Arxiu del Cercle Musical Primitiva d'Albaida El gamell

Segons consta a l'arxiu municipal el primer grup musical d'Albaida estava format per dotze músics i va ser contractat l'any 1566 per actuar a les festes de Chinchilla (Albacete). La tradició musical es perllonga durant els segles XVI i XVII, i al final del segle XVIII, l'any 1766, l'Ajuntament de Cocentaina contracta a "La Música d'Albaida" per Actura a les festes patronals de Sant Hipòlit. Aquests són els primers vestigis de l'actual "Primitiva d'Albaida", nom que fa referència al seu origen i que fidelment han decidit mantenir les seves membres.
Ja en el segle XIX el cardenal Payà de Beneixama, documenta en les seves memòries que una banda musical d'Albaida, anomenada Primitiva Albaidense participa el 5 de setembre de 1841 a la consagració de l'Església de Beneixama.
Estem davant d'una formació musical que, pels seus mèrits és considerada per musicòlegs reconeguts com D.Salvador Seguí Pérez, com una de les primeres fundacions de bandes de música de València.
Entre les dates destacades en la història d'aquesta agrupació es troba l'any 1887: La Primitiva Albaidense participa al II Certamen Internacional de Bandes de Música (CIBM) ​​a València en el qual aconsegueix un primer premi, sota la batuta de Vicente Torres.
Durant la primera dècada del segle XX va existir una col·laboració molt estreta amb la ciutat de Xàtiva. Cal destacar el concert que celebrava anualment amb motiu de la Fira la banda Militar a La Primitiva Albaidense.
Curiosament, 100 anys després d'haver-se estrenat al Certamen de València, el 1987, La Primitiva Albaidense torna a guanyar el primer premi de la 3a Secció, aquest cop dirigida per Julian Juan García. Dos anys després, va aconseguir el 2n premi del Certamen Nacional de Bandes de Música de Cullera sota la direcció de Carles Revert i el 1990 obté el 2n premi de la 2a Secció al Certa, en Provincial de Bandes de Música organitzat per la Diputació de València .
En 1992 torna a erigir-se com la guanyadora en el CINBM de València, encara estava dirigida per Carlos Revert.
Ja en el segle XXI, la societat musical d'Albaida, dirigida per Saül Gómez Soler, obté el 2007 el 2n premi del Certamen de Música Festera Ciutat d'Oliva i el 2008 també la segona posició al Certamen Internacional de Bandes de Música Vila de la Sènia. Ocupa la mateixa posició en 2010 al Certamen de la Diputació de València.
L'èxit arriba el 2011 quan es fa amb el primer primio del Certamen Nacional de Música de Moros i Cristians de la Ciutat de Villena. Encara aquest mateix any torna a ocupar la primera posició i obté també la Menció d'Honor al Certamen Internacional de Bandes de Música Vila d'Altea.

Albaida és una localitat situada a la part central de la comarca de la Vall d'Albaida, a la província de València, Comunitat Valenciana. Compta amb una població censada de 5.987 habitants (Font: INE 2015). El topònim Albaida prové de l'àrab "Al-Baida", que significa "La Blanca", encertat nom concebut en època andalusí pel color blanquinós de la terra que il·lustra el paisatge ondulant de la nostra comarca.
El municipi d'Albaida es divideix en tres zones: la zona sud, de difícil orografia, és la més muntanyosa i accidentada a causa de la presència de les Serres d'Agullent i del Benicadell entre les seues vessants naix el riu Albaida. Cal destacar l'Ombria del Benicadell, paratge protegit des de gener de 2006 i que destaca pel seu gran valor forestal i els seus rics jaciments arqueològics.
A la zona intermèdia apareix el nucli urbà de la població, on trobem un ric patrimoni històric presidit pel Clos de la Vila, antic recinte emmurallat de la ciutat, que alberga el Palau dels Milà i Aragó, l'Església Arxiprestal de l'Assumpció, el Museu Internacional de Titelles, la Casa-museu del pintor José Segrelles, el Museu de Betlems i Diorames, així com parts pertanyents al llenç de les muralles com el Portal de la Vila, la Porta de València o Aljorf, el Portal Major, la Barbacana de Sant Cristòfol o Campanar de l'Assumpció, on es conserva el toc manual de campanes des de el segle XIII, sent l'única població de la Comunitat Valenciana que l'ha conservat i que va ser declarat Bé d'Interés Cultural Immaterial per la Generalitat Valenciana en l'any 2013.
Finalment, a la zona nord predominen els camps de conreu, on destaquen els arbres fruiters de secà, oliveres, garrofers i la vinya.
El nucli urbà d'Albaida es divideix en dues àrees ben diferenciades: el nucli històric, on trobem edificacions que van des del segle XIII al XIX, i una nova àrea d'expansió de la ciutat amb arquitectura contemporània i on es concentra la zona comercial de la ciutat.
El casc històric està integrat per set barris: el Clos de la Vila (1248), el Raval Jussà (1248-1400), el Raval Sobirà (Segle XIV), la volta de la Processó (S. XV-XVII), el barri del Reial (1680-1750), el barri de Sant Antoni (1771-1800) i el barri de l'Aljorf, antiga alqueria morisca reedificada al segle XVII.

La seu és una nau construïda en metall i adquirida a l'Ajuntament. La planta baixa és sala d'assajos, en un altell se situen les oficines i l'arxiu. Hi ha prevista una reforma per millorar l'acústica.

• Metres de dipòsit: 25 metres quadrats aproximadament.
• Metres lineals de prestatgeries: 10 metres aproximadament.
• Nombre de llocs en sala: una taula de consulta.
• Metres lineals de documentació: 10 metres aproximadament.

Llibres d'actes, correspondència, estatuts i diferent documentació administrativa conservada de manera no sistemàtica. Algunes fotografies, principalment recents, en diversos àlbums; còpies d'altres fotografies més antigues. Premis. Diversos dibuixos i pintures; José Segrelles, que va ser soci de la banda, és autor d'una al·legoria de Santa Cecília i un retrat del tio Pep de l'Escolà (avi del pintor), director de la banda al segle XIX, tots dos a l'oli, i un retrat a llapis de Chapí, entre altres peces.