En aquests anys, la Lira Saguntina, actua amb caràcter extraordinari en diversos concerts i cercaviles a les festes de Reus; amb 55 places. S'eleva a 827 el nombre de socis que paguen mensualment 5 pessetes.

A finals d'aquest any, 1.948, ocupa la presidència Manuel Claramunt Brú. Julián García Moreno, fill de Julián García Lluch, qui ocupa a principis de l'any 1.950 la presidència. José Albelda, per atendre els seus negocis, es veu obligat a abandonar el càrrec de director, que és ocupat per Ramón Ramírez Caldés.

Carcaixent és el següent Certamen, 1.950, on s'obté un 2n Premi en la Primera Secció, presentant 50 places. Un emocionant acte posa colofó a l'any en curs. La tornada a la ciutat de Joaquín Rodrigo que faltava de Sagunt des de 1.906 Amb el mateix President i Director, a 1.951, s'aconsegueix el 1er Premi en el Certamen Musical d'Onda. Al maig del mateix any, passa a ocupar el càrrec de director Antonio Chover, a qui reemplaça de nou Ramón Ramírez Caldés. aquest últim va presentar la seva dimissió el 22 d'Abril de 1.952, situació que va impedir que es presentés la Banda al Certamen de València com estava previst. Fruit d'això va ser considerat "persona non grata" per a la Societat. Va ser substituït per Salvador Barber, el 17 de Juliol de 1.952.

El 3 de juny de 1.953, el Teatre Romà és l'escenari de la presa de possessió del nou Director, en aquesta ocasió, Joan Garcés Queralt, que substitueix Salvador Barber cessat el 27 de Març de 1.953.

A l'abril de 1.954, mes en què Vicente Devís Carretero ocupa la Presidència de la societat; Vicente Devís va morir sent president el 19 de Desembre de 1.954, assumint les tasques de la Presidència el Vice-President Vicente Benlloch Ferrandis fins a la següent Junta General Ordinària, en la qual, i després d'aquest mort, i en solidaritat amb els Directius sortints, tota la Junta va dimitir en ple, atès que entre les anteriors dimissions i la vacant de President quedaven una minoria, dimissió que no va ser acceptada per la General.
Durant aquest any, la Banda no intervé en cap certamen, limitant la seva activitat a assajos, concerts locals i processons. A destacar, si és possible, el 10 de juny d'aquest any, el lliurament a Madrid a Joaquín Rodrigo de la medalla de la Gran Creu d'Alfons X "El Savi" per cortesia de la Societat Musical "Lira Saguntina" que la va sufragar mitjançant subscripció popular.

En el següent any, i sota la Presidència d'Enrique Quevedo Bojo, que s'estendrà fins 1.959, dos fets marcaran fites històriques a la Societat: en el musical, la presentació del nou Director el 22 de Maig de 1.955, Julio Ribelles Brunet. El fonamental per a la posteritat, va ser l'adquisició del solar per al nou edifici social, que és el que en l'actualitat subsisteix. El solar va ser adquirit per deu socis, encapçalats pel propi president, els quals van abonar la quantitat de 382.930'5 ptes. a Ernesto Casanova Ramos, antic propietari. Un cop comprat, va ser cedit al musical, el qual va idear, a manera de préstecs, les famoses "làmines", que no eren altra cosa que el rebut dels diners a compte que es tornaria segons sortejos anuals. Al costat d'aquest diners, cal afegir les donacions particulars, institucionals i els actes que els músics no van percebre, voluntàriament, en benefici de la societat. Van ser diversos els socis que van treballar altruistament en les obres del "Musical", després de sol·licitar permís a les més altes instàncies civils i religioses per poder treballar en diumenge i festius, dies que no ocupaven en el seu treball habitual. Les obres, en la seva primera fase, van treure a la llum mosaics de l'època romana juntament amb restes arqueològiques diversos, tots ells de gran importància.

El Certamen de València es torna a aparèixer en 1.955, aquest cop és un 2n Premi de la Secció Segona, i el premi de Direcció és per a Julio Ribelles Brunet. Van actuar 40 músics. L'obra obligada és "el Barberillo de Lavapies" de Barbieri i la de lliure elecció "Boris Goudunov" de Modest Moussorgsky.

