Arxiu de la Banda Simfònica Municipal d'Alacant

Arxiu de la Banda Simfònica Municipal d'Alacant

• Arxiu d'Institució Cultural
• Titularitat pública

A l'abril de 1912 es funda la Banda Municipal de Música d'Alacant, sota la direcció del mestre Luis Torregrosa García (autor de l'himne de les Fogueres). L'agrupació realitza la seva primera actuació el 3 d'agost d'aquest any amb els 45 instrumentistes que la formaven. En els seus inicis tenia un caràcter no professional, encara que amb gran qualitat interpretativa i sonora. Entre els guardons obtinguts cal destacar, entre d'altres, el II premi de Bandes Civils aconseguit a Bilbao, al juliol de 1919, i el I Premi al Certamen Regional de València. La banda té nombrosos reconeixements per la seva col·laboració amb diferents entitats públiques i privades dins i fora de la província d'Alacant. Col·labora habitualment amb les agrupacions festeres de la capital, com la Federació de Fogueres i Barraques, la Federació Alacantina de Moros i Cristians i també amb les germandats i confraries de la Setmana Santa Alacantina. Actualment compta amb una plantilla de 55 professors i és una de les tres agrupacions musicals professionals que existeixen a la Comunitat Valenciana. Està considerada una de les bandes simfòniques més prestigioses d'Espanya. Des de l'obertura del centre cultural Les Cigarreres, a finals de 2010, la Banda disposa d'una nova seu: la Casa de la Música, en el auditori ofereixen bon nombre de concerts.

Alacant és una ciutat i municipi espanyol, capital de la província homònima, una de les tres que conformen la Comunitat Valenciana. És una ciutat portuària situada a la costa mediterrània. Per la seva població, de 330.525 habitants (Font: INE 2016), és el segon municipi més poblat de la Comunitat Valenciana i l'onzè del país. Forma una conurbació de 452.462 habitants amb moltes de les localitats de la comarca del Camp d'Alacant: Sant Vicent del Raspeig, Sant Joan d'Alacant, Mutxamel i el Campello. Estadísticament s'associa també a l'àrea metropolitana d'Alacant-Elx, que compta amb 757.085 habitants. És una ciutat eminentment turística i de serveis. L'emplaçament d'Alacant, en una àrea de convergència de camins naturals situat davant del mar i protegit per diversos turons de gran valor defensiu, va ser decisiu per a propiciar els primers assentaments humans. Existeixen vestigis de l'existència en l'Edat del Bronze d'un jaciment ubicat a la Serra Grossa datat en el segon mil·lenni a.C. Igualment hi ha nombroses restes de l'època ibèrica ressaltant els de l'Albufereta amb la destacada ciutat fortificada del Tossal de Manises constatant una ocupació des del s. IV a. C. fins als s. III i IV d.C. També està constatada l'existència de la ciutat romana anomenada Lucentum. La primera ciutat musulmana es desenvolupa al peu del Benacantil per motius defensius. Alacant es va convertir en un punt d'aprovisionament marítim i es va gestar un florent comerç. En 1244 pel tractat d'Almizra, es fixen les fronteres entre Castella i Aragó quedant Alacant inclosa entre els territoris castellans. Tres anys després, en 1247, la ciutat va ser conquistada per Alfonso X construint-així la "Vila Nova" en contraposició amb la "Vila Vella" musulmana. En 1296 Jaume II incorpora definitivament la vila d'Alacant al Regne de València i dos segles després, en 1490, Ferran II el Catòlic eleva la vila d'Alacant al rang de ciutat. Al segle XVI es va produir un gran creixement poblacional a causa del desenvolupament del comerç, artesania d'exportació i a una pròspera agricultura local. En aquesta època es va iniciar la construcció de dos ravals extramurs: el marítim de Sant Francesc i l'Interior de Sant Antón. La ciutat va duplicar els seus habitants de 1510 a 1609. En els segles XVII i XVIII el port dinamitza les transformacions urbanístiques de la ciutat, s'habilita per a comerciar amb Amèrica i es crea un consolat de Mar i Terra per a foment de la navegació i l'agricultura. En 1797 Alacant ja comptava amb vint mil habitants. El segle XIX es caracteritza per la demolició de les muralles, la creació de nous barris i l'arribada del ferrocarril. Però és al segle XX quan la intensificació de les activitats secundària i terciària, la seva consolidació com a centre de serveis i el desenvolupament turístic provoquen el desenvolupament actual de la ciutat

Institució dependent de l'Ajuntament d'Alacant.
Director: José Vicente Díaz Alcaina (2008-actualitat).
Administrativa: Carmen García Mortera.
Conserge: Miguel Ángel Ivorra.

L'arxiu de la Banda Simfònica Municipal d'Alacant desenvolupa una política activa de nous fons que ingressen a l'arxiu mitjançant compra o donació de fons personals.

La seu de la Banda Simfònica Municipal d'Alacant està constituïda per una nau (antiga fàbrica de cigars) que es divideix en oficines, despatxos, arxiu, aules d'estudi, magatzem, sala d'assajos i auditori amb capacitat per a 250 persones.
Metres de dipòsit: 9 metres aproximadament.
Metres lineals de prestatgeries: 13 metres aproximadament.
Nombre de llocs de sala: Una taula de consulta.
Metres lineals de documentació: 13 metres aproximadament.

La Banda conserva documentació de diversa tipologia: partitures, enregistraments sonors i programes de mà. Les partitures originals fins a l'any 2008, fotografies i la documentació administrativa es conserven a les dependències de l'Arxiu Municipal d'Alacant.

No hi consta.

De dilluns a divendres de 8h a 15h.

Poden accedir i realitzar consultes tots els membres de la Banda Simfònica Municipal d'Alacant, així com investigadors i estudiants prèvia comunicació i justificació del seu estudi.

No hi consta.

Els serveis que ofereix són els de consulta, préstec i reprografia de documents. No disposa de catàleg de consulta per als seus usuaris i només el seu arxiver fa ús de la base de dades.

Fotocopies.

ISDIAH

• L'Alacantí (Alacant) (Geographic subregion)