Arxiu de la Sociedad Musical de Segorbe

Arxiu de la Sociedad Musical de Segorbe

• Arxiu d'Institució Cultural
• Titularitat privada

Durant el segle XIX i fins a 1928, Sogorbe va contar amb una banda de música municipal, l'origen es remunta a la Banda creada pel batalló d'infanteria de la Milícia Nacional en el primer terç del segle XIX i del que hi ha constància documental a l'acord municipal de l'Ajuntament de Segorbe de 14 de Gener de 1855. No obstant això, el germen de l'actual Societat Musical cal buscar-lo en la capella de música de la Catedral segorbina, a la qual pertanyien molts músics i socis fundadors de la mateixa. Van ser aquests, juntament amb altres simpatitzants, en total uns cent, els que veient l'autèntica situació de deteriorament de la banda municipal, van decidir crear una nova societat. El seu reglament va ser aprovat i presentat al Govern de la Província, als efectes de la llavors Llei d'Associacions, el 29 de març de 1905, sent el seu primer president D. José Torres Peyrats. El primer director i creador de la Banda de Música de la Societat Musical de Segorbe va ser el reverend D. José Perpinyà, mestre de capella de la Santa Església Catedral de Segorbe, qui en un any va formar als músics, tot i que una gran majoria d'ells desconeixien les notes musicals. Agrupant a 43 d'aquests músics i sota la batuta de D. Juan Frasnedo "mestre de piano", van interpretar el primer concert el 10 de maig de 1906 sota el retaule de la Mare de Déu de la Cova Santa a la plaça del seu mateix nom, donat que el mestre fundador era sacerdot i el seu càrrec no li permetia dirigir a la Banda en públic. Fins a finals dels anys vint amb prou feines hi ha documentació que ens permetin fer una guia del creixement i assentament de la banda de música de la Societat Musical, si bé participa en actes de l'ajuntament segorbí i realitza concerts a les poblacions veïnes. L'any 1928 veu com la Societat Musical pateix un augment considerable del nombre de músics provinents de la desapareguda banda municipal, arribant al nombre de seixanta places. Durant la II República, la banda patirà una crisi caracteritzada per la inestabilitat política, que farà que decreixi el seu nombre de músics fins a la seua gairebé desaparició durant la Guerra Civil, amb una activitat gairebé inexistent. El 1942 es crea una comissió reorganizadora de la Banda de Música per construir-la de nou, triant-se a José Sánchez Sánchez per a la direcció de la mateixa, estant al capdavant de la mateixa fins a 1977. En 1944 es crea un nou reglament, aconseguint aquest mateix any el primer lloc en la primera secció del certamen de Castelló, donant per acabat així els seus llargs anys d'inestabilitat. En les dècades posteriors, la banda de la Societat Musical de Segorbe es va consolidant en el panorama bandístic de la comunitat, aconseguint diferents premis en certàmens. A causa de l'increment de músics i posseir una nodrida escola d'educands, després de diverses gestions realitzades, al gener de 1980, aquesta passa a ser filial del Conservatori Superior de Música de València. És en aquesta dècada quan la banda de música veu augmentat de forma considerable el nombre de socis i músics, de la mà del seu director Gerardo Cardona Lliso. Des de l'any 1.991 la societat posseeix una escola de música reconeguda per la Conselleria d'Educació, amb nou professors titulats i al voltant de vuitanta alumnes. D'entre els directors que han passat per aquesta banda es poden destacar els següents: D. Nicasio Marquès, D.Carlos Civera, D. Andrés Ibáñez, D. Carlos Salvador Beltrán, José Sánchez Sánchez, Gerardo Cardona Lliso, D . Cristóbal Soler Almudéver, José Vicente Ramón Segarra, el Sr. Vicente López Gurrea, Vicente Carot Gil i D. David Gómez Ramírez.
Els premis més importants obtinguts per la banda de música de la Societat Musical de Segorbe han estat els següents:

• 1r Premi de la Primera Secció al juny de 1944 a Castelló.
• 1º Premi de la Primera secció a l'octubre de 1952 a Onda.
• 2n Premi de la Segona secció a la fira de juliol de València en 1957.
• 2n Premi de la Primera secció a Almassora el 1975.
• 2n Premi de la Segona secció en Betxí el 1981.
• 1r Premi de la Primera secció en Betxí en l'any 1987.
• 3r premi de la Primera secció a València l'any 1987.
• 1r premi de la Segona secció a Castelló i València l'any 1992.
• 1r premi de la Primera secció a Castelló i València l'any 1997.
• 1r premi de la Segona secció en el Certamen Provincial de bandes de Castelló de 2009.
• 1r Premi de la Primera Secció en el Certamen Provincial de bandes de Castelló de 2013.
• 1r Premi i Menció d'Honor de la Primera Secció en el Certamen Provincial de bandes de Castelló de 2016.
• Premi a la Millor Interpretació d'Obra Lliure de Compositor Valencià al Certamen de Bandes de Castelló de 2016.
• 2n Premi de la Primera Secció del Certamen Autonòmic de Bandes de la Comunitat Valenciana.

A aquests premis caldria afegir el 5è lloc aconseguit en el concurs de TVE Gent Jove en l'any 1984, el Premi "Fundació Caixa Segorbe" l'any 1996, i la Medalla d'or de la Ciutat de Segorbe l´any 2006 pel seu centenari celebratde Sogorb l'any 2006 pel seu centenari celebrat entre març de 2005 i maig de 2006.
En l'actualitat la Societat Musical de Segorbe, està presidida per la Sra. Mari Pepa Colomina Gomis, compta amb 500 socis i la componen les següents seccions:

• Escola de Música amb una oferta de 15 especialitats instrumentals, la componen 15 professors i 134 alumnes i està dirigida per la Sra. Maria Francisca Torrejón Marín.
• Banda Juvenil formada per 30 músics i dirigida per D. Manuel Miguel Hervás Lino.
  -Banda Sènior composta per 25 músics i dirigida per D. Manuel Miguel Hervás Lino.
• Orquestra "José Perpinyà" formada per 40 músics i dirigida per D. Daniel Gómez Asensio.
• Banda Simfònica, composta per 90 músics i dirigida per D. Josepmiquel Martínez Giménez.

Segorbe és un municipi de la Comunitat Valenciana (Espanya), capital de la comarca de l'Alt Palància, situada al sud-oest de la província de Castelló. En 2017 comptava amb una població de 8.969 habitants segons el padró municipal (Font: INE).
El riu Palància travessa Segorbe i les serres l'envolten, al nord la Serra Espadà i al sud la Serra Calderona. El coronen dos turons, el turó de Sant Blai i el turó de Sopeña, on es trovaren restes de poblats Ibers, que es justifica per la seua situació privilegiada entre Aragó i el mar Mediterrani.
El municipi va viure un dels seus primer períodes d'esplendor amb la dominació musulmana, quan en 1225 va arribar a ser la residència de Zayd Abu Zayd, últim governador almohade de València. Zayd va pagar els seus feus al rei Jaume I el Conqueridor i més tard en 1238 van arribar a un acord perquè Segorbe fos utilitzat com a base per a la conquesta de València. Per qüestions territoriles, en 1245 la seu episcopal de la Diòcesi es trasllada d'Albarracín (Terol) a Segorbe, unint-se les dues esglésies en l'any 1247 sota ordre del Papa Innocenci IV. Després plets i disputes amb l'Arxidiòcesi de Tarragona i amb la seu a València, Roma ratifica el dret de la Diòcesi de Segorbe-Albarrasí. En 1577 el papa Gregori XIII, a instàncies de Felip II d'Espanya, va dissoldre la unió de Sogorb-Albarrasí, que per desacord de la part segorbina tardà 20 anys a fer-se efectiva, on Albarracín va passar a dependre de Saragossa i Sogorb de València. A mitjan segle XX diversos factors porten a la denominació final de Segorbe-Castelló a la diòcesi de Segorbe, entre ells la reorganització del territori sota l'ordre del bisbe Pont i Gol, la modificació dels límits en 1960, i finalment la butlla " Illas in Ecclesia catholica urbs ", del Papa Joan XXIII.
Segorbe durant el segle XIV va arribar a ser residència del rei Martí I d'Aragó, ja que aquest va estar casat amb María de Lluna que a part de II comtessa de Luna va ser IV senyora de Segorbe. El Señorio de Segorbe va ser un feu medieval creat el 21 de novembre de 1279 pel rei Pere III d'Aragó per concedir-li al seu fill Jaime Pérez d'Aragó les rendes de terres de Segorbe però retenint el seu domini, i va deixar de ser senyoriu per esdevenir ducat en 1469, quan Joan II d'Aragó va concedir la dignitat ducal a favor del seu nebot Enric d'Aragó i Pimentel, i Duc de Segorbe.
Segorbe tanca en les seues muralles tota aquesta història que li fa posseïdora d'un gran patrimoni cultural, un important patrimoni arquitectònic concentrat en el seu casc antic, que ha estat declarat Bé d'interès cultural en el seu conjunt, i destacar la seua "Entrada de Bous i Cavalls" declarada Festa d'Interès Turístic Internacional (Espanya) el 2005, i Bé d'Interès Cultural (Comunitat Valenciana) en 2011.

Reglament de la Societat Musical de Segorbe amb data 24 de març de 1905, que va ser presentat davant el governador civil de la província, José L. Irastorza, i el 2 de maig de 1905 davant l'alcalde de Sogorb, Luis Salas i Vicente, el 2 de maig.

• Presidenta: Mari Pepa Colomina Gomis.
• Vicepresident 1r: Vicente Sánchez Lli.
• Vicepresident 2n: Manuel Rar Aznar.
• Secretari: Andrés Ibáñez Momplet.
• Vicesecretari: Bernardo Ruíz Garcerán.
• Tresorer: Salvador Gijón Aguilar.
• Vicetresorer: Vicente Gómez Gómez.
• Arxiver: Vicente Martín Martín.
• Vocal: Maria Francisca Torrejón Marín.
• Vocal : Ramón Benedito Marín.
• Vocal: Joan Baptista Soriano.
• Vocal: Ernesto J. Polo Poveda.
• Vocal: Abel Barrachina Moros.
• Vocal: Ana Chover Calás.
• Vocal: José Antonio Novella Gras

No hi ha política d'ingressos establerta ni un protocol en la gestió de documents, l'encarregat de l'arxiu juntament amb la presidència són els responsables en la presa de decisions.

L'actual edifici es tracta d'un centre provisional fins a la finalització de les obres de la seua nova seu.
De planta rectangular, i amb aproximadament 80 m2 per altura. Es distribueix en tres altures:

• La primera: amb rebedor, lavabos i 6 aules per a l'Escola de Música.
• La segona: la zona d'assajos.
• La tercera: que s'accedeix per la zona d'assajos, és on està ubicat l'arxiu amb els llocs de consulta i equips informàtics.
• Metres de dipòsit: 20 metres quadrats.
• Metres lineals de prestatgeries: 40,5 metres.
• Nombre de llocs en sala: 6.
• Metres lineals de documentació: 31,5 metres.

El fons està compost per:

• Partitures de Sarsueles, marxes, processons i pasdobles, comprades per la Societat i de producció pròpia.
• Una donació particular per part d'un antíc gerent del Liceu de Barcelona d'una col·lecció d'obres en format disc (vinils) d'òpera i música clàssica.
• Partitures de la col·lecció Retrobem la Nostra Música, editades per la Diputació de València.
• Programes de concerts de la Societat publicats des de l'any 2012.
• Fotografies (unes per catalogar, altres exposades a les parets del centre).
• Premis i estendards (exposats al centre) .
• Instruments antics (pendents de localitzar en la seua totalitat i catalogar ).

No consten, de moment.

Concertar visita amb la presidència i/o responsable de l'arxiu per poder accedir al fons.

No disposa de facilitats per a usuaris amb mobilitat reduïda.

Es permet la reproducció sempre que els drets d'autor ho permeten, sota la supervisió de l'arxiver.

• Data de creació: 05/04/2018.
• Data de revisió: 30/05/2018.

S'estan utilitzant com a referència les regles i models utilitzats a l'Arxiu Catedralici ia la Biblioteca Municipal de Segorbe.

• L'Alt Palància (Castelló) (Geographic subregion)