3er Premi a València, 18 de Juliol de 1.956, Secció Segona amb "El Trust de els Tenorios" de José Serrano com obligada i " Marxa Eslava" de Peter Ilitx Tschaikovsky de lliure elecció; i Torrent, guanyant també el 1er Premi de Pasdobles celebrat a Massamagrell, interpretant "Pepita Greus" de Pascual Pérez Choví i "El Tambor de Granaderos" de Ruperto Chapí.
A l'any següent, 1957, en la mateixa Secció Julio Ribelles va portar a Sagunt, amb la Banda, un Primer Premi per a l'agrupació i el Primer en direcció per a ell, interpretant "Una nit a Calataiud " de P. Lluna d'obligada i " Marxa eslava "de lliure elecció. Igual Premi portaria la Banda dels certàmens de Torrent i Massamagrell (de pasdobles) el mateix any, en aquest últim interpretant "Pepita Greus" de P. Pérez Choví i "El tambor de Granaders" de R. Chapí de lliure elecció.

En 1.958, a part de la inauguració del nou local social, poc ens va oferir aquest any en el musical, ja que per la segregació parcial del terme de Sagunt en favor del de Faura, la Societat va protestar no acudint als certàmens de València i Reus. Es va realitzar un Concert Sacre i poc més.

En 1.959 es van celebrar les Noces d'Or de la Societat, amb l'actuació de la Banda de la Societat sota la direcció de Julio Ribelles Brunet, l'Orquestra Municipal de València sota la direcció de José Ferriz i la Coral Polifònica Portenya dirigida per José Sanchis Cuartero. Van actuar de rapsodes Fernando Cos Gayón i el periodista José María Hernández Perpiñá. Va ser l'any de la creació del Cinema-Club. Al juliol del mateix any, 1959, es va tornar a acudir al Certamen de València, obtenint el Primer Premi de la Primera Secció, tornant a obtenir el Premi de Direcció Julio Ribelles Brunet, interpretant "Peer Gynt", i "Boris Godunov", de Mussorgski.

Torrent va ser la posterior cita, el mateix any, amb un Primer Premi en la Primera Secció com a resultat.

En 1.965, es comptava amb una plantilla de 44 músics, 5 educands i 25 alumnes a la escola, sota la direcció de Julio Ribelles Brunet. En el social, i durant tots aquests anys, des de 1.953 fins a 1966, i en data 31 de desembre el nombre de socis va passar de 955 a 1537.

El 19 de juny de 1.966, Julio Ribelles deixa la direcció de la Banda per fer-se càrrec de la Banda Municipal de Palma de Mallorca, substituint en el càrrec, Amando Blanquer Ponsoda.
Van ser 22 actuacions les que la Banda de la Societat va fer sota la seva batuta, destacant les de Reus, la Vall d'Uixó, Albalat del Tarongers, Puçol, i per descomptat les de Sagunt. Es comptava amb 40 places en la Banda, 40 alumnes de solfeig i 22 de instrument en nombre aproximat.

El 19 de juliol de 1.971 i després de la marxa d'Amando Blanquer Ponsoda de la direcció de la Banda, i després de múltiples successos dignes de anecdotari, de València torna a portar un Primer Premi en la Primera Secció, sota la batuta d'Arturo Montes Sánchez, amb 68 músics, interpretant novament com a obra obligada "Boris Goudunov", de Modest Moussorgsky i "Valencianes" d'Eduardo López Chavarri d'obligada.

En el temps que va succeir fins a l'arribada d'Arturo Montes a la Banda després de la marxa del anterior director, Bernardo Adam Ferrero, va oferir un concert a Albalat dels Tarongers.

En 1.973, les necessitats van aconsellar un canvi en profunditat de l'instrumental de la Banda, adaptant-lo al sistema d'afinació "normal" (440 vibracions per segon), i desestimant el per llavors vigent, renovant aquest en la seva totalitat.

El 12 de Febrer de 1.975, va ser declarat oficial l'Himne de Sagunt, segons resa el acord pres per l'Ajuntament de Sagunt en aquesta data. aquesta institució va reconèixer, així que en els actes específicament saguntins, l'Himne, per la seva oficialitat, ha de ser interpretat d'acord amb tal distinció i tancar les més solemnes commemoracions cíviques. En 1.978, el 18 de Juliol, i també sota la batuta del mateix director, amb 70 músics, es va obtenir un 3er Premi en la Secció Primera del Certamen de València, sent l'obra obligada "1.812" de Peter Ilitx Tschaikovsky i el quart temps de la "novena Simfonia" (del "Nou Món") d'Anton Dvorak l'elegida com a lliure. Era president Alberto Marco Oliva.
El mateix premi es va obtenir en 1.981, amb el mateix president i sota la batuta de Jesús Juan Oriola, sent l'obra obligada "nuances" de Desireé Dondeyne i "Music for a Movie Picture "de Kees Vlak la de lliure elecció i amb 80 músics.

El 23 de Maig de 1.983, es va celebrar un homenatge al mestre Serrano, en el qual va intervenir Rafael Ibáñez Villagrasa, biògraf del mestre i musicòleg. Aquest any s'aconsegueix el 2ón Premi de la segona secció a València, amb 80 músics i la direcció de Enrique Villalba Puig interpretant Danses Alacantines d'Adam Ferrero i Cap Kenedy, de Serge Lancen, sent president Rafael Guerri Bodi.

En sessió permanent celebrada per l'Excm. Ajuntament de Sagunt el 22 de Novembre de 1.983, es va acordar concedir la medalla d'or de la Ciutat, a la Lira Saguntina, en honor als mèrits adquirits en pro de la cultura musical, amb motiu del LXXV aniversari de la mateixa.

El 26 de novembre de 1.983 es va estrenar la marxa "LXXV aniversari Lira Saguntina" de Bernardo Adam Ferrero amb motiu d'aquesta celebració com a Societat Musical.
El 26 de Juny del mateix any, es va estrenar una nova bandera brodada per dones saguntines per a la Banda en substitució de l'anterior, que datava del 26 de novembre de 1.961, i que va tenir el seu reflex en la marxa "Bandera Lira Saguntina" composta per tal fi per Bernabé Sanchis Porta, sent el responsable la lletra, el Reverend José Zahonero Vivó. Va ser padrina de la Bandera, María José Ferrer Casares.

A l'agost de 1984 la Banda dóna un concert a Cangas de Morrazo (Galícia). a més a el concurs d'Altea, es va obtenir un 4rt Premi, sent l'obra obligada "la Torre de l'Or "i la lliure "Spartacus " d'Aram Khatxaturian. Van actuar també en el Camp de Criptana amb un 2ón Premi amb "Trigeracional" de Manuel Angulo i "Marxa Eslava" de Tschaikovsky, d'obligada i lliure respectivament.

En 1.985 amb Salvador Prades Pérez al capdavant de la banda, al Certamen de València, amb 80 músics, van interpretar "London Suite" d'Eric Coates de lliure elecció i "Preludi i Dansa "de José Moreno Gans d'obra obligada, en la Primera Secció, aconseguint un quart premi.

També un 1er Premi aconseguit per Ramón Herrero García a la Secció Primera, del Certamen de València de 1986, interpretant "Semblances de la Meua Terra" de Lluís Blanes i "Háry János" de Zoltan Kodaly (de transcripció pròpia) de lliure elecció, amb 80 músics. Al setembre d'aquest any la nostra Lira Saguntina viatja fora de les nostres fronteres, per primera vegada, a la nostra ciutat agermanada amb Sagunt, Cecina (Itàlia) on dóna un concert i participa en una desfilada.

El 1986 marca una fita en la història de la societat, neix l'Orquestra Simfònica Lira Saguntina, inicialment com Orquestra de cambra i com a resultat de la incorporació de l'ensenyament d'instruments de corda a l'escola de la societat, el director i fundador, Salvador Prades Pérez, encara que la seva presentació oficial es fa el 29 de maig de 1.993. Aquesta, es va iniciar en el Curs 1985-86 amb l'ensenyament d'instruments de corda per part del seu promotor musical, i sobre la base de la campanya instituïda per la Diputació Provincial de València "Retrobem la Nostra Música". Després d'un any d'intensa tasca, al novembre de 1986, en els actes programats per la Societat per celebrar la festivitat de Santa Cecília, es va presentar un grup de 7 alumnes, comptant amb la presència al violí del propi Professor. Un any més tard ja va aparèixer de manera oficial, sent dirigida pel seu director titular, arranjador de la majoria dels temes interpretats per la mateixa Orquestra, actuant a partir d'aquest any, en nombroses ocasions, tant en la Societat com fora d'ella, destacant el seu concurs al festival d'Orquestres Juvenils al Palau de la Música de València i la gira de Concerts efectuada arran de el seu viatge a la ciutat germana de cecina a Itàlia.

Com al·licient esporàdic, es va succeint en determinades èpoques un ressorgiment del planter dels que en un futur integraran les nostres agrupacions, i per tal motiu, el que es dóna a cridar "Banda Juvenil" de la qual es té referències des del 23 de novembre de 1.974, en el qual, un grup de menors de 18 anys, futurs músics, van interpretar en els Salons de la Societat el pasdoble "EL POSTINERO" de F. Aparicio i "MOMENT MUSICAL" de F. Schubert, sota la direcció del director titular Arturo Montes Sánchez, tasca continuada pels posteriors directors: Jesús Juan Orriola, Enrique Villalba Puig i Salvador Prades Pérez en sengles actes. Fruit d'aquestes actuacions, el 20 d'octubre de 1986, es va aprovar la creació d'una Banda Juvenil independent de la Banda pròpiament dita, dirigida per músics interessats en la pràctica de la direcció, sota la supervisió de Ramon Herrero García. van ser directors d'aquesta agrupació: Raúl García Sánchez, Emilio Ballesteros Pérez i Jesús Díez Aranda.

En 1.987 en la Secció Juvenil sota la batuta de Nicanor Sanz Sifre interpretant "An All American Suite" de Robert McRay d'obligada i" Marxa Eslava "de Tschaikovsky de lliure elecció amb 67 músics que no superaven en aquells dies els 21 anys. Tots dos anys era president Rafael Guerri Bodi. I al desembre va celebrar un concert amb Mario Monreal com a solista.
El 1988, amb motiu de la gravació del Concurs "Nova Gent" de RTVE, la Banda es va desplaçar a Madrid al mes de maig. Les obres obligades van ser "La Venta dels Gats " de José Serrano i " La Revoltosa" del mateix autor; de lliure elecció es van interpretar "An All American Suite" de Robert McRay i els temps primer, segon, quart i cinquè del Ballet "Gayaneh" d'Aram Khatxaturian; de pasdobles van sonar "La Giralda "i" Agüero ", arribant a semifinals. Mentre que l'Orquestra ha donat 12 concerts en diferents localitats de la Comunitat.
Menció a part per al 1er Premi amb Menció d'Honor aconseguit en Juny de 1.989, en la SECCIÓ ESPECIAL B (per primera vegada en la història) i 110 músics, amb el poema simfònic "Sagunt" de Bernardo Adam Ferrero, compost per aquesta finalitat i l'obra obligada "Rituals i Danses D'Algemesí" d'Amando Blanquer Ponsoda. La puntuació aconseguida va ser de 224,7 punts. L'obra "Sagunt" va aportar per primera vegada en aquest Certamen la narració de la gesta saguntina inclosa en l'esdevenir de l'obra, en la veu de Vicente Vayá Pla, segons text de Santiago Bru i Vidal. I sota la direcció de Nicanor Sanz Cifre. També amb la presidència de Rafael Guerri Bodi.

També en aquesta dècada ha realitzat múltiples concerts fora de la Comunitat Valenciana, Saragossa, Terol, tres a Cangas de Morrazo (Pontevedra), Noalejo (Jaén) i en sengles viatges a Itàlia: cecina (toscana) i Sant Salvo, Vasto i Pálmoli (Chieti). I la Orquestra ha actuat a Cecina (Itàlia).

La Societat també compta des del curs 1.989 / 90 amb un Centre Reconegut en el seu Escola de Música, denominat "Joaquín Rodrigo", segons diu el decret 65/1989, de 2 de maig, DOGV 1.061 publicat el 10 de maig de 1.989. Aquest Centre arribarà al seu màxima matriculació al Curs 1992/93, amb 580 alumnes, dels quals més de les tres quartes parts són d'instrument, així com 20 professors tots ells titulats, a càrrec de la nova figura del director artístic de la Societat (del qual depèn tota la organització musical), creada el 1.991, i assumida en la persona de Ramon Ramírez Beneyto, que al seu torn dirigeix la Banda des de Juny de 1990, director que també és substituït per Ramón Herrero García a 1.992; així com 1.794 socis de número.

Ramón Ramírez Beneyto abandona el càrrec de director el dia 3 d'Agost de 1.992, substituint en el càrrec des de l'1 de Setembre del mateix any, el que ja ho va ser de aquesta Banda, Ramón Herrero García. Per aquest motiu es realitza un concert especial el dia 23 d'octubre d'aquest any, en el qual es realitza aquest acte amb caràcter institucional. També es produeix en el mes de setembre el relleu en la direcció de l'Orquestra de Cambra, Salvador Prades deixa pas la músic saguntí, Juan Antonio Ros Navarro, antic músic integrant d'aquesta Orquestra, el qual pren possessió oficial d'aquesta el 23 de maig de 1.993.

Més canvis. En virtut de l'entrada en escena del pla de reforma educativa (LOGSE), l'escola de música passa a denominar-se "Centre Autoritzat de Música de Grau Elemental "Joaquín Rodrigo".

Un altre gran premi fa vibrar la Societat Musical els dies 3 i 4 de juliol de 1.993 sota la batuta de Ramon Herrero García, Kerkrade (Països Baixos) és aquesta vegada el Concurs Internacional. Amb 87 músics s'aconsegueixen sengles primers Premis en els apartats de Concert i desfilada. Les obres interpretades van ser "Symphonia Sacra" de Desiré Dondeyne i "Per la flor del lliri blau" de Joaquín Rodrigo ", en l'apartat de Concert, i "Gallito", "Com les pròpies roses" i "Espanya Cañí" en l'apartat de desfilada.

El Palau de la Música de València és l'immediat esdeveniment de la Banda de la Societat. El 24 d'octubre de 1.993, s'interpreta, a la Sala A de l'esmentat auditori un magnífic concert que posaria un colofó a una temporada d'intens treball.

El dia 10 d'Abril de 1.994, un altre primer premi absolut va tornar a fer vibrar la Banda de la Societat, aquesta ocasió va ser al Certamen de bandes de Cullera. Les obres van ser "Sicania" de Rafael Talens d'obligada i "Soleriana" de Carlos Suriñach de lliure elecció, el pasdoble que es va interpretar en la desfilada va ser "El tambor de granaderos" de Ruperto Chapí.

Al cim de la ratxa, 31 músics de la Banda parteixen el dia 12 de juny a la ciutat nord-americana de Dallas (EUA), per participar en l'esdeveniment cultural que la delegació de turisme d'aquesta ciutat celebra en commemoració del Mundial de Futbol 94, representant a Espanya en una de les seus de dita mundial. En aquest escenari, la Banda va realitzar dues Concerts a l'Ajuntament de Dallas ia la Universitat del Nord de Texas, així com la rebuda de la Selecció Nacional a l'aeroport i amenitzar el acte de la representació espanyola a l'Hotel Anatole, així com a l'estadi COTTON BOWL durant la celebració del partit Espanya-Corea. Com a director convidat va actuar Enrique Villalba Puig.

L'any 1.994 comença un cúmul de despropòsits que erosionaran la Societat, portant-la a passar, possiblement, pels pitjors anys des de la seva existència. tot comença en 1.992 quan la Fundació, Música 92, aprova la concessió d'una subvenció per a reconstruir el ja vetust edifici del Musical, el qual havia estat amenaçat per l'Ajuntament, donades les seves condicions. A la iniciativa s'hi va sumar Bancaixa aportant una important injecció de diners, amb la qual cosa es va realitzar un primer projecte que amb el beneplàcit de l'Ajuntament, el qual va subscriure amb el Musical un conveni que reflectia l'ús i gaudi per part de l'Ajuntament per un temps estipulat que rondava els vint anys, a canvi de responsabilitzar-se de gestionar la construcció de l'esmentat Auditori. La Escola de Música, es va del local i queda l'administració, arxiu i Local social. Canvis polítics a l'Ajuntament fan canviar el panorama polític i el tema es abandona, per reprendre més tard en un més modest. Problemes polítics primer i després greus irresponsabilitats per part de la constructora, retarden la construcció del Auditori, de tal manera que fins a novembre de 1.998, tot segueix com estava, 1 edifici que mira atònit als seus ciutadans i la casa per escombrar. Fins que els ecos judicials no donin els seus fruits, la Societat continua, en les seves múltiples seus, funcionant al ralentí.

Tot i així, la Banda no deixa de funcionar, encara que amb molts alts i baixos. Se segueixen realitzant els Concerts habituals, ia l'estiu del 96, ens visita la Banda de Ratby (Anglaterra). La Banda visita Navajas al setembre. El Concert de Nadal, tanca 1.996 al Cinema Centre Catòlic.

Menció a part per al Certamen de Bandes "Ciutat de Requena" a què la Banda va acudir el 24 de Juny de 1995, i que va ser el desencadenant d'una crisi que ja es feia olor, i que com en els millors equips de futbol va acabar amb la segona època de Ramon Herrero al capdavant de l'agrupació. Un 2ón Premi, darrere de la Banda de Carlet, va ser el just pagament d'un ambient enrarit, Ramón Herrero va continuar al capdavant de la Banda fins al festival de Bandes que al Teatre Romà.

Des de primers de novembre de 1995, la direcció artística de la Societat passa a estar sota la responsabilitat d'un jove director de tan sols 28 anys d'edat, Aurelio Chorro Vila, que arriba a la Societat quan aquesta travessa els seus pitjors moments, la Banda i Orquestra assagen al local llogat a l'Església del Bon Succés, envoltats de pols, fred i calor. L'Escola de Música fixa la seva residència (que ja tenia des de fa dos anys) a la segona planta de la UGT, el local Social en el Carrer Sant Francesc, l'arxiu, en els antics jutjats situats a la Pl. dels Porcs, el magatzem al Carrer Abril, la Secretaria al Carrer Manuel Monzó, ... El "Collage" de la Societat Musical, suposa un desgast en les seves arques, esperances, nombre de socis i funcionament que freguen la desesperació de tots els directius, socis i músics que conformen la Societat, la qual qual es fa notar dia a dia en el funcionament normal de la seva maquinària. la Banda passa a realitzar els Concerts al gèlid Cinema Centre Catòlic, l'Orquestra i l'Escola a la Casa de la Cultura, i mentre el nostre edifici mira sorprès ... i per fi, després de set anys de desterrament, la nostra societat torna a casa amb un auditori per als concerts de les nostres agrupacions.

L'estiu de 2005 la Banda Simfònica, dirigida per José Miquel Martínez Giménez, torna a concursar a Kerkrade (Holanda) obtenint, per segona vegada, medalla de plata i també d'or en el concert.

El 2008 la Societat celebra el primer Centenari, amb sengles concerts i rebent reconeixements com el Premi Onda Cero d'Honor, i la Medalla d'Or de la Federació de S. Musicals de la Comunitat Valenciana.

L'Orquestra Jove i la Banda Juvenil l'any 2010 viatgen a Sevilla on donen sengles concerts i els concedeixen La Insígnia d'Or del Curs de Temes Sevillans, "GIRALDILLO D'OR". Al juny la Banda Juvenil actua al Palau de la Música.

L'any 2011 es rehabiliten els pisos superiors com a aules per a, per fi, tenir a tots els alumnes de l'escola a la seu social. Es presenta el nou director de la Banda D. José Manuel Beltrán Bisbal i se celebra el 25 aniversari de l'Orquestra Simfònica amb un concert de la mateixa.

En el concert de Santa Cecília de l'any 2012 es realitza un homenatge al llorejat director de Bandes, saguntí, D. Francisco Hernández Guirado en reconeixement a la seva brillant carrera musical.

L'any 2014, el més destacat és l'Homenatge que la Societat ofereix a D. Juan Garcés Queralt, a pocs dies de complir 100 anys, en un concert en el qual participen les Bandes "Lira Saguntina", la "Unió Musical Santa Cecília de Moncofa" i el "Cercle Instructiu Musical de Chuirivella ". El mestre Garcés va ser nomenat Soci d'Honor. Al mes d'abril es produeix la dimissió del director José Beltrán Bisbal i s'incorpora al càrrec Rafael Doménech Pérez, professor del Conservatori de Sagunt i director de la Banda, del mateix, a més de la de Xèrica.

MENCIONS I DISTINCIONS

• Són SOCIS D'HONOR de la Societat: Baldomero Cants Escrivà, Román Bolinches, Ángel Ruiz Villaplana, José Peris Celda, Amadeu Ribelles Lluesma, Serafín Tabernero Olloqui, Bernabé Sanchis Porta, Francisco Hernández Guirado, Rafael Camps Albert, Societat Joventut Musical de Faura, Fina Gómez Monteagudo (Presidenta Comarcal de la FSMCV), Joan Antoni Ros Navarro, Salvador Prades Pérez i Joan Garcés Queralt.

• Són AMICS de la nostra Societat: Majoralia 2013 de la Confraria de la Sang.

• La Societat ha lliurat la seva més alta distinció, la LIRA D'OR : al Secretari general del Moviment de 1.960, Governador Civil de València Jesús Posada Cacho; del mateix any, Joaquín Rodrigo Vidre, Santiago Bru i Vidal, Bernabé Sanchis Porta, José Zahonero Vivó, Capitania General de la tercera Regió Militar, al Capità General José Freire ia la Caixa d'Estalvis i Socors de Sagunt.

• La LIRA DE PLATA : a Julio Ribelles Brunet i a tots els socis amb més de 50 anys d'antiguitat a la Societat, així com assignat el títol honorífic de "DIRECTOR HONORARI" a Antonio Palanca Villar, el de "SOCI PERPETU "a Miguel Vives Llopis i el de" PRIMER SOCI BENEFACTOR "a Julián García Lluch; els últims tres a títol pòstum.

• En el seu "Llibre d'Or" es troben reflectits autògrafs i dedicatòries de: Pedro Echevarría (23-11-1962), Victòria Kamhi de Rodrigo i Joaquín Rodrigo Vidre (20- 12- 1962), Maria Teresa de Borbó, Julio Ribelles Brunet (1966.06.19), Manuel Palau (18-7- 1966), Agustín Alamán (1966.07.18), Eduardo López Chavarri, pare, (21-10- 1966), Yollu Wangenheim (28-11-1968), Manuel Fraga Iribarne (2-10-1981), Manuel Vallespín, Mario Monreal, José María Maravall, Joan Lerma, Francisco Blasco, Joaquín Palomares i els membres del Consell Mundial per a la formació professional.

Les primeres empremtes del passat de Sagunt apareixen en els jaciments del Pic dels Corbs, Aixeve, Picaio i l'Albardeta, pertanyents a l'Edat del Bronze. Al segle V a.C., en època ibèrica, els pobladors van construir muralles per protegir-se dels perills, absorbeixen els antics poblats i passen a denominar-se Arse. Es produeix un gran desenvolupament cultural i econòmic avalat per l'encunyació de moneda i les relacions comercials amb grecs i fenicis.

Aquest important creixement es veu truncat per la violenta acció de l'exèrcit cartaginès sota la direcció d'Aníbal, que l'any 219 a.C. destrueix la ciutat després de 8 mesos de setge i una heroica resistència dels saguntins enfront de l'invasor. Aquest fet va originar la segona guerra púnica i després de la victòria romana es va iniciar un nou procés d'expansió i gran desenvolupament, passant a cridant- se Saguntum. A causa de les constants i successives invasions de bàrbars, alans, vàndals, gots i bizantins, en els segles V, VI i VII, pateix una recessió important.

Pel segle VIII, cau sota el domini àrab. A partir d'aquesta època és quan el topònim Saguntum canvia a Morbiter; més tard es denominarà Morvedre en castellà i Morvedre o Molvedre en valencià, denominacions derivades de muri veteres (murs vells) de l'Edat Mitjana. Sota la dominació musulmana coneix un nou esplendor i com a resultat es construeixen banys, palaus, una mesquita i escoles.

L'any 1098 va ser reconquerida pel Cid Campeador, encara que la reconquesta definitiva i la seva tornada a la cristiandat es va produir en 1238 amb Jaume I, iniciant-se una època en què van conviure a la mateixa població jueus, moros i cristians.

Segles més tard, va patir durs atacs durant les guerres de les Germanies, les guerres de Successió (1701-1714), la guerra del Francès (1808-1814) i les Carlines (1833).

A principis del segle XX, es desenvolupa la indústria siderúrgica fins a la dècada dels vuitanta, en la qual és declarada zona de preferent localització industrial el que suposarà la diversificació del seu teixit productiu, convertint Sagunt en un dels mes importants centres econòmics de la Comunitat Valenciana.

Primera Acta com a Societat, escritura notarial de l'any 1908.

JUNTA DIRECTIVA:

• President : Jose Elias Bosque Burgos
• Vicepresident/ Arxiver : Jose Nuñez Gil
• Vocals: 10 membres aproximadament.

Edifici situat a la Plaça del Cronista Chabret cantonada amb Carrer Loreto. Planta rectangular d'uns 250 m2, distribuït en:

• Planta Baixa destinada al Saló Social amb cafeteria i zona de lectura. També es troba l'administració i recepció.

• 1ª Planta, sala d'assaig "Enric Camps i Fabra", lavabos i camerins.

• Plantes 2ª, 3ª i 4ª, destinades al Auditori "Joaquin Rodrigo", de concessió compartida amb l'Ajuntament de Sagunt, reformat l'any 2000, amb capacitat de 433 butaques.

• Planta 5ª, té 4 aules, (totes les aules porten noms d'antics compositors i directors de la Societat) i el magatzem.

• Planta 6ª, amb 4 aules més, 3 d'elles per a classes instrumentals i una destinada a classes de música per a nens de 3 a 7 anys. Es troba també el despatx del director i un magatzem d'instruments antics.

• 7ª Planta, on es troba l'arxiu.

La Societat Musical Lira Saguntina, fins l'any 1954, venia ocupant com a local social, un baix en règim de lloguer, situat a la Glorieta del Cronista Chabret, el que ara ocupa la Biblioteca Municipal, en unes condicions d'escassetat d'espai molt gran, doncs el local era bastant petit i es necessitava espai per assajar, escola d'educands, saló per als socis, sala de concerts, balls socials, etc.

Va ser l'any 1955, després de l'elecció del nou president, un industrial anomenat Enrique Quevedo Bojo, quan va començar a considerar-se la idea d'una seu pròpia, per això es van crear unes comissions per la recaptació de l'import necessari per a l'adquisició del solar, que finalment va tenir lloc en l'any 1956 amb l'ajuda d'un préstec de la Caixa d'Estalvis de Sagunt. Aquest any començarien les excavacions i es van trobar un mosaic i objectes arqueològics que van ser lliurats a l'Ajuntament. Un any més tard, el 1957, es va escripturar el solar a favor de la Societat, i van començar les obres de l'Edifici Social, primera fase: semi soterrani i primera planta. Un cop començades les obres es va utilitzar el semi soterrani per a la celebració de balls i cinema, amb la idea de poder tornar els préstecs. Govern Civil va autoritzar, al setembre de 1959 l'obertura del Cinema d'Estiu "Musical" i un any després es va inaugurar. A finals de l'any 1960 es condicionaria el semi soterrani per al cinema d'hivern. A patir de l'any 1963 va començar a gestionar-se la segona fase: cobriment del cinema i acabat de façana, que s'inauguraria el 5 de gener de de 1964.

L'any 1973 es va vendre el semi soterrani a Caixa Sagunt, que posteriorment el 1984 es va intentar recomprar, però abans d'això en l'any 1978 cal destacar la instal·lació del "Bingo Musical" al Saló Social. L'any 1987 es posa de manifest la idea de desmantellar el cinema i transformar-lo en un auditori, a partir de l'any 1990 comencen les gestions, i després de diversos problemes les obres comencen en l'any 1996 però amb certs inconvenients, de manera que no van poder finalitzar-se fins a l'any 2001, quan finalment va ser inaugurat. En l'any 2009 es van acordar les últimes obres d'insonorització del mateix, fet que va aprofitar l'Ajuntament per renegociar les condicions del conveni amb la Societat Musical.

Metres de dipòsit: 40 m2
Metres lineals de prestatgeries: 60 ml
Nombre de llocs de sala: 10
Metres lineals de documentació: 50 ml

Per determinar.

No consten, de moment.

Concertar visita amb administració.

Qualsevol persona pot accedir a l'arxiu concertant prèviament cita amb l'administració i / o responsable de l'arxiu.

Condicions d'accesibilitat adequades.

Biblioteca auxiliar situada al Saló Social

Si, sota supervisió de l'arxiver, president o personal administratiu.

ISDIAH, ISAD (G)

• Data de creació: 08/11/2018
• Data de revisió: 27/02/2019

• El Camp de Morvedre (València) (Geographic subregion